LLIGA DE CAMPIONS

Quina empremta queda de Guardiola a Alemanya?

Diversos experts analitzen el seu pas per la Bundesliga abans del Hoffenheim-City

Pep Guardiola torna a ser a Alemanya tres temporades després d’acomiadar-se del Bayern de Munic. El seu Manchester City juga al camp del Hoffenheim “la primera de les cinc finals” que els queda per superar la fase de grups de la Champions després de caure a casa contra l’Olympique de Lió (1-2) en la primera jornada. La seva presència dona llustre al partit més important que ha vist mai el Rhein-Neckar Arena de Sinsheim.

En el retorn de Guardiola a Alemanya és Julian Nagelsmann qui fa d’amfitrió a la banqueta rival. “Estem en contacte per SMS. M’impressiona com sent tan jove [31 anys] cada temporada ha fet millorar el seu equip. Tindrà molt èxit a la seva carrera”, va elogiar-lo el català.

Nagelsmann és justament el tècnic, dels 18 que competeixen actualment a la Bundesliga, que més ha reconegut deixar-se inspirar pel de Santpedor. ¿Però què queda visible exactament del pas de Guardiola pel futbol alemany?

“Nagelsmann és potser l’entrenador que més recorda Guardiola a Alemanya, si bé és més pragmàtic que el Pep. Intenta [jugar amb un estil atractiu], tot i la marxa de Süle, Wagner, Gnabry [Bayern], Rudy i Uth [Schalke], els seus cinc millors jugadors”, apunta Martin Schneider, periodista del 'Süddeutsche Zeitung'. “En realitat Nagelsmann va apostar molt fort en el seu primer any per un futbol de possessió de pilota i un joc de posició. Però en la temporada passada va canviar clarament cap a un joc de contracop amb un ferm 5-3-2 en defensa. No és causalitat que hagi firmat la pròxima temporada pel RB Leipzig, on el seu cap, Ralf Rangnick, és el pol contrari a Guardiola. Crec que on més es viu la filosofia de Guardiola a Alemanya continua sent al Bayern. Hi mantenen hissada ben alta la bandera de l’estil especial de joc de Guardiola”, puntualitza Tobias Escher, periodista especialista en tàctica i autor de diversos llibres sobre futbol.

Per a Schneider, la variabilitat tàctica que va exhibir el Bayern de Guardiola entre el 2013 i el 2016 ha influït directament Nagelsmann i Thomas Tuchel [ara al PSG]: “Altres entrenadors alemanys són més de l’opinió que només es pot treballar amb la pilota quan tens un equip de Guardiola. Que ell hagi invertit tants diners al City per construir-se el seu equip és una prova d’això”. Escher, però, introdueix un altre matís de la influència de Guardiola: allò que millor no tocar res quan un equip guanya ha quedat enrere. “Des dels èxits del Pep, molts fans entenen que no té sentit una mateixa tàctica per a cada rival sinó que la flexibilitat és un plus”.

Guardiola, que va guanyar tres lligues, dues Copes, una Supercopa europea i un Mundial de Clubs en el seu pas pel Bayern, va tenir clar des del seu aterratge a Munic que hi feia un futbol contracultural en un país que valora sobretot els resultats. ”Pel que sé de converses amb molts fans del Bayern, el que va desaprofitar Guardiola és construir una connexió amb la gent. No va concedir entrevistes. I sempre va deixar la sensació que veia el Bayern com un projecte més que no pas com una cosa de cor. Pràcticament tots els fans m’han dit:  «El Bayern no ha jugat mai un futbol tan bo i dominant com amb el Pep i per això el respectem. Però donem per bo que marxés. D’alguna manera no es va familiaritzar mai amb el Bayern »”, exposa Schneider.

I tàcticament? “Crec que sobretot el Pep, al costat de Klopp i Löw, ha demostrat als alemanys que el futbol es pot pensar diferent. Fins al 2006 i en gran part fins al 2009/10 (amb l’arribada de Van Gaal al Bayern), el futbol alemany estava encallat sense esperança en patrons antics. Entrenadors com Tuchel o Nagelsmann, així com Philipp Lahm [ara vinculat a la Federació Alemanya] han experimentat amb el Pep com es pot pensar el joc”, indica Schneider. “Però em temo que amb una visió a llarg termini, Guardiola també serveix d’exemple a Alemanya que el futbol de possessió de pilota està superat. La desfeta d’Espanya [al Mundial] i l’eliminació del City a la Champions justament contra el Liverpool de Klopp serveixen a molts de prova que el domini a través de la possessió de la pilota només funciona quan un té l’equip perfecte per a això: el Barça el 2009 i el 2011. I si no és el cas, llavors és millor ser més pragmàtic”, conclou el periodista del 'Süddeutsche Zeitung'.

Des de 'Zeit Online', el redactor Oliver Fritsch resumeix que “a Alemanya s’ha entès poc Pep Guardiola. Malauradament gairebé no ha deixat empremta. Una excepció és segur Lahm, l’alemany-espanyol. Confio que guanyi influència en el futbol alemany”. Per a Fritsch, “cal dir simplement que a Alemanya no hi ha cap bona escola d’entrenadors”. “Tampoc hi ha cap cultura futbolística, cap estil característic d’Alemanya, al contrari que a Espanya. I al capdavant dels tècnics del món hi ha Guardiola. La seva idea de futbol és d’avantguarda. Tàcticament és modern, ofensivament radical i variable. A més, té una mirada precisa per a la qualitat individual i dirigeix i fa evolucionar els seus equips de manera convincent”, remarca el periodista.

Tobias Escher, en canvi, subratlla que si bé és una minoria de tècnics alemanys la que ha agafat la filosofia de Guardiola, sí que “molts han adaptat contingut d’entrenaments i principis tàctics” de l’entrenador català. “El Pep ha deixat petjades a Alemanya, però la majoria només són visibles a segona vista”, raona l’expert en tàctica. “Que un equip de mitja taula com el Werder Bremen hagi posat en pràctica aspectes del joc de posició de Guardiola semblava impensable fa cinc anys. També equips com el Hoffenheim o fins i tot de Segona com l'Hamburg i el Colònia s’han deixat inspirar pel Pep”, valora Escher.

Comprès o no per l’Alemanya futbolística, Guardiola anirà contra el Hoffenheim a imposar el seu futbol i a per feina. 

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF