Trencant barreres i fent realitat somnis

BarcelonaCadascun dels participants del Dakar té una història al darrere. Els pilots professionals busquen superar-se cada any, mentre que els amateurs fan realitat el seu somni a base de molt esforç i sacrifici personal i de la família. “La distància entre els somnis i la realitat es diu actitud”, deia l’andorrà Albert Llovera, pilot paraplègic, fa dos anys després d’haver acabat el Dakar a bord d’un camió Tatra. I l’actitud i les ganes d’autosuperar-se són la principal característica dels quatre pilots discapacitats que han pres part del Dakar 2019. Llovera, per segon any consecutiu, no està entre els participants d’aquest ral·li (aquest any tenia ofertes però va decidir renunciar-hi), però com ell, Isidre Esteve i Nicola Dutto, que van en cadira de rodes, sí que són al Perú demostrant que els límits no són físics. Isidre Esteve, després de patir un accident durant una Baja el 2007, fa anys que va tornar a la competició en cotxe, però l’italià Nicola Dutto ha debutat aquest any en moto. El 2010 un accident durant una Baja italiana el va deixar en cadira de rodes, i nou mesos després, quan va sortir de l’hospital, només pensava en tornar a competir. Primer va provar amb un Polaris Buggy, però el seu desafiament pendent era competir en moto. Dos anys després de l’accident, Dutto va enfilar-se a una KTM adaptada. Així, va desenvolupar un kit que li permetia córrer i, quan va demanar a l’organització del Dakar permís per inscriure-s’hi, va topar amb reticències. Tot i això, la seva determinació, sumada a la participació al ral·li de Merzouga i al del Marroc, va obrir-li les portes. Sis anys més tard, pot dir que ha participat al Dakar al costat de tres pilots més que l’assistien en cas de problemes: Pablo Toral, Víctor Rivera i el seu amic Julián Villarrubia. “Estic fascinat per la idea de fer front als meus límits físics i mentals sobre la moto. Res em fa por”, deia abans de començar. Però no podrà dir que ha acabat el ral·li, ja que després de la quarta etapa el van desqualificar per haver fet per carretera un tram de l’etapa (validant, això sí, els controls de pas). Una decisió polèmica, ja que segons els membres de l’equip abans de sortir de la ruta van preguntar-ho a un comissari i aquest els va dir que podien fer-ho.

A banda d’ells dos, també hi ha Lucas Barron, que s’ha convertit en el primer participant amb síndrome de Down (fa de copilot del seu pare) i Dani Albero, que ha sigut enguany el primer pilot amb diabetis que disputa el Dakar. El de Carcaixent, però, tampoc ha pogut seguir endavant: la febre i les llagues als peus van fer-li prendre la decisió de baixar de la moto abans de la quarta jornada, l’inici de l’etapa marató. “Ha sigut, sense dubte, la millor experiència de la meva vida!”, va assegurar des del Perú. Tot i els problemes, ells ja formen part de la història d’aquest ral·li.

Cinc etapes per tornar a arribar a Lima

El Dakar afronta la segona setmana de competició, en què els pilots disputaran les últimes cinc etapes que decidiran la classificació final. De moment avui, després de la merescuda jornada de descans a Arequipa, la caravana tornarà a viatjarà fins a San Juan de Marcona, amb una etapa de 839 quilòmetres per a les motos, dels quals 317 seran cronometrats, i de 810 quilòmetres per als cotxes i els camions (291 seran contra el crono). Avui, com a novetat que l’organització ha introduït en aquesta edició, els participants que hagin abandonat durant la primera setmana del Dakar podran reenganxar-se al ral·li si així ho desitgen, competint en una classificació paral·lela.