De Cala Galdana a Sant Tomàs, el paradís del migjorn de Menorca

PalmaJa sabem que caminar és la manera més genuïna de conèixer l’entorn i de relacionar-nos amb les persones que l’habiten. En aquest sentit, els 185 quilòmetres de recorregut del Camí de Cavalls, dividit en vint etapes, suposa la millor opció per deixar-se amarar per les essències menorquines del seu ric i variat paisatge cultural i patrimoni natural. En aquest itinerari, descobrim un dels entorns més bells i salvatges de tota l’illa; un itinerari costaner entre els municipis de Ferreries i el Migjorn Gran per algunes de les cales més belles i espectaculars de l’illa: Mitjana, Trebalúger, Fustam i Escorxada.

Abans d’iniciar la caminada, un apunt històric de l’escriptor Joan Pons i Pons (Ferreries, 1960) sobre el topònim de Cala Galdana: “El misteri del passat també ha quedat en el nom d’aquest paradís estival. El topònim de la platja deriva de la paraula àrab Guad-al-Ana, el ‘riu d’Anna’.” Segons l’escriptor ferrerienc, són moltes les persones del municipi que diuen ‘Caldana’ en comptes de ‘Galdana’. Quant al topònim, Pons explica que seria una fusió entre un mot mossàrab i la seva transformació a través de la llengua i la cultura musulmanes fins als nostre temps. “D’Anna a Guad-al-Ana, el ‘riu d’Anna’, i d’aquí a Santa Galdana. Hi ha relació evident amb Santa Anna, entre altres raons perquè el lloc de Santa Anna es troba entre la possessió i la cala de Santa Galdana.”

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des del mateix passeig de Cala Galdana, a l’esquerra de la desembocadura del barranc d’Algendar. Hi accedim des de l’aparcament a través d’una passarel·la de fusta. Vorejam la platja direcció sud-est/est fins que els indicadors del GR-223/Camí de Cavalls (etapa 14) ens treuen de primera línia [05 min] cap a l’interior d’un petit barranc, vestit d’un fantàstic alzinar. Aquí hi trobam a la dreta unes escales que ens pugen a l’avinguda de la Punta, un dels vials de la urbanització que envolta la cala. Continuam uns 300 metres fins que trobam a l’esquerra el carrer Camí de Cavalls.

[15 min] El carrer finalitza aviat en una petita rotonda. Allà hi trobam els plafons informatius del GR i els indicadors de la finca pública de Cala Mitjana. Comença una passejada agradable per l’interior del bosc, senyat de conjunts etnogràfics molt interessants –pedreres i forns de calç–, i un mirador, a la dreta del camí, des del qual gaudir d’una perspectiva àmplia de tot el paratge.

A prop de la platja [40 min], abandonam el GR, que s’allunya de la costa durant un bon grapat de quilòmetres, i baixam a la platja. A l’esquerra d’un antic niu de metralladora de la Guerra Civil, ben damunt l’arena, trobam unes escales que s’enfilen dalt del penyalar. Amb tendència cap a l’esquerra, el tirany ens duu cap a un portell sense barrera, a la dreta del qual hi trobam un vell observatori militar [55 min]. A partir d’aquí, unes sagetes de fusta ens indiquen el camí a seguir (sud-est), vorejant el litoral meridional de l’illa de Menorca fins a Sant Tomàs.

En aquest tram, mantenim una certa distància de la costa fins que assolim Cala Trebalúger [1 h 30 min], un més dels entorns paradisíacs que visitam en aquesta ruta; hi accedim per unes escales picades a la roca, després de travessar la sortida a la mar del petit estany que forma la riera de Trebalúger al final del seu recorregut de 13 quilòmetres, paral·lel al d’Algendar i que serveix de desguàs a la vall de Ferreries, alhora que de partió amb el municipi del Migjorn Gran.

Travessam la platja per la vorera de la mar i, en arribar a l’extrem oposat d’allà on venim, enllaçam amb el sender litoral. Tot d’una que començam la pujada, ens trobam a la dreta amb un trinxera que condueix fins a un niu de metralladora, una constant a totes les cales del sud que miren cap a Mallorca. Tot just després del cop d’estat del 1936, tan sols Menorca es mantingué fidel al govern de la Segona República. Per aquest motiu, l’amenaça d’un desembarcament militar a un costat i l’altre del canal obligà a reforçar la vigilància i les defenses.

La Marina de Trebalúger

[1 h 50 min] Un cop hem recuperat l’altura perduda, el senderó torna a baixar fins a situar-se sobre unes àrides tenasses, a poca altura sobre el nivell de la mar i molt a prop de la garriga interior. El recorregut per la Marina de Trebalúger, tot i que es podria qualificar de trencacames, té l’al·licient de la bellesa d’un paisatge salvatge modelat amb el pas del temps pels diferents usos d’aquests paratges: pesca, contraban o guardes secretes, i els camins esglaonats picats sobre la roca.

Aviat ens venen dues cales seguides: Cala Fustam i Cala Escorxada. A la primera, hi arribam [2 h 15 min] per un senderó que ens deixa sobre aquesta platja paradisíaca, situada entre les puntes de sa Miloca i de Sant Antoni. Forma part de l’àrea natural d’especial interès que abraça des de Cala Mitjana fins a Binigaus. Tot aquest tram de litoral pertanyent al terme municipal del Migjorn Gran conté penya-segats de fins a 40 metres sobre el nivell de la mar, amb nombrosos covals i mànegues de mar que donen lloc a cales aïllades, verges i belles.

De Cala Fustam a Cala Escorxada [2 h 30 min] hi anam per un camí ample de terra, que no presenta cap altra problema que un petit desnivell, que superam sense gaire esforç. Des de la mateix platja, vora un altre niu de metralladora, continua el tirany fins a la nostra destinació. Un tram que, com la resta, transcorre pel roquissar suspès a pocs metres sobre el nivell de la mar; fins que assolim la cruïlla [3 h 10 min] on el nostre camí s’aplega amb el Camí de Cavalls (etapa 14) i junts continuen cap a les platges de Binigaus i Sant Tomàs.

A partir d’aquí, just ens queda una passejada, senzilla i planera, fins al nucli costaner de Sant Tomàs [3 h 30 min]. La tornada la podem fer pel GR interior fins a Cala Galdana o en transport públic (consultau les línies i els horaris a menorca.tib.org).