Esports 04/05/2018

Què és la lumbàlgia crònica?

Analitzam les causes i les conseqüències d'aquesta lesió amb la doctora Puiggrós

Josep Genovard
3 min
Imatge ARA Balears.

PalmaLa lumbàlgia crònica és una de les lesions del tren superior més freqüents. Aquesta lesió no pertany només a una zona concreta del cos, sinó que inclou moltes àrees: des de problemes espinals fins a dolences a la part muscular o tendinosa.

Tot i que habitualment la lumbàlgia crònica apareix per problemes a la columna i al tren superior, les lesions als isquiotibials poden provocar també dolor a alguna de les zones lumbars i, a la llarga, l'aparició d'una lumbàlgia crònica.

La cultura popular assegura que, quan un atleta pateix de la zona lumbar, el procés de recuperació es basa principalment a potenciar múscul, però realment no és així. La primera passa que s'ha de dur a terme per començar el procés de recuperació de la lesió és determinar quin és el dolor predominant i si es tracta d'un dolor muscular, de tipus nerviós o ossi. Una vegada s'ha detectat el tipus de dolor, la zona afectada i la intensitat del dolor, la següent passa és definir quines són les situacions d'entrenament o competició.

Per comprendre el procés de recuperació d'aquesta lesió, s'han de tenir en compte dos factors: el primer és que els problemes a la zona lumbar poden reaparèixer en qualsevol moment i el segon és que la recuperació de la lumbàlgia crònica no té una data estimada de recuperació, ja que la recuperació es basa en l'aprenentatge.

Per tal de superar aquest tipus de problemes físics, no s'han de complir terminis ni superar els entrebancs de cap procés mèdic; simplement l'atleta ha d'interioritzar els moviments, els mecanismes de prevenció, treballar la flexibilitat i l'activació del transvers abdominal per tal de potenciar la zona lumbar i evitar futures molèsties.

Procés d'aprenentatge

Segons ha assegurat la doctora Puiggrós, anestesiòloga especialitzada en teràpia del dolor i metgessa de l'educació física i l'esport, “la recuperació de la lumbàlgia crònica no és un procés mèdic ni fisioterapèutic, sinó que és un procés d'aprenentatge”. Tot i que l'objectiu principal d'aquest procés és erradicar el dolor, mitjançant aquests automatismes el que es pretén és evitar la inestabilitat de la columna.

A diferència d'altres lesions, la lumbàlgia crònica no requereix repòs esportiu, sinó tot el contrari. Un cop l'esportista ha determinat les característiques de la molèstia, la primera passa és canviar les dinàmiques d'entrenament per tal d'evitar situacions on el múscul o el nirvi puguin sofrir. Posteriorment l'atleta comença el procés d'aprenentatge. Els factors clau per a la recuperació són la prevenció, l'activació del transvers abdominal i la flexibilitat.

La part de prevenció té un paper fonamental per tal d'evitar o recuperar aquests tipus de lesions i generalment no es fa. La doctora Puiggrós fa èmfasi en el fet que "abans de començar a entrenar o competir o, fins i tot, en situacions quotidianes l'atleta ha de treballar certs aspectes com la flexibilitat o l'activació del transvers abdominal".

Una de les tècniques més utilitzades per prevenir la lumbàlgia crònica són els exercicis hipopressius (una tècnica utilitzada al ioga). Mitjançant aquests moviments l'atleta aprèn a activar inconscientment el transvers abdominal (la faixa interna). "Molts esportistes creuen que potenciar la musculatura del transvers abdominal resoldrà els problemes físics que pot generar, però la realitat és distinta. La funció del transvers abdominal és aguantar la columna, i la base per evitar la inestabilitat no és la força, sinó el coneixement dels moviments d'activació", assegura la metgessa. A més, segons la doctora Puiggrós, "quan no es té un transvers abdominal ben activat, l'esportista té una columna inestable i a la llarga pot provocar l'aparició d'una lumbàlgia crònica”.

Conseqüències de la lumbàlgia crònica

La conseqüència positiva d'aquest procés és que, quan els aspectes comentats estan ben treballats i l'esportista ha dut a terme aquest procés d'aprenentatge, la propulsió de les cames és més potent i molt més precisa.

La negativa, a part del mateix dolor, és que si l'atleta continua competint amb aquesta patologia sense un tractament ni una fase de recuperació pot sofrir artrosi precoç, i en els casos que existeixi una herniopatia, l'hèrnia pot arribar a obstruir-se i provocar que el dolor passi a les cames i l'esportista hagi de passar per quiròfan.

stats