HANDBOL
Esports 09/12/2017

Pálmarsson: "Odio no ser capaç de mostrar el meu nivell, és frustrant"

El jugador del Barça Lassa d'handbol parla a l'ARA dos mesos després d'arribar al club blaugrana

Gonzalo Romero
5 min
El jugador del Barça Lassa d'handbol Aron Pálmarsson

BarcelonaAron Pálmarsson (Hafnarfjörður, 1990) fa funcions de líder i parla clar a l'ARA en un moment delicat del Barça Lassa d'handbol. La seva mirada és gèlida, l'expressió incòmoda, amb un somriure trapella que va apareixent. Té una personalitat molt marcada, com tots els cracs, i un sentit de l'humor agradable. Només serra les dents quan se centra en el seu rendiment a la pista. És un fora de sèrie que parla amb l'autocrítica d'un aleví. Admet que no està bé. Es demana temps després de deixar la seva sortida del Veszprém i gairebé tres mesos de preparació física, sol.

Com el tracta Barcelona?

Molt bé, sóc molt feliç aquí. El pas més gran, el de mudar-me a una casa nova, a un país nou, ja l'he fet. Ara he d'estar pendent de detalls. El que sí que m'ha costat molt ha estat contractar el servei de wifi [riu]. Déu meu, quina història.

Veig que gairebé tot són bones notícies.

És que no sabria dir-te una cosa dolenta. Si haig de viatjar a les 7 del matí per jugar ho faig encantat. Potser si em fas la mateixa pregunta l'any vinent, tindré una altra opinió. Ja en parlarem, però crec que les coses no canviaran gaire, estic molt bé. És molt maco sentir que formes part d'una gran família en un club tan gran com el Barça.

Com gestiona un referent mundial ser el nouvingut?

Amb calma, sense voler demostrar res. He de dir que normalment, quan t'enfrontes a un gran jugador, penses que és increïble, i quan hi entrenes diàriament dius: "Bah, tampoc n'hi ha per tant, pensava que era millor". A mi m'ha passat, és cert. I en aquest cas algun company, sense dir noms, em va comentar que era millor del que havia vist en altres partits. Això em va agradar molt.

L'estil esportiu de l'equip el beneficia?

Hi estic còmode, però és diferent del que m'he trobat en la meva carrera. Fa temps que miro i estudio la seva filosofia per entendre-la.

És fàcil adaptar-s'hi?

No, gens, necessites temps. A cada equip on he jugat hi he tingut un rol diferent. Vaig haver de canviar molt quan vaig deixar el Kiel i vaig arribar al Veszprém, i també amb Islàndia. Són diferents estils d'handbol i has de poder assimilar-los.

Com es fa aquest canvi de xip continu?

L'has de fer com sigui. Aquí tot és nou. A la selecció hi poden haver canvis, però al final hi ha unes bases que es mantenen. He d'estar més sincronitzat amb els altres. Estic treballant bé, però el procés és lent i a l'elit has d'estar a l'altura. Li dono moltes voltes. Tothom em diu que estigui tranquil, que tingui paciència. És frustrant. Vols que les coses passin així, ràpid. Odio jugar i no ser capaç de mostrar el meu nivell. És com ser conscient que pots fer-ho molt més bé. Les coses acabaran arribant. Espero que sigui molt aviat. Som al desembre i tinc marge per estar bé, no estic preocupat.

T'havia passat alguna vegada?

He d'admetre que no, mai. Bé, quan vaig signar pel Veszprém vaig haver d'esforçar-me per ser el líder i millorar. No vull tornar-me boig amb això, no és el pitjor que em podria passar. No es tracta de no saber què fer o que realment no encaixo. Tot arribarà.

Començar a jugar regularment en defensa l'oxigena o el pressiona encara més?

Em sento bé en el 6:0. M'agrada l'esquema i les normes que tenim. Sabem aturar el rival sense canviar-ho tot. De fet, les sensacions són més bones en defensa que en atac.

S'ha plantejat en algun moment canviar el seu joc?

Ho he de fer. El teu handbol canvia en funció de les necessitats del grup, dels companys i dels rivals. Soc el central i he de tenir molta informació, saber quin és el jugador més perillós dels altres equips, detectar-lo. He d'aprendre les situacions de joc, com es mouen els pivots… Són moltes coses. Intento no ser negatiu. Feia uns cinc mesos que no jugava a handbol, des de la fase final de la Lliga de Campions fins al juny, i no tinc la precisió col·lectiva.

El va afectar aquella rutina d'estar al marge del Veszprém i treballar sol?

Ara, des de la distància, veig que va ser dur. Intentava treure el millor d'una situació complicada. Entrenava fort amb un entrenador personal sis dies a la setmana. Sol, sense la dinàmica i el joc d'un equip. Volia venir aquí i no estava disposat a desaprofitar dos mesos més per posar-me en forma. No podia arribar al Palau amb 110 quilos i panxa, havia d'estar a punt per entrenar. Estic molt orgullós de mi, del meu esforç. Ho vaig gestionar molt bé.

Podria haver signat per qualsevol equip. Per què va escollir el Barça?

Era un somni, sempre he volgut jugar aquí. Ho vaig dir en una entrevista fa dos anys enrere, durant el meu primer curs a Hongria. El periodista de la televisió local volia saber si em retiraria al Veszprém i jo vaig dir que em semblava que no, que en algun moment m'agradaria ser blaugrana. Vaig dir-ho sense pensar en dates, era una aspiració.

Va plantejar-se una altra alternativa?

Va ser una decisió molt fàcil. Hi havia molts equips que volien fitxar-me, però jo ho tenia clar. Quan vaig comunicar al Veszprém que marxava, el meu agent em va preguntar què volia fer, i jo vaig respondre que anar al Barça. Era la meva prioritat a la llista. Vam dibuixar altres opcions, per si les coses no funcionessin. M'agrada el Barça perquè té una mentalitat guanyadora molt ferma. El club entén que sempre s'ha de guanyar.

L'equip també ho entén? Quin és el motiu de la ratxa negativa que arrossega?

Els problemes sempre tenen moltes raons. Potser alguns jugadors estan cansats, d'altres estan distrets. Jo mateix soc nou i tinc la meva situació particular. No admetré mai que hi ha coses que afecten el meu rendiment perquè som professionals. Fer-ho bé és la nostra responsabilitat. No és un problema del sistema, de la pissarra, de la planificació o de no tenir intensitat. És una cosa dels jugadors, de la nostra mentalitat, a banda de les lesions. Ho pots veure en els partits. Senzillament les coses no rutllen. Els porters ens aturen moltes pilotes. Per què? No sabem llançar bé? No, és un tema psicològic. Som professionals i juguem al millor club del món. Hem de poder mirar-nos als ulls i fer autocrítica. Ens queden pocs partits per a l'aturada de nadal. Necessitem desconnectar, estar amb la família i tornar amb energies renovades. Crec que és una bona notícia que aquests resultats hagin arribat ara i no a l'abril.

Què us va dir Pascual després de l'empat a Guadalajara?

Estava decebut, però no enfadat. No ens va felicitar, esclar, però ens va dir que estiguéssim tranquils, que ens esforcéssim al màxim fins a l'inici de les vacances. No és agradable veure el teu entrenador amb aquesta actitud.

Com és la vostra relació?

Molt bona. Té molta paciència amb mi i ho agraeixo molt. Treballa de valent per intentar que jo arribi al meu cent per cent. M'agrada veure que confia en mi, que em dona minuts a pista.

La Champions és un objectiu massa agosarat?

Aquesta temporada? Podem guanyar-la, sens dubte. No hem estat jugant bé les últimes dues setmanes, però tenim un gran equip i quan ens acostumem al ritme de competició ho farem bé. El Barça va lluitar pel títol a Colònia l'any passat i l'objectiu és el mateix. L'Asobal i les Copes estan molt bé, les hem de guanyar, però la Champions sempre és la prioritat. No hi ha res com l'experiència de la 'final four'. Jo només me n'he perdut una edició i va ser horrible, no vaig poder veure-la per televisió. Em faltava alguna cosa.

Pitjor que perdre la final contra el Kielce el 2016?

Uf, d'acord, aquella va ser la pitjor. Encara no m'explico com vam perdre el títol. Va ser com el partit del Liverpool contra el Milà a la final de la Champions de futbol del 2005. Ostres, noi. Per què has hagut de recordar-m'ho?

stats