Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Neymar i el ministre Wert

T'ho miris com t'ho miris, suma. Possibilitat 1: el club ha treballat en una bona rebuda del crac brasiler Neymar i s'ha esforçat perquè interioritzi les claus per entrar amb bon peu en una casa més que complexa. Possibilitat 2: el jugador és intel·ligent i ha fet un estudi del nou mercat al qual es dirigirà. Som davant d'una cosa absolutament nova. Una multinacional, multiplataforma, que explota la seva imatge fins al punt d'obtenir-ne més rendiment que de la seva fitxa com a esportista. Si es compleix aquesta hipòtesi, l'entorn de Neymar l'hauria assessorat bé i l'hauria preparat per expressar-se en la llengua pròpia del club que l'acollirà. Possibilitat 3: una barreja de les dues primeres. El cas és que l'home va sortir al Camp Nou i va parlar en català, minuts abans de crear un compte de Twitter oficial en la mateixa llengua.

En tots aquests escenaris sumem. Si el club és qui ha arribat a prendre consciència plena que la qüestió de la llengua és determinant per a la seva imatge de marca i per a la relació amb el soci, és una gran notícia. Hi ha hagut temps no gaire llunyans en què els entrenadors i els dirigents tractaven aquesta qüestió amb tocs folklòrics per complir amb l'expedient i tenir la parròquia tranquil·la. Laporta, Guardiola i Rosell han tingut un paper decisiu en aquest aspecte per treure's de sobre complexos (en seqüència temporal, que ningú no s'enfadi). Si el que ha passat és que el jugador ha detectat la necessitat de debutar en la llengua de Conrad Son i dels soferts parlants de LAPAO, encara millor. Això voldria dir que des de fora es comença a percebre la relació del Barça amb el català amb la naturalitat de les coses genuïnes, i no com un problema.

Ens acostem al 2014, un any que serà complicat a tots els nivells imaginables. Tant si vol com si no, el Barça tindrà un paper més o menys important, més o menys discret, en el que sigui que acabi passant en aquest país. Agradi o no, és la marca més internacional que té ara mateix Catalunya, la finestra més oberta al món, l'altaveu més fort. Més 2.0 que mai ara que ha incorporat l'estrella del futur, el noi de la cresta. Fixem-nos, més que mai, en els fets i no en les paraules. Neymar, la segona equipació amb la senyera, la fotografia amb Artur Mas, el Camp Nou com a escenari del Concert per la Llibertat... És possible que se'ns escapi la potència d'aquesta implicació pública i, sobretot, de la que es fa als passadissos. A qui segur que se li escapa és al ministre Wert, que afortunadament no té competències sobre el que faci o deixi de fer Neymar.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF