Publicitat
Publicitat

Barça

El dit a l'ull de Mourinho a Tito Vilanova arriba al Tribunal Constitucional

La querella la va presentar un bufet d'advocats barceloní en considerar l'agressió "un delicte públic". La multa podria arribar al milió d'euros

La querella que va presentar un bufet d'advocats barceloní contra l'exentrenador del Reial Madrid Jose Mourinho, en estimar que va cometre una falta pública quan li va ficar el dit en l'ull al llavors segon entrenador del FC Barcelona Tito Vilanova ha arribat fins al Tribunal Constitucional (TC).

En el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, celebrat el 17 d'agost del 2011 al Camp Nou, i després d'una trifulga, el llavors entrenador del Madrid, Jose Mourinho, va ficar el seu dit en l'ull de Tito Vilanova, que li va respondre amb una clatellada.

Mourinho va ser sancionat amb dos partits i Vilanova amb un, encara que cap dels dos va complir el càstig en ser amnistiats posteriorment pel president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar.

Al febrer del 2012, i un dia abans que prescrivissin els fets, el bufet Casa Paraula va presentar una querella criminal davant el jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona contra Mourinho i el Reial Madrid -com a responsable civil subsidiari- a partir de l'article 617.2 del Codi Penal i basant-se en que "l'agressió és un delicte públic", ha explicat a Efe el seu promotor, l'advocat Oriol Casals.

"El cas no només menyscaba la integritat física i moral de Vilanova, sinó tot un model de convivència social basat en la justícia, la igualtat i el respecte a les persones", argüeix Casals.

"A nivell jurídic, està claríssim que els fets estan tipificats en aquest article del Codi Penal: el que copegés o maltractés d'obra a un altre sense causar-li lesió serà castigat amb la pena de localització permanent de dos a sis dies o multa de 10 a 30 dies", afegeix Casals.

Per això, Mourinho podria ser castigat amb fins a 30 dies de multa que, d'acord amb els ingressos de l'entrenador portuguès en el Reial Madrid, podrien suposar "un milió d'euros".

Per a Casals, aquests fets eren constitutius d'"una falta", pel que se sol·licitava al jutjat que admetés la querella, que posés data per celebrar un judici de faltes, que cités a declarar a Mourinho, a Tito i al treballador del FC Barcelona Francesc Satorra -situat darrere en el moment de l'acció-, que oferís a Vilanova la possibilitat de personar-se i que l'agent de Mourinho, Jorge Mendes, comuniqués els ingressos de l'entrenador portuguès per poder determinar la quantia de la multa.

Al març del 2012, la Fiscalia va sol·licitar a aquest jutjat que no admetés la querella perquè ja havia actuat la justícia esportiva i perquè la part querellant "no estava afectada pels esdeveniments", a més de considerar l'acció de Mourinho "un menyspreu o gest despectiu".

El 25 d'abril d'aquest any, el jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona no va admetre a tràmit la querella perquè "no es pot atribuir a l'acció ànim de menyscabament corporal sinó, més aviat, de mofa, desconsideració o menyspreu" i, en no existir lesions, es tractava d'"una falta privada" que únicament podia denunciar "l'ofès" (Tito Vilanova).

Casals va presentar al juliol del 2012 recurs de reforma davant el jutjat perquè "la sanció federativa ni prejutja, ni afecta ni deroga l'aplicació de la legislació penal", i recordava l'enrenou mediàtic i popular del cas, considerat per la majoria de ciutadans com "agressió" i, per tant, "un fet punible perseguible d'ofici o a instàncies de qualsevol persona".

Al setembre de 2012, el jutjat número 7 no va admetre tampoc el recurs de reforma perquè "no s'aprecien en els fets una conducta jurídica penalment rellevant", sinó un "menyspreu o gest despectiu", pel que Casals va apel·lar davant l'Audiència de Barcelona, la Secció Tercera de la qual, en contra d'allò afirmat pel jutjat d'Instrucció, va considerar que els fets "havien prescrit", va desestimar el recurs d'apel·lació i tampoc va admetre la querella.

L'advocat va sol·licitar llavors la "nul·litat d'actuacions" per haver-li obligat a comparèixer amb un procurador quan això no és necessari en els procediments de faltes, i el passat 28 de febrer va presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional perquè dictamini si calia en aquest cas el procurador i per la transcendència de l'assumpte més enllà del cas concret.

En el seu recurs davant el TC, Casals al·legava "vulneració dels drets fonamentals susceptibles d'empara, obligació de comparèixer amb un procurador quan no és necessari en procediments de faltes, falta de motivació en que els fets havien prescrit, resolució contradictòria i l'interès constitucional perquè l'assumpte transcendeix el cas concret".

Ara, el TC caldrà pronunciar sobre l'admissió i l'interès constitucional d'un cas que, segons l'opinió de Casals, "s'hauria d'haver ventilat amb una multa exemplar per a Mourinho" i que, en canvi, gairebé dos anys després segueix viu, "amb el cost que tots aquests tràmits suposen per a l'Administració de Justícia".

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF