“El Mundial és una oportunitat per professionalitzar-me”
Txell Figueras debuta aquesta setmana a un Mundial de ‘mountain bike’
GironaEls professors treballen per ensenyar als alumnes, però molts mestres també poden ser claus per aprendre valors importants en aquesta vida, tal com li va passar a Txell Figueras. La catalana, que ara és una de les sensacions del mountain bike espanyol, va estudiar INEF i va obtenir una important beca de triatló en el Centre d’Alt Rendiment Blume d’Esplugues de Llobregat. Però la ciclista de Flaçà, que havia practicat la natació i el triatló, va perdre la motivació per l’esport i va començar a compaginar els estudis amb la feina. Un temps més tard, ja a la universitat, es va trobar amb un professor de la seva antiga carrera que li va deixar una bicicleta i la va animar a provar-la. “Durant els quatre anys que vaig fer INEF em vaig desmotivar bastant perquè no rebia ajudes i vaig començar a treballar. Fent el màster en turisme sostenible em vaig trobar un professor que havia tingut a la carrera, em va deixar la seva bicicleta de muntanya i em va dir que, si m’agradava, podia formar part del seu equip. Ara ja fa dos anys i mig que faig ciclisme de muntanya. He recuperat la motivació. Penso que cada dia es pot millorar i cada dia surto a entrenar”. Aquí va començar tot, i el professor va demostrar que tant ell com la Txell havien nascut per a aquest treball.
I d’aquest treball a una inesperada sorpresa. Fa pocs dies, la ciclista va rebre una trucada del seleccionador Cristóbal Sanchez. Això va significar el que era inimaginable uns mesos abans: un bitllet per formar part de la selecció estatal i competir al Mundial del circuit de Mont-Sainte-Anne, al Canadà, aprofitant la baixa de Claudia Galícia, l’actual campiona d’Espanya de la modalitat XCO. “Al principi pensava que era una broma, però em va dir que no ho era. Tenia la pell de gallina i em vaig quedar sense paraules. Una vegada canviada la mentalitat, es van incrementar els entrenaments i, a la vegada, els objectius ja no eren els mateixos. M’agradaria anar als Jocs Olímpics de Tòquio, sé que és complicat però ha quedat demostrat que res és impossible. Respecte al Mundial, no puc dir que el meu objectiu és fer podi, perquè està relativament lluny. Toca competir i aprofitar l’oportunitat. És un aparador únic perquè equips importants em coneguin” explica la ciclista catalana, ja a terres canadenques.
Quan Figueras va acabar el Campionat d’Espanya en segona posició, per darrere de Galícia, va rebre algunes trucades de diferents equips, però no es va concretar res. Ara té una nova oportunitat, i és que anar al Mundial es un pas gegant per als seus interessos. “Crec que poden sortir certes coses. No vull cantar victòria abans d’hora, però tinc esperança”. I és que, si finalment un equip aposta per ella, la catalana tindria l’oportunitat de professionalitzar-se. “Si aquests equips em donessin una oportunitat, podria començar a viure exclusivament de la bicicleta. Tampoc tinc espònsors que em paguin, però sí que és cert que hi ha moltes marques i gent que està interessada en ajudar-me. Veig viable viure del ciclisme en un futur. Estaria bé que fos un equip consolidat per fer el salt a l’elit. De moment soc amateur i no puc viure d’això. Encara estem creixent, així que no he pogut fer cap gestió”. De moment, ja ha debutat a la competició per relleus, on Espanya no va passar de la penúltima posició. Però demà, dissabte, és el torn de la prova individual.
La dona i la bici
En comparació amb altres esports, el ciclisme està molt lluny d’aconseguir la igualtat de gènere. “Als equips UCI hi ha molts corredors masculins, per exemple tres nois i només una noia. Això limita la dona”, considera Figueras. Tanmateix, cada vegada hi ha més dones que s’animen a provar-ho. “A poc a poc som més i ens estem obrint un camí. Un dia vaig llegir que hi ha moltes reproduccions de carreres de noies, sobretot de la Copa del Món. Això és una alegria. La gent comença a estar pendent de nosaltres. Com més gent hi hagi, més suports hi haurà”.
De moment, tot passa per fer un bon paper en el circuit canadenc de Mont-Sainte-Anne, on el 2010 José Antonio Hermida ja es va coronar amb el mallot multicolor. I és que, si somiem en gran, qui diu que Txell Figueras no pot seguir els passos d’Hermida? Per ara, el Mundial representa una oportunitat excel·lent per fer el definitiu salt de qualitat a la seva carrera i, qui sap, escriure un nom a la història.
