Publicitat
Publicitat

BARÇA

Una Lliga impecable, una època per recordar

Mourinho marxa el dia que el Barça iguala el seu rècord dels 100 punts i acomiada Abidal i Villa

L'afició que ahir va ser al Camp Nou va marxar de l'estadi amb la pell de gallina, amb aquell nus a la gola que et queda quan ets conscient que has vist una cosa que es recordarà durant molts anys. Les cròniques faran memòria durant molts anys d'aquella època en què el Madrid va guanyar la Lliga sumant 100 punts i, una temporada més tard, el Barça li va tornar el cop aconseguint igualar el rècord en un any marcat pels problemes mèdics de Tito Vilanova i Éric Abidal.

Malgrat que la major part de protagonistes es queden, s'acaba una època. No s'acaba un cicle, com va somiar el Madrid no fa tant, però les coses han canviat de mica en mica. S'ha notat en els detalls, en les sensacions, en les cares. Marxa un home símbol, Abidal. L'home que va emocionar a tothom tornant als terrenys de joc va jugar els seus últims minuts a la gespa del Camp Nou i va provocar alguna xiulada de l'afició quan va agrair el suport rebut per la directiva, que ha decidit no renovar-lo. El que ha fet del Barça un club especial és tenir una sensibilitat especial en els detalls, en la manera d'afrontar situacions complicades, i molts barcelonistes entenen que sumar 100 punts no pot fer oblidar que Abidal seguirà jugant lluny de Barcelona. El campió de Lliga, que suma el seu quart títol en aquesta competició en cinc anys, representa una entitat que constantment parla de valors, a diferència d'un Reial Madrid que poques hores abans acomiadava Mourinho. El tècnic portuguès deixa un club dividit, una afició nerviosa i un president obligat a comprar estrelles com sigui per aixecar la moral dels seus.

Acaba una època, ja que el barcelonisme perd el dolent de la pel·lícula. Mourinho ha tret de polleguera els barcelonistes durant molts mesos, però en altres moments els ha fet riure amb la seva manera de fer egocèntrica, estranya. Ahir va decidir sortir al terreny de joc amb el partit començat, va saludar els radicals del club, els Ultras Sur, i, naturalment, no va voler fer cap roda de premsa. A més, per acabar la seva obra al Santiago Bernabéu, va fer jugar contra l'Osasuna el jove porter Jesús, amb Casillas, evidentment, fora de la convocatòria.

Un títol, alguns dubtes

El Reial Madrid acaba la temporada baix de moral, sense tenir clar qui serà l'home encarregat d'il·lusionar-los, ja que demà serà el Barça qui seguirà de festa amb la presentació de Neymar, el brasiler que simbolitzarà una època diferent. Un jugador que també serà associat per sempre més amb la gestió del president Sandro Rosell, que ha treballat amb insistència per fitxar un home que carregarà amb una forta pressió. El barcelonisme ha demostrat que ha madurat i jutja els jugadors amb severitat, els demana esforç i saber comportar-se. Vol un equip que jugui bé i també vol poder sentir-se orgullós per excel·lir fora de la gespa, unes exigències que s'han convertit en una petita taca en el fantàstic expedient d'aquesta Lliga. L'afició debat sobre si s'ha actuat bé amb Abidal i, malgrat les rodes de premsa de l'altre dia, tampoc té gaire clar què passa amb Víctor Valdés. El porter, que ahir va viure el que potser era el seu últim partit al Camp Nou, no va jugar com a titular i va insinuar que potser seguirà la pròxima temporada al Barça. Petits indicis de negociacions complicades per pactar la sortida del porter català. Vilanova va explicar després de celebrar els 100 punts: "Aquesta setmana he parlat amb ell. Hem consensuat que no jugaria d'inici, perquè ell m'ha donat a entendre que no seria el seu últim partit. Si ell segueix tenim la porteria molt ben coberta. Sobretot vull que estigui content i feliç. Si està feliç jugarà molt bé". Valdés, per la seva banda, va publicar una fotografia a les xarxes socials amb un missatge en què afirmava: "Ens veiem la pròxima temporada per seguir fent gran el Barça". Un club, el Barça, que també va acomiadar David Villa. El jugador és conscient que l'entitat el vol vendre per fer caixa.

Les llàgrimes d'Abidal

Villa va acomiadar-se amb un gol i Abidal, vestit de curt, jugant uns minuts. Just quan va acabar el partit, les filles del jugador i el seu cosí Gerard -quan Abidal va sotmetre's al trasplantament de fetge ell va ser el donant- van saltar a la gespa. Diversos nens i els jugadors i el cos tècnic del primer equip, amb samarretes en què es podia llegir " Merci Abidal 22 ",van fer el passadís al jugador i als seus familiars. "En nom de la meva família us voldria donar les gràcies per tot el suport d'aquests sis últims anys. Moltes gràcies a tots els catalans, sou part de la nostra família. Gràcies a la directiva, al cos tècnic, als metges, cirurgians i infermeres que em van atendre a l'hospital i, sobretot, als companys. Sense ells no hauria guanyat res. Gràcies als amics que avui són aquí, que han fet el viatge per mi. Us duré sempre al cor. Visca el Barça i visca Catalunya", va dir, emocionat.

No ha estat una temporada fàcil, ni serà un estiu senzill per a l'equip, que ha firmat una temporada fantàstica a la Lliga. Rosell i Zubizarreta saben que tocarà vendre jugadors i que d'altres no acaben d'estar del tot contents, com Bartra i Thiago. L'un va ser suplent ahir i l'altre no va estar ni convocat, en un símbol final de la gestió dels minuts dels joves del cos tècnic. Petits detalls per explicar una temporada que serà recordada pel rècord dels 100 punts, per la capacitat de superar problemes i per aquest regust d'època de canvis. En la gestió. En l'estil.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF