El barranc de Son Cifre, l'abrupta orografia del nord de Manacor

Palma“Una passejada sempre és plena de fenòmens que val la pena veure i sentir [...] Sense passejar i sense la contemplació de la natura que hi va aparellada, sense aquesta cerca tan deliciosa com instructiva, em sento perdut [...]”. Dues reflexions de l’escriptor suís en llengua alemanya Robert Walser, extretes del seu assaig La passejada (1917), editat per primera vegada en català el 2017 per l’Editorial Flâneur, ens serveixen per introduir aquesta ruta. Perquè el paisatge és la natura sentida, interioritzada.

El barranc de Son Cifre, tributari del torrent de na Borges, és un d’aquests accidents naturals de la nostra geografia que sovint ens passen desapercebuts fins que algú ens els revela i, de cop, esdevenen imprescindibles per a qualsevol amant del paisatge. En el meu cas, va ser arran d’un escrit del manacorí Joan Riera Bordoi en el seu blog Aires de la Serra mallorquina, en el qual, fa cinc anys –el febrer del 2016–, descrivia amb detall aquest itinerari. Paisatge, cultura, natura i patrimoni s’integren a la perfecció en una bella i breu caminada d’escassos tres quilòmetres. Per aquest motiu, hem prescindit de les anotacions cronològiques de la ruta perquè resulta del tot impossible i innecessari.

L’inici de la ruta el situam al camí de Conilles (Ma-3322), concretament al quilòmetre 9,6 de la carretera que uneix Manacor amb l’Ma-12 (Port d’Alcúdia - Artà). En un revolt trobam una esplanada petita que permet arrecerar un parell de vehicles sense problemes.

La ruta

[00 min] A la part dreta del pont, venint de Manacor, hi trobarem un accés improvisat al torrent que voreja uns sementers. Com sempre, seny i respecte per l’entorn. Aviat accedim a la seva llera, orientada de llevant a ponent. La primera cosa que ens sorprendrà és l’accidentada fesomia: “Tributari del torrent de na Borges, molt encaixat entre parets verticals intensament carstificades, constitueix un dels barrancs més abruptes de tot el terme municipal” (Escenaris de Biodiversitat a Manacor. Ajuntament de Manacor, 2009). El barranc de Son Cifre s’origina en un comellar entre els puigs d’en Cotó i de Calicant i el seu recorregut ens obre els ulls a un paisatge que s’ha de veure i sentir amb amor i respecte.

Pocs metres després d’haver entrat dins el torrent, ens topam amb el pont de Son Cifre. Des d’una perspectiva nadir, de baix cap a dalt, la nostra posició ens permet valorar aquesta obra excel·lent d’enginyeria civil, inscrita en el Catàleg del patrimoni històric i artístic de Manacor amb la fitxa A-102. Un valor afegit el trobam en haver passat l’ull del pont, perquè ens trobam la vella construcció –obra de pedra i cantoneres de marès– que donava continuïtat a la via abans de la infraestructura actual.

Tot seguit, a la nostra dreta, un tiranyet ens duu fins a la cova natural del barranc de Son Cifre. En el context de la seva declaració com a bé d’interès paisatgístic i ambiental d’aquesta àrea, “amb la presència d’un conjunt etnològic notable que inclou possessions, sínies, fonts, un important sistema hidràulic, molins d’aigua, molins de vent fariners, ponts, murs i marjades” (Ajuntament de Manacor, 2019), també hi trobam importants jaciments arqueològics. És el cas d’aquesta cova, de petites dimensions, on els indicis i troballes a l’exterior indiquen la possibilitat d’ocupació en època pretalaiòtica. Al seu interior, s’observen uns retocs a la roca semblants a les anomenades ‘capades de moro’, d’origen i finalitat incerts però que la fantasia popular associa a “forats fets a cop de cap pels sarraïns per a expulsar llurs pecats o com a penitència per les derrotes sofertes per les armes cristianes”.

Continuam la nostra caminada barranc cap avall, immersos entre les fondes parets, per on s’acumulen coves i balmes, i una espessa vegetació formada majoritàriament per càrritxs, mates, argelagues i altres integrants del que es podria denominar vegetació típica de ribera. Sorprèn la notable colònia de tortugues que habita en aquella zona. A 250 metres del pont de la carretera, trobam al vessant esquerre del barranc la fonteta de Son Cifre, una pica natural retocada amb ciment que “recull les aportacions d’un broll situat a uns 2 metres per damunt de la pica i que regalima per la roca” (Fonts de Tramuntana).

A certs trams descobrim elements de valor etnològic, com són els rotlos de sitja, on antigament es devia fer carbó d’alzina i de mata. L’amplada de la llera s’obre i es tanca fent encara més màgica la passejada, fins que en el primer terç de l’itinerari hi trobam l’únic entreforc de tot el barranc, allà on el torrentó del Barrancó, que ve de can Cabell Vell, s’ajunta per la nostra esquerra amb el barranc de Son Cifre.

“El barranc de Son Cifre corre encaixat entre parets verticals que estan molt carstificades, amb la presència de coves, algunes de les quals queden amb la boca penjada als penyals. Aquest fet ha fet pensar a alguns autors que el torrent excavà el barranc aprofitant el buit de coves preexistents” (Els torrents de Manacor, 1990). A partir de l’entreforc abans esmentat, el recorregut del barranc esdevé més accidentat. Observarem que, pels diferents usos agrícoles i ramaders que s’han donat a aquest petit canó càrstic, sovint apareixen vells camins o tiranys que ajuden a superar els trams més complexos.

La segona meitat del barranc mostra una fesomia semblant a l’anterior, però amb aportacions sorprenents. Després d’un gran clot al llit del torrent, conegut com l’Olla Colera –toponimiamallorca.net– (DCVB: “Vas gran, de terrissa, de forma semblant a una alfàbia però amb la boca més ampla i amb quatre anses, que serveix per posar-hi la llet destinada a fer formatge”), denominació que donen els pagesos al gorg més pregon del barranc de Son Cifre, arribam a una enorme balma que destaca per la tonalitat groguenca que tenyeix l’entorn, fruit de les parets interiors arenoses.

De sobte, una atapeïda vegetació de ribera en impedeix continuar cap endavant i a la dreta trobam un portell tancat. Ens trobam a la part final del barranc abans d’unir-se al torrent de na Borges [50 min], que, amb els seus 40 quilòmetres de recorregut, és el més llarg de Mallorca. Neix entre Manacor i Felanitx, corre cap al nord, travessa els municipis de Vilafranca de Bonany, Petra i Santa Margalida, i arreplega les aigües de l’oest de les serres de Llevant. La tornada la farem pel mateix camí.