L’Arenalet d’Albarca, un oasi d’arena blanca entre una mar de roques

PalmaLa finca de s’Alqueria Vella fou adquirida pel Govern de les Illes Balears l’any 2001, juntament amb les finques d’Albarca i es Verger. Les tres plegades formen el Parc Natural de la Península de Llevant. Amb una superfície de 1.671 ha, aquest espai natural protegit i públic inclou els cims de més altitud de les serres de Llevant: el puig Morei (564 m), el puig del Porrassar (491 m) i el puig de la Tudossa (441 m). A més, abasta les reserves naturals de cap Ferrutx i cap del Freu, als termes d’Artà i Capdepera, dues àrees de penya-segats costaners a l’extrem septentrional de la Península de Llevant.

La ruta que proposam recorre bona part d’aquest Parc Natural i uneix els punts més emblemàtics de la seva geografia. El nostre punt de partida l’establim al centre d’informació del Parc Natural de la Península de Llevant, a les cases de s’Alqueria Vella de Baix. Hi accedirem des d’Artà per la carretera que condueix a l’ermita de Betlem (Ma-3333), girant a la dreta a l’altura del quilòmetre 4,7, poc després de deixar a la dreta les cases de Son Morei.

La ruta

[00 min] Sortim de l’aparcament de s’Alqueria Vella de Baix en direcció Betlem/Arenalet d’Albarca (nord-oest), seguint els indicadors del GR-222. Poc després d’haver iniciat la marxa [05 min], ens desviam cap a la dreta, abandonam el tram de GR que continua direcció Lluc i orientam les nostres passes cap al Campament dels Soldats. Travessam els sementers -terres de conreu- de s’Alqueria Vella de Dalt, paral·lels al torrent dels Cocons, a la nostra dreta, mentre passam per davant la caseta del senyor, coneguda també com Ses Cotxeres, i la tafona; ambdues construccions són de començament del segle XX. Tot seguit trobam a l’esquerra un sínia restaurada pel Consell de Mallorca el 2006.

[15 min] Sortim a la carretera -camí dels Presos- i uns metres més endavant continuam la marxa pel camí vell, a la dreta. Arribam al Campament dels Soldats [30 min], un antic camp de concentració on presos republicans foren usats com a esclaus al servei del règim franquista en la construcció (1941-1942) d’una carretera que havia d’unir Son Morei i el coll Paret, on s’havia projectat la instal·lació d’una bateria antiaèria. Un portellet dona accés al recinte. Des de l’esplanada central, tombam a l’esquerra -els indicadors del GR ens hi menen- i travessam la plana que separa el puig del Porrassar de la Talaia Freda pel camí vell, molt proper a la carretera.

El vell camí de ferradura ens treu novament al camí dels Presos [45 min] per enganxar tot seguit amb un altre tram de l’antiga via de trànsit per la zona. Deu minuts més tard abandonarem definitivament el caminet i continuarem per damunt asfalt. [1 h 10 min] Trobam a la dreta indicadors de la baixada al refugi dels Oguers pel camí de l’Esquena Llarga, nosaltres continuam dret per la carretera fins allà on es bifurca [1 h 15 min], als peus del cim de la Tudossa -coronat per un eixam d’antenes.

Prenem el camí de l’esquerra en direcció al coll Paret. Abans d’arribar-hi, un reduït grups de pins grossos ens marquen l’inici del camí d’en Mondoi [1 h 25 min], que unia el camí dels Presos amb el pla de les Bitles, des d’on podem davallar cap a l’Arenalet d’Albarca. Es tracta d’un tirany transitat antigament per carboners, collidors de palma i contrabandistes que ens permet assaborir el paisatge característic de la muntanya artanenca: relleus sinuosos solcats per comellars i fondes torrenteres.

Al capdavall de l’esquena per on discorre el camí d’en Mondoi es troba, segons la tradició, el Pi de la Romana, on es penjava una romana per pesar el carbó i les palmes que es feien per la contrada. [1h 45 min] El tirany s’eixampla i pren la forma d’una pista de terra: som a l’altura del pla de la Romana i, tot seguit, el de les Bitles. Passam un botador [1 h 55 min] i la vista se’ns comença a obrir cap a l’Arenalet d’Albarca. Al fons es poden apreciar perfectament la torre d’Albarca o del Matzoc i el cap del Freu.

Un darrer descens per aquest camí polsegós ens condueix cap al litoral de l’Arenalet d’Albarca, un petit oasi d’arena blanca enmig d’una costa predominantment rocosa. Ben a prop de la platja s’ubica un dels tres refugis del parc [2h 15 min], un bon lloc per fer una aturada llarga, dinar o senzillament una bona berenada.

Sortim del refugi de l’Arenalet d’Albarca en direcció a la platja per una pista de terra que ens durà de tornada a l’Alqueria Vella pels comellars interiors i que passa per les cases d’Albarca i del Verger. [2h 30 min] Vorejam la cala de la Font Salada, que deixam a l’esquerra, i seguim el camí que s’endinsa cap a l’interior i comença a prendre altura. Arribam a la Caseta dels Milicians [2h 40 min], una petita caseta sense teulada que serví d’observatori militar durant la Guerra Civil.

[2 h 50 min] Un poc més amunt, trobam dues pedres, als dos costats del camí. La de l’esquerra assenyala un sender que baixa fins a la torre del Matzoc o d’Albarca. De seguir tot dret per la pista arribaríem fins al refugi de l’Alzina -cases d’Albarca- i d’allà seguiríem els indicadors fins a les cases del Verger i l’Alqueria Vella, en poc més de dues hores. Nosaltres, però, tombarem a la dreta per les restes d’una pista que a poc a poc s’esvaeix mentre vorejam una tacam que tenim al costat de la mar. Allà on acaba -la Rota Plana-, [2 h 55’] continuam caminant fora camí direcció sud-oest fins que trobam un indicador d’un antic intinerari del parc -camí del Niu del Pilot.

A partir d’aquest punt es tracta de seguir un tirany incert, amb fites esparses, que ens durà fins al coll de la Barrereta. És un tram llarg i orientatiu que avança primer per una senzilla carena que voreja per alt el torrent de l’Arboçaret, a la dreta, i que després frega per baix tres turonets, que deixam a l’esquerra. El tirany i les fites ens duen pel vessant de ponent d’aquestes muntanyetes i, progressivament, tendeixen a convergir amb un torrentó que trobam a la dreta. Després d’un breu ascens assolim el collet abans esmentat [3h 50 min], des del qual les fites ens durant cap a la pista de terra (sud-oest) a través d’un curt comellar.

A partir d’ara, tot és més senzill. En mitja hora assolirem les cases del Verger i en deu minuts més, el coll del Verger. Després del qual ens queda una suau baixada fins a l’aparcament de s’Alqueria Vella de Baix [4 h 55’].

@Fita_a_Fita