TOT COSTA

Fragilitat

La clàusula escapatòria de Messi explicaria els esforços per fitxar Neymar

La informació segons la qual Messi pot deixar el Barça com vulgui i quan vulgui, avançada pel diari 'El País' i ara ja confirmada per Piqué i Bartomeu, no inquieta perquè pugui passar, sinó perquè ens recorda, en un moment en què la institució no transmet imatge de fortalesa a cap nivell, que el Barça depèn del que senti la seva estrella en cada moment.

No hi ha cap indici que faci pensar que Messi vulgui canviar d’aires -ara fa un any ja va dir que aquí ho tenia tot per ser feliç-, i d’aquí ve la tranquil·litat de l’actual i els futurs presidents a l’hora de referir-se a un format de contracte molt singular. Diu Bartomeu que Puyol, Xavi i Iniesta ja van tenir el mateix privilegi en els seus últims contractes, i apel·la a la innegable condició de culers de tots plegats, però estarem d’acord que la sortida d’aquells jugadors no va sacsejar l’univers blaugrana com ho podria fer la hipotètica marxa del millor futbolista de la història. I per més que el supòsit ens sembli remot, no deixa de ser aterridor pensar que la pedra angular de l’equip podria dir adeu amb un senzill 'whatsapp' sense necessitat de negociar res.

Tot i que Bartomeu va assegurar, amb un somriure més aviat nerviós, que el vestidor no només no decideix ni pressiona, sinó que ni tan sols opina, la clàusula escapatòria de Messi explicaria que el Barça hagi fet mans i mànigues per intentar repatriar el seu amic Neymar. Aquella obsessió contra tota lògica esportiva, econòmica i institucional té, de sobte, un context comprensible.

És insòlit que un club com el Barça sigui -amb perdó per l’expressió- ostatge de la seva gran estrella. Ens aferrem a la fe que li hem professat durant quinze anys per descartar que Messi ens pugui deixar per anar a reforçar un rival directe com el City -anys enrere, el drama no va ser tan lluny- o fins i tot al mateix PSG, però ara ja sabem que res no ho impediria. En tot cas, si ens posem en la pell de Bartomeu l’estiu del 2017, quan li acabava de marxar Neymar i quan intentava renovar Messi, hem d’admetre que havia de triar entre concedir-li la clàusula de llibertat incondicional i el risc que no signés la continuïtat, cosa que hauria estat infinitament pitjor.

Tant de bo que la revelació de la clàusula justament quan s’ha tancat el mercat no sigui un símptoma que Messi està descontent per algun motiu, perquè ja fa anys que l’invent blaugrana es basa en ell. Però el cas és que el Bartomeu de to baix i amb explicacions poc creïbles que vam veure ahir a Barça TV no desprèn sensació de fermesa.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF