Més enllà de si la pilota entra

BarcelonaNo fa ni dos mesos que el món es rendia als peus del Barça per celebrar que havia completat la millor primera volta de la història i perquè malgrat el comiat de Pep Guardiola l'equip mantenia un nivell de joc extraordinari que li permetia passar per sobre dels seus rivals. Tanmateix, tres derrotes gairebé consecutives coincidint en tres partits de màxima exigència -un contra el Milan i dos contra el Reial Madrid- han posat en dubte tot aquest engranatge.

Jordi Roura s'ha fet càrrec de l'equip mentre Tito Vilanova és a Nova York, recuperant-se de la seva malaltia. I els jugadors, en un principi, semblaven no notar-ne l'absència. Però en els últims enfrontaments sembla que se n'ha acabat ressentint: els blaugranes han perdut intensitat en el joc i capacitat per afrontar els grans partits. Xesco Espar, exentrenador d'handbol del Barça i expert en alt rendiment, i Montserrat Ferraro, expresidenta de l'Associació Catalana de Psicologia de l'Esport i directora de Ferraro Consulting, analitzen el moment actual del conjunt blaugrana, més enllà dels aspectes tàctics.

Recuperar-se de la derrota

"Tots tenim emocions i quan es produeix una frustració t'afecta emocionalment i et desmoralitza. Però l'objectiu és continuar competint. La mentalitat del campió accepta que existeix la possibilitat de perdre, i que un cop passa cal reelaborar objectius i continuar endavant. Perquè, si no, tothom es retiraria a la primera ocasió", observa Ferraro.

L'opinió de la psicòloga esportiva coincideix amb la d'Espar. "La manera de gestionar el fracàs és parlar-ho entre tots i que la gent se n'adoni. Tothom hi té responsabilitats i les ha d'assumir. Cal que els jugadors siguin humils per reconèixer l'error i generosos per acceptar-lo i sobreposar-s'hi".

Corregir els errors

Sovint els resultats són enganyosos i camuflen aspectes importants del joc. Per això, Espar afirma: "Quan les coses deixen d'anar bé, sovint no és perquè ens hàgim equivocat en un punt concret. No hem de corregir una única cosa, sinó detectar les que s'han deixat de fer fins i tot quan les coses anaven bé". Un exemple són els gols que, reiteradament, ha encaixat l'equip en els últims partits.

Convé, doncs, "valorar les errades" però mai en calent -just després del partit-, sinó un altre dia, explica Ferraro. Això sí, sempre "tenint en compte l'entorn i la realitat objectiva" que ha dut l'equip o l'esportista a encaixar aquell resultat negatiu. "Si una cosa ens han deixat clar els equips com el Barça és que, quan perds, no és que siguis dolent". Tanmateix, recorda que "cada vegada que hi ha un canvi en un equip, ja sigui pel que fa a estratègia o estructura, sempre hi ha un impàs, un marge d'error. Per això la majoria dels canvis solen fer-se durant la pretemporada".

"La gent ha de recordar què feia sis mesos enrere i tornar-ho a fer. I no només això, sinó una mica més. El compromís comença quan la diversió s'acaba. Cal donar-ho tot quan les coses no van bé", apunta Xesco Espar, que assenyala directament la "intensitat i la concentració en l'entrenament". "Per alguna raó, s'ha afluixat en aquest sentit", creu.

L'absència del líder

És en aquest mateix punt en què l'absència del primer entrenador té més transcendència. "La responsabilitat del lideratge és important, tot i que els jugadors també hi tenen la seva part i és molt important que no es repengin", comenta Ferraro. De totes maneres, el problema actual del Barça no és la falta de ganes sinó la demostració que l'autogestió no sempre és possible al màxim nivell esportiu.

"Fa deu mesos hi havia Pep Guardiola i Tito Vilanova als entrenaments. Coneixien tots els detalls de les coses. En aquests dos últims mesos hi ha hagut Jordi Roura. Però ell no ha estat cinc anys amb el grup", comenta Espar. L'exentrenador té clar que no es pot responsabilitzar Roura d'aquesta situació, però detecta que l'equip, sense Tito, té menys lideratge del que necessitaria. "Qui fa el crit? Qui fa les correccions durant els entrenaments? Són situacions que només pots fer a l'instant perquè així el jugador repeteix la jugada una vegada i una altra i l'acaba aprenent", afegeix. Per ell, doncs, amb les noves tecnologies pots estar al corrent de tot, però no et permet intervenir-hi directament.

Ja no és només una qüestió tàctica, sinó també anímica, i Pep Guardiola va ser un gran exemple en aquest sentit. "El líder és el que porta l'equip per la direcció correcta. I quan no hi és, la gent pot sentir-se sola davant les circumstàncies", detecta Ferraro. "A més de dirigir, convé que transmeti a cada membre de l'equip que és important en les seves competències".

La importància de l'entorn

L'equip ha de recuperar el bon nivell de joc i de resultats, però en aquest procés l'entorn també hi té un paper important. "Les crítiques, moltes vegades, no es corresponen amb la realitat. La psicologia del públic és molt traïdora i poc realista. Que el rival et guanyi no sempre vol dir que siguis dolent, sinó que l'altre ha estat millor", diu Ferraro.

És necessari un bon equilibri entre l'exigència i el suport, de la mateixa institució però sobretot dels aficionats. Tot plegat, elements físics, tàctics i psicològics que resulten imprescindibles per redreçar el rumb de l'equip.