RUGBI

Placatge a la professionalització

Tots els passos endavant fets en el rugbi s’estan revertint a causa de la pandèmia

El derbi de la Divisió d'Honor masculina entre el Barça i la Santboiana a l'estadi de la Foixarda / Manolo García

La pandèmia ho va parar tot: l'activitat econòmica, la vida social i fins i tot l'esport. Després de més de tres mesos confinats a casa, molts esports van poder tornar a les competicions, encara que no tots els esports han tingut aquesta sort. Malgrat que el contacte és present en el futbol o el bàsquet, aquest element del joc no ha permès que s'acabin altres campionats. El rugbi n'és un clar exemple. La Divisió d'Honor Espanyola es va donar per finalitzada i tampoc es van disputar els play-off

No sols l'esport mateix s'ha vist afectat per aquesta situació, sinó que molts dels avenços que s'estaven aconseguint s'han parat en sec. La professionalització d'aquest esport porta temps en les agendes dels dirigents i des de l'Associació de Clubs s'han bolcat a instaurar aquesta condició en la Lliga. “Tots som conscients que aquesta situació suposa un pas enrere en aquest procés. Per tirar endavant una professionalització dels jugadors es necessiten recursos econòmics i ara no estan disponibles”, confessa Miquel Martínez, president de la UE Santboiana. “El que es podria haver aconseguit en un o dos anys, s'haurà d'aconseguir en tres o quatre”, ha afegit.

En l'actual competició –conformada per 12 equips– només tres compten amb una plantilla gairebé íntegrament professional: VRAC Quesos Entrepinares, SilverStrom El Salvador i Lexus Alcobendas Rugby. Campió, subcampió i tercer classificat en la Lliga, respectivament. Al tractar-se d'un esport dels anomenats open –on poden competir professionals i amateurs en una mateixa competició– els equips van formant les seves plantilles professionals sempre partint de la seva capacitat econòmica. És per això que dins de la Divisió d'Honor hi ha equips plenament professionalitzats, d'altres que combinen professionals amb amateurs i finalment hi ha aquells que compten només amb jugadors aficionats. 

Però aquest procés s'ha estancat. Amb la gran quantitat de pèrdues derivades de la crisi del covid-19, els equips han de tornar a reorganitzar les plantilles i fer malabars amb els seus balanços de comptes. El cas de la UE Santboiana és paradigmàtic. Per a aquesta temporada el club es va reforçar amb un gran nombre de fitxatges incorporant a la seva plantilla professionals que van formar una part important de l'equip. Dels 35 jugadors amb els quals compta l'entrenador, Ricardo Martinena, set eren professionals. Cinquens en la taula –dues posicions per damunt que la temporada anterior–, el tècnic dona suport totalment a la decisió de la Federació de finalitzar ja la competició nacional. “El rugbi en aquesta situació no es pot jugar. És inviable. Som l'esport amb més risc de tots els esports que hi ha. Una melé són 16 jugadors en 2 metres quadrats, transpirant, tocant-se... Això és totalment el que ara s'intenta evitar”, explica.

Quan es va decretar l'estat d'alarma, el club va començar a prendre les mesures necessàries i va decidir fer un ERTO als seus treballadors i jugadors. “Alguns han estat amb ERTO parcial, ja que evidentment hi ha coses que s'havien de continuar fent, però altres sí que han tingut un ERTO total”, explica el president. “Pel que fa als jugadors que eren de l'hemisferi sud i que, per tant, eren molt lluny de les seves famílies, vam decidir, a la vista que tot això tenia pinta que s'allargaria i per evitar problemes de retorn i de contagi, que marxessin. Només es van quedar els que tenien contracte i eren aquí”, afegeix. Com en pràcticament tots els clubs, l'equip ha mantingut el contacte i les rutines de preparació física. “Hem estat en contacte per via telemàtica amb els jugadors i el cos tècnic. Anem parlant amb ells periòdicament. Ha sigut una preparació individual i virtual. Els preparadors físics els han manat els plans individualitzats”, explica Martinena.

L’altre equip català de la categoria d’honor, el Barça Rugby, viu una situació completament diferent. L’equip blaugrana està dins dels considerats Esports Amateurs dins del club i, per tant, les condicions tant econòmiques com professionals són molt diferents. La totalitat dels jugadors no perceben cap sou per formar part de l’equip, tot i que sí que és cert que alguns reben algun tipus de compensació. Aquesta és una de les raons, segons fonts del club, per la qual es va decidir no incloure en l’ERTO realitzat a l’entitat blaugrana els jugadors que formessin part dels esports amateurs. “No hi ha hagut afectacions més enllà de no poder entrenar i del tancament d'instal·lacions esportives a Barcelona”, expliquen. 

Per als dos clubs, la temporada que ve es presenta amb força incerteses. Per al Barça, el pressupost per a la secció encara no està definit. “Ara per ara no sabem si caldrà ajustar-se a un nou pressupost, perquè no s’ha acabat l’exercici de tot el club”, confirmen des de l’entitat. La UE Santboiana, en canvi, ja ha pogut començar a fer comptes. “Possiblement tenim un 40% menys de pressupost –uns 300 mil euros–, ja que hi ha diversos patrocinadors que ja han dit que no poden seguir la temporada que ve perquè prioritzen les seves despeses en altres escenaris. Preveiem molts menys ingressos perquè possiblement els partits seran a porta tancada i llavors això ja faria que a nivell de taquilles i socis tinguem problemes. Està tot molt en l'aire. Estem treballant amb escenaris virtuals que canvien dia a dia”, exposa Martínez. A més d'aquestes pèrdues, el fet de no haver-se finalitzat la temporada actual provoca que els patrocinadors de l'entitat no hagin d'abonar el pagament total de l'acord, cosa que fa empitjorar encara més els balanços del club. 

“La clau la tenen els mitjans”, afirma Martinena. “El problema que tenim és que estem sota l'empara del futbol, que ocupa un 80% de tots el mitjans, i aquest 20% ens l'estem repartint molts esports. No hem trobat la manera de posicionar-nos encara. Si no tenim visibilitat, tot i que aconseguim tenir patrocinis no arriben a ser estables perquè puguem fer un salt de qualitat a un professionalisme, que és el que busquem”, conclou.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF