Una nova època atrapada entre l'esport i els negocis

BarcelonaL’any 2020 serà una oda a l’esport. L'any començarà amb una exhibició de múscul del mercat de la pilota i la competició, convertit en un negoci i una distracció per l’actual clima d’inestabilitat. L’elit posarà en comú la seva primera matèria i els millors escenaris perquè l’entreteniment sigui monotemàtic. És la fórmula de moure’s de casella guanyadora en casella guanyadora per norma, amb els Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio com a pedra angular.

La cita japonesa convocarà durant els mesos de juliol i d’agost el talent més professional per repartir nous rècords mundials i les habituals medalles. Grans noms per escriure grans històries, amb els acords dels himnes com a fil musical. Que siguin els primers Jocs de les últimes dues dècades sense Michael Phelps o Usain Bolt obren el càsting per ocupar les portades. Triar entre Simone Biles, el trident Djokovic-Nadal-Federer, Katie Ledecky, la nova sensació de la natació Caeleb Dressel i Stephen Curry, com a cap de cartell de les estrelles NBA, serà una temeritat molt divertida. I tot, amb unes instal·lacions ja preparades.

A diferència dels últims anys, l'organització ja té enllestida l'estructura d'uns Jocs que en espera de veure com prospera el recurs, es viuran sense la presència d'una delegació russa. L'any, de fet, comença amb regust japonès. El dia 1, Ryoyu Kobayashi intentarà confirmar el seu domini als quatre trampolins i l'estadi olímpic dels Jocs s'estrenarà amb la final de Copa de l'Emperador de futbol, jugada per Andrés Iniesta, Sergi Samper i un David Villa que es retira, a les files del Vissel Kobe.

Els objectius blaugranes

El to frenètic es viurà entre parèntesis des de l’òptica del Barça, per la seva particular idiosincràsia i pel pes dels resultats. L’equip d’Ernesto Valverde té al davant una segona volta de la temporada amb revolts. Aspira a estandarditzar una mica més l’excel·lència a la Lliga Santander i a trencar els ensurts a la Lliga de Campions, tancant els episodis de Roma i de Liverpool. O tot o res, amb el que això suposa. L’agenda comença aquesta setmana amb el derbi contra el nou Espanyol d’Abelardo i la disputa de la Supercopa de l’Aràbia Saudita només uns dies després. L’anada de l’eliminatòria de vuitens de final de Champions contra el Nàpols i la finalíssima d’Istanbul del 30 de maig (un mes per a gurmets) queden lluny.

Els blaugranes necessiten demostrar-se que saben jugar amb el timing, les inèrcies populars i l’obligació d’organitzar rues pels carrers de Barcelona. El futbol és una ciència inexacta, digui què digui la llei de l’estadística avançada. El 2020 serà any de l’esport rei en tots els seus formats. Les competicions de clubs, amb el Barça de Lluís Cortés buscant la segona final de Lliga de Campions, se sumen a l’Eurocopa de les dotze seus (Bilbao, Londres, Dublín, Glasgow, Amsterdam, Copenhaguen, Múnic, Roma, Budapest, Bucarest, Sant Petersburg i Bakú), la Copa Amèrica de l’Argentina i Colòmbia –amb Leo Messi com a amfitrió– i el torneig sub-23 de Tòquio 2020, on s’espera que participin icones del nivell de Kylian Mbappé, sense wild cards.

Gran part del focus d’interès del món Barça se centrarà en el Palau Blaugrana. El futbol sala ja té bitllet per a la fase final europea de Minsk. Apunta a grans quotes, en la línia del projecte de Svetislav Pesic. El rendiment a la pista, amb els dos coliderats, ha disparat les expectatives del bàsquet. La Copa del Rei de Màlaga serà una primera prova de foc. Afinar la regularitat en el joc els podria acostar a disputar la final four de l’Eurolliga, que aquest any viatja a Colònia, la seu de les dues últimes eliminatòries de la Lliga de Campions de l’handbol. La ciutat alemanya coronarà en set dies els dos campions del continent.

Podria ser un doblet per a la història i un punt i a part en la dinàmica de les seccions, com va fer el Barça de Xavi Pascual amb el ple de títols de l’any 2015. L’estabilitat del seu equip passa per conquerir el Lanxess Arena cinc campanyes després. El 2020 també parlarà d’handbol amb els Europeus masculí del mes de gener (a Àustria, Noruega i Suècia) i el femení que tancarà la temporada al desembre (a Noruega i Dinamarca), amb la participació de les seleccions espanyoles entrenades pels catalans Jordi Ribera i Carlos Viver, respectivament. En el món del futbol, l'Espanyol lluitarà per evitar el descens de categoria amb un nou tècnic, Abelardo. El seu equip femení tindrà exactament el mateix repte, perquè els dos equips han tancat l'any en l'última posició. El repte del Girona serà tornar a Primera.

El pes del motor

El calendari no s’oblida de cap públic. L’esport tindrà una bona dosi de gasolina amb el Dakar, la guerra de tothom contra els rècords de Marc Márquez i el seu germà Àlex, el tàndem de Repsol Honda (arrenquen a Qatar el 8 de març); i la calma enganyosa abans del ball de cadires del 2021 a la Fórmula 1 (la temporada comença el 15 de març a l’Austràlia). Abans, esclar, es posa en marxa el primer Dakar en terres saudites, el quart continent d'aquesta prova després d'Europa, l'Àfrica i Amèrica.

El tenis torna a escena el 20 de gener amb l’Open d’Austràlia. La primera aturada abans de Roland Garros, Wimbledon i la Copa Davis 2.0 de Gerard Piqué que s’organitzarà de nou a Madrid. Tampoc faltarà la ració ianqui. Els Estats Units posaran el glamur i l’extravagància d’autor habitual. És la seva manera de concebre l’esport, com una expressió cultural i identitària: la Super Bowl, els All-Star de la NBA a la Chicago del millor Michael Jordan i els play-off per al títol més oberts de l’últim lustre gràcies al KO tècnic dels Warriors, el fenomen Luka Doncic i la rivalitat Clippers-Lakers.

Cent edicions de la Volta ciclista

El ciclisme entén l’adrenalina més fredament, en un any en què l'equip Ineos ha revolucionat el mercat. Aquest 2020, per cert, serà l'any de l'edició número 100 de la Volta a Catalunya, a partir del 23 de març. En waterpolo, el CN Sabadell haurà de patir per defensar la corona a la Lliga, on el Mataró i el Mediterrani planten cara, i a Europa, on l'equip vallesà la defensa.

Moltes de les jugadores d'aquests equips seran també a l'Europeu de seleccions d'aquest gener. L'europeu d'handbol femení serà una de les cites per tancar un any en què els més valents intentaran baixar de les dues hores per primer cop en una Marató oficial, després de veure com aquest 2019 Kipchoge ho aconseguia fora d'una cursa oficial. Els reptes del futur.