CICLISME - TOUR DE FRANÇA

Tadej Pogacar toca el cel als Camps Elisis

L’eslovè és el ciclista més jove que guanya el Tour de França des del 1935

París va rebre la gran revolució d’aquest Tour. Tadej Pogacar (UAE) va fer història en l’any del seu debut i va demostrar que la nova fornada de ciclistes arriba amb molta força i fam de títols. El dia abans del seu vint-i-dosè aniversari, el jove ciclista eslovè es posava el mallot groc a l’esplanada davant de l’Arc del Triomf i aixecava el lleó i la bandera eslovena des de l’esglaó més alt del podi. També s’enfundava el mallot blanc de jove i el de punts vermells de muntanya, amb què igualava la fita de l’històric Eddy Merckx, que ho va aconseguir el 1969. Pogacar ja va donar pistes de la classe de ciclista que és quan va guanyar tres etapes de la Vuelta a Espanya la temporada passada i en la tercera posició a la general.

La gesta l’eslovè la va aconseguir en la contrarellotge de dissabte, en què va sorprendre a tothom, fins i tot a Primoz Roglic (Jumbo Visma), a qui va destronar i li va pispar el mallot groc. Amb l’escandalosa diferència de 59 segons, Pogacar ja tocava amb la punta dels dits el cel de París.

Tot i això, el campió no va deixar res a la sort en l’última etapa i va entrar en la vuitena posició en la línia de meta dels Camps Elisis, darrere del guanyador de la jornada, Sam Bennett. Fent gala del mallot verd que llueix, l’irlandès va guanyar Mads Pedersen, Peter Sagan i Alexander Kristoff a l’esprint final per coronar-se a París en l’última etapa d’un Tour per al record. “No puc ni explicar com estic de nerviós portant el verd als Camps Elisis amb un esprint davant un campió del món. Guanyar aquí vestit de verd és molt especial, és fantàstic. És una sensació increïble. Tot el que he patit a les muntanyes ja queda enrere. Tenia bones cames, estàvem al capdavant del grup i encara no m’ho crec”, va explicar Bennett emocionat.

Després de Bennet va arribar el torn de Pogacar davant dels micròfons. Amb la vivor als ulls d’un nen de cinc anys obrint el regal del seu aniversari, l’eslovè va intentar pair el triomf. “És increïble, una bogeria. És una passada ser aquí, al cim del ciclisme mundial. Avui he viscut moments molt especials amb els meus companys, tinc molt respecte per la resta de corredors i tots ells m’han felicitat avui pel triomf. Aquest és un esport increïble. És el millor regal d’aniversari”.

La victòria de Pogacar és la cirereta del pastís d’un Tour excepcional que ha aconseguit acabar sense cap positiu entre equips i corredors. La gestió de l’organització ha estat exquisida i ha permès viure moments que quedaran en la retina de tots els espectadors: les victòries de Van Aert, Hirschi o Kragh Andersen, la cara descomposta de Roglic en l’arribada a la meta a Planche des Belles Filles i, òbviament, la fita històrica de la victòria de Tadej Pogacar.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF