ESPORT EN FEMENÍ
Esports 25/08/2018

Balears, terra de campiones

Recull de dotze de les millors esportistes de les Illes

Toni Crespí
7 min
Tita Llorens.

PalmaAlba Torrens

La binissalemera és una de les millors esportistes de la història de l’esport balear. El seu palmarès de títols parla per si mateix de la categoria que té aquesta mallorquina de 28 anys. Alba Torrens és doble campiona d’Europa amb la selecció espanyola absoluta (anys 2013 i 2017) i triple campiona d’Europa pel que fa als clubs. A més a més, l’actual jugadora de l’Ekaterinburg rus ha estat nomenada dues vegades (els anys 2011 i 2014) millor jugadora d’Europa. D’aquesta manera, la mallorquina és, sens dubte, una de les figures més importants de l’esport de les Illes Balears.

No hi ha millor manera de demostrar a la societat la importància de la dona en l’esport que exposant els nombrosos èxits aconseguits per les esportistes de les nostres illes. L’esforç, el sacrifici i l’entrega exclusiva a l’esport són les senyes d’identitat d’aquestes autèntiques triomfadores.

Des de fa un temps, les diferents institucions han començat a crear programes i a oferir més ajudes a l’esport femení. És veritat que avui dia les desigualtats entre homes i dones en l’esport continuen existint i que encara queda moltíssim camí per recórrer, però també és una realitat que els darrers anys hi ha hagut avanços en la participació de la dona en els diferents àmbits esportius. Les victòries i els èxits assolits per les esportistes han obligat les institucions a reaccionar i a implantar mesures que garanteixin més ajudes i reconeixement social a totes i cada una d’elles.

El pla d’igualtat elaborat pel Govern només és una passa més de les moltes que encara queden per fer perquè les esportistes gaudeixin dels mateixos drets i els mateixos reconeixements. De moment, el pla només està en preparació. Ara queda veure si els objectius que es marquen es compliran en el futur.

El que sí que s’ha complit, es compleix i es continuarà complint són els èxits de les esportistes balears. En el bàsquet, la natació, el futbol, l’esquí, la gimnàstica, el ciclisme i nombroses disciplines més, la representació balear en les victòries esportives d’àmbit estatal i internacional és més que un fet. Campiones olímpiques, campiones del món, campiones d’Europa... els èxits obtinguts per l’esport femení de les Illes Balears és més que admirable. Elles són el clar exemple de lluita contra les desigualtats.

Mavi Garcia

La capacitat de sacrifici i de superació són els valors que millor representen la duatleta mallorquina. La ciclista balear és l’actual campiona d’Espanya en la modalitat de contrarellotge. A 34 anys, s’ha convertit en tota una referència local, estatal i, fins i tot, internacional dins l’àmbit mundial del ciclisme. El palmarès de Mavi Garcia és excepcional. Així, la mallorquina és triple campiona estatal. Disposa de tres campionats d’Espanya de duatló de llarga distància, obtinguts consecutivament els anys 2015, 2016 i 2017.

Tita Llorens

La nedadora menorquina va aconseguir el 27 de juliol passat una fita històrica amb l’esport. A 50 anys, Tita Llorens es va convertir en la primera persona que aconseguia nedar d’Eivissa a la Península (Xàbia, Alacant), més de 90 quilòmetres de travessia. D’aquesta manera, i després d’aconseguir aquest fet històric, la de Ciutadella és tota una llegenda de l’esport a escala estatal. Tita Llorens va dedicar la seva gesta a “totes les dones lluitadores que persegueixen els seus somnis i no es donen mai per vençudes”.

Marga Fullana

Marga Fullana és una llegenda de l’esport balear. Fa tan sols un mes, la ciclista mallorquina va aconseguir el seu novè títol mundial de bicicleta de muntanya. A més, la de Sant Llorenç és una de les poques esportistes balears que atresora una medalla en uns jocs olímpics. La ciclista va guanyar la medalla de bronze a Sydney 2000 i es va convertir en la primera ciclista espanyola a assolir-ho.

A 36 anys, Marga Fullana és tot un exemple de superació, longevitat i rendiment en un esport tan dur com el ciclisme de muntanya.

Desirée Planells

Desirée Planells és una jove lluitadora de kickboxing. L’esportista eivissenca representarà les Illes Balears i Espanya en el pròxim Mundial Júnior, que es disputarà del 15 al 23 de setembre a Itàlia. A tan sols 16 anys, la balear ja ha obtingut vuit títols de campiona d’Espanya i té un prometedor futur en l’elit d’aquesta modalitat d’arts marcials. Tant és així que les seves qualitats i la seva gran progressió han fet que el seleccionador espanyol convoqui la jove eivissenca per formar part de l’equip estatal en l’esmentada cita mundialista.

Patricia Guijarro i Cata Coll

Les dues jugadores mallorquines han fet història aquest divendres, ja que es varen proclamar subcampiones del món amb la selecció espanyola sub-20 en el Mundial disputat a França. Ambdues futbolistes han tingut un paper clau en l’èxit del conjunt espanyol. Així ho demostren els números i les estadístiques del torneig. Guijarro va obtenir la Bota d’Or com a màxima golejadora de l’equip amb sis gols, mentre que Cata Coll va ser la portera titular de la selecció durant tot el Mundial.

És innegable que encara queda molta feina per fer. La realitat és que la participació de la dona en l’esport és menor que la dels homes. Les desigualtats existeixen i els estereotips són difícils d’eliminar. Les esportistes han hagut de lluitar contra barreres creades per aquests estereotips socials i culturals.

Tot i que els avanços socials de les dones en tots els àmbits són evidents, existeixen encara obstacles que dificulten la igualtat efectiva entre homes i dones. Així ho reflecteixen les dades més recents quant a la participació i representació femenina en les diferents esferes de la societat. En aquest sentit, l’esport, com a activitat plenament integrada en la societat, no és aliè a aquesta realitat. És per aquest motiu que des de diferents institucions es treballa per millorar les condicions de la dona en l’esport. En aquesta línia, l’Ajuntament de Palma ha impulsat una sèrie de mesures per avançar en la igualtat de la dona en l’esport. El 2016 es va crear el programa Palmadona amb l’objectiu de desenvolupar una cultura esportiva que permeti la plena participació de les dones en tots els aspectes de l’esport. Amb el naixement d’aquest programa “es vol donar una empenta a l’esport balear femení. Els diferents esdeveniments que realitzam tenen l’objectiu de corregir les desigualtats i de visibilitzar la figura de les nostres campiones perquè sigui el punt de partida per motivar futures generacions”, declara la regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Palma, Susana Moll.

Cintia Rodríguez

Va néixer a Inca fa 23 anys i és allà on va fer les primeres passes en el món de la gimnàstica artística. Per trajectòria, personalitat i anys d’esforç, aquesta mallorquina ha obtingut els millors èxits esportius a Mallorca i fora de les nostres fronteres. Fa tan sols uns mesos va aconseguir la medalla de bronze en els Jocs de la Mediterrània. A més a més, és campiona d’Espanya individual i per equips. Cintia Rodríguez és tot un exemple de lluita i superació. “Tot allò que he aconseguit ha estat fruit de l’esforç. He superat dues operacions al genoll i he patit molt per tornar a competir bé”, declara la jove.

Brigitte Yagüe

La mallorquina es va retirar de l’alta competició fa tres anys. La seva trajectòria professional la situa com una de les millors esportistes balears de tota la història. Brigitte va aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres. La mallorquina pot presumir de ser triple campiona del món, a més de dues plates i un bronze, i de quatre campionats d’Europa. A més, acumula desenes de títols estatals i autonòmics. És tota una llegenda de l’esport que mai no va dubtar a reclamar més ajudes i atenció per al seu esport i l’esport femení.

Úrsula Pueyo

Úrsula Pueyo és una esquiadora paralímpica nascuda a Palma fa 34 anys. A quinze anys va patir l’amputació de la cama dreta com a conseqüència d’un accident de trànsit. Ha participat en els Jocs Olímpics de Vancouver 2010, on va ser abanderada espanyola, i en els de Sotxi 2014. A més, ha aconseguit tres plates i un bronze en els campionats del món. La balear és un exemple de superació. “El meu secret és lluitar pel que crec que puc aconseguir i tenir molt clar de què som capaç i del que no també. Faig les coses per a mi i per als que m’estimen”.

Pili Espadas

Aquesta mallorquina de 36 anys va començar a jugar el 1999 en el primer equip femení que es va fundar, la Unió Esportiva Collera. Vint anys més tard, Pili és la capitana de l’equip i tot un emblema del club. La futbolista denuncia la desigualtat entre el futbol masculí i el femení. “Vàrem estar set temporades consecutives a Primera Divisió i ningú no va apostar per nosaltres. Hi ha mitjans que duen les fotos de les dones de futbolistes però no escriuen ni una sola línia sobre el futbol femení en les pàgines interiors”, manifesta.

Marga Crespí

La mallorquina de 28 anys es va retirar de la competició professional fa quatre anys. El palmarès de Marga Crespí és espectacular i és considerada una de les millors esportistes de l’Estat en la seva especialitat. La nedadora acumula una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012, una medalla d’or al Campionat del Món de Roma 2009 i dues medalles d’or al Campionat d’Europa d’Eindhoven 2012. A més, la mallorquina ha estat cinc vegades subcampiona del món i dues vegades subcampiona d’Europa. La seva carrera és tot un exemple d’èxit.

Palmadona, un projecte d’igualtat i participació

És innegable que encara queda molta feina per fer. La realitat és que la participació de la dona en l’esport és menor que la dels homes. Les desigualtats existeixen i els estereotips són difícils d’eliminar. Les esportistes han hagut de lluitar contra barreres creades per aquests estereotips socials i culturals.

Tot i que els avanços socials de les dones en tots els àmbits són evidents, existeixen encara obstacles que dificulten la igualtat efectiva entre homes i dones. Així ho reflecteixen les dades més recents quant a la participació i representació femenina en les diferents esferes de la societat. En aquest sentit, l’esport, com a activitat plenament integrada en la societat, no és aliè a aquesta realitat. És per aquest motiu que des de diferents institucions es treballa per millorar les condicions de la dona en l’esport. En aquesta línia, l’Ajuntament de Palma ha impulsat una sèrie de mesures per avançar en la igualtat de la dona en l’esport. El 2016 es va crear el programa Palmadona amb l’objectiu de desenvolupar una cultura esportiva que permeti la plena participació de les dones en tots els aspectes de l’esport. Amb el naixement d’aquest programa “es vol donar una empenta a l’esport balear femení. Els diferents esdeveniments que realitzam tenen l’objectiu de corregir les desigualtats i de visibilitzar la figura de les nostres campiones perquè sigui el punt de partida per motivar futures generacions”, declara la regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Palma, Susana Moll.

stats