La batalla de San Mamés castiga una mica més l’Espanyol

BarcelonaL’Espanyol va perdre als punts el combat de San Mamés (2-1). Un partit lleig, de cama forta, amb moltes faltes i molt joc subterrani, en què l’Athletic va colpejar en els moments clau per derrotar un Espanyol que ha perdut el rumb però no el caràcter. Amb 4 punts dels últims 18, els homes de Sergio es van deixar l’ànima per esgarrapar punts a la Catedral, però l’Athletic va aconseguir, amb moltes picabaralles i discussions, que en els últims minuts no es jugués a futbol. L’Espanyol va caure en el parany, Marco Asensio va fer més faltes que no pas generar joc i la ratxa de resultats comença a ser preocupant. Exceptuant el triomf al camp del Betis, els últims partits fora de casa han sigut un martiri, com Riazor, Vallecas i ahir Bilbao.

El matí va començar de la pitjor manera, ja que l’Athletic va marcar en la primera ocasió de gol. Res a dir contra la defensa, liderada per Enzo Roco i Álvaro, ja que Iñaki Williams es va inventar un gol prodigiós. Va aixecar la pilota, va girar sobre ell mateix com si fos una ballarina del Bolxoi i, acte seguit, cop de destral duríssim al fons de la xarxa de Pau López. Williams, amb sis gols en els últims tres partits oficials, va enlairar l’Athletic i va obligar l’Espanyol a remar contra corrent. El partit en algun moment va ser frustrant, i va caldre picar molta pedra per arribar a la frontal dels homes d’Ernesto Valverde. Hernán Pérez i Caicedo s’hi van deixar l’ànima en duels individuals, però el gol no va arribar fins a la segona part, quan aprofitant un atac amb espais, després d’una falta de Beñat, l’equip va crear poesia en un partit brut, tocant la pilota un cop i un altre fins que Hernán Pérez, fent una paret amb Caicedo a la frontal, va batre Gorka (min 51).

L’Espanyol va necessitar treballar molt per marcar un gol. I a l’Athletic no li va caldre fer-ho gaire per marcar el segon. Una pilota penjada a l’àrea la va rematar, mig caient, mig orientant el cos, Raúl García de cap. El navarrès, especialista a menjar l’orella de l’àrbitre, a moure’s com un pivot de bàsquet i a caçar pilotes, va marcar un gol espectacular per la dificultat d’orientar la rematada quan caus. L’Espanyol tocava i tocava però no generava perill. L’Athletic es va tancar, va buscar pilotes llargues i va convertir el partit en una qüestió d’honor. Cada centrada lateral, cada jugada amb criteri de l’Espanyol, topava amb un defensa que arribava a l’últim moment per ajudar el seu porter, un Gorka que va rebre pocs xuts entre els tres pals.

Molta tensió, poc futbol

Sergio, desesperat, veia com de mica en mica el partit anava perdent ritme. Feia sol a Bilbao, però el camp semblava ple de fang, amb faltes, ritme trencat i un Undiano Mallenco incapaç de posar ordre. El futbol hi perdia, i l’Espanyol també. Ja amb 1-0, Caicedo i Gurpegui havien vist la groga per una baralla iniciada per una falta que protestava Williams. Cada falta era una qüestió personal, Aduriz perdia temps fent teatre i Hernán Pérez plantava cara, ja que el paraguaià, si el partit es posa calent, s’hi troba a gust. Sergio va fer entrar Mamadou Sylla, que va tenir una bona acció individual que gairebé va generar el gol de l’empat, però Javi López va topar amb la cama de Balenziaga quan pocs centímetres el separava del gol. Sergio González, amb poc a perdre, va ordenar jugar amb tres homes tancant en fase ofensiva, acumulant talent a la frontal d’un Athletic més cansat pel cúmul de competicions en què participa. L’Athletic, però, amb més ofici, va protegir-se sense patiments contra un Espanyol frustrat. La ratxa de resultats és preocupant.