Publicitat
Publicitat

LLIGA

L'Espanyol s'estavella amb un Atlètic intimidador

Els matalassers marquen de penal i resisteixen amb deu durant 45 minuts

Javier Aguirre havia pronosticat que el del Vicente Calderón seria un partit "a cara de gos" i va ser un xoc ple de ràbia i mossegades. L'Espanyol va competir-lo amb la seva versió més intensa, més lluitadora, més solidària, però ni anant al límit va poder frenar un Atlètic de Madrid ferotge, inexpugnable al seu estadi. Els matalassers van fer bo el solitari gol de Falcao de penal al primer temps i van resistir amb un home menys tota la segona meitat per endur-se un triomf que els permet seguir per darrere del Barça a la Lliga i mantenir inalterable una estadística que fa por: 13 victòries en 13 jornades com a locals, 34 gols a favor i només 6 en contra. Fa quatre mesos, des d'un 28 d'octubre en què el davanter de l'Osasuna, Lamah, va batre Courtois, que cap equip del campionat marca al Calderón, on els últims 20 gols celebrats han tingut un únic color: el blanc-i-vermell. Ahir els periquitos van fregar el gol en diverses ocasions, sobretot a pilota aturada, però no van poder trencar la treballada estructura defensiva dels madrilenys.

Joc sense treva

El d'ahir va ser un d'aquells 1-0 apassionants, pur espectacle més enllà dels gols. Vibrant, travat i vertical des del començament, el partit no va concedir ni un segon de pausa i va moure's vertiginosament d'àrea a àrea. No hi havia temps per pensar, per frenar o respirar. L'Atlètic de Simeone es fa fort en l'estrès del rival, necessita portar-lo contra les cordes, asfixiar-lo a base de pressió, joc dinàmic a un toc o passades llargues a l'espai. L'angoixa que construeix amb l'ajuda de l'afició és l'estat ideal que li permet desactivar el seu rival i ofegar-lo en cada pilota dividida. Res se li escapa a aquest Atlètic entre línies. L'Espanyol, però, no només va sobreviure a aquesta guerra subterrània sinó que va ser capaç de trobar els seus moments de domini que fins i tot van espantar el totpoderós Atlètic, debilitat amb l'expulsió de Gabi. L'equip d'Aguirre, segur i fiable, sap baixar al fang per saltar amb els colzes, córrer espatlla contra espatlla i anar a terra per tallar una ocasió de gol.

El poder aeri de Kiko Casilla

El partit d'ahir va reclamar moltíssima atenció des del primer segon i va ser Kiko Casilla un dels jugadors més desperts. El porter periquito va haver d'estar alerta per protegir la seva defensa amb les centrades a l'esquena que proposaven els laterals matalassers. La qualitat de Falcao i la mobilitat de Diego Costa van ser difícils d'aturar quan Filipe Luis o Juanfran s'incorporaven. Casilla, atent a les cobertures i segur en els blocatges aeris, va mantenir la serenor tot i arriscar en dues sortides. Una li va costar una targeta groga al minut 13, i l'altra, sagnar per una trompada amb Falcao al minut 25.

L'Atlètic, profund i elèctric, anava tancant l'Espanyol a la seva àrea, i els blanc-i-blaus eren incapaços de creuar el mig del camp amb prou contundència per fer durar els seus atacs. El joc, a més, s'anava embrutant i els jugadors gastaven més energia en protestes i baralles que en accions amb pilota. Això era, el pla B, distreure el rival. Desviar-li la mirada del futbol. Desconcentrar-lo un segon. Així, en una ràpida transició enmig del caos, Diego Costa va sorprendre Héctor Moreno amb un brillant moviment diagonal que va obligar el mexicà a frenar-lo amb falta dins l'àrea. L'acció va ser penalitzada amb penal i groga per al central, i Falcao, des dels onze metres, no va fallar.

L'1-0 semblava aplanar el camí a l'Atlètic per golejar l'Espanyol, però els blanc-i-blaus no es van descompondre i van ser capaços d'aturar la inèrcia ofensiva dels locals. L'esperança visitant va arribar en l'última acció del primer temps quan Gabi, que havia vist una groga després d'una tangana amb Stuani, va fer caure Capdevila i va ser expulsat.

Amb deu i després d'un breu respir al descans, l'Atlètic va saltar al segon temps decidit a resoldre el matx amb el 2-0. Però l'Espanyol, ordenadíssim i seriós, va defensar bé les perilloses escomeses locals. Superat l'ensurt inicial, l'equip d'Aguirre va aixecar el cap, va contar caps i va entendre que era un jugador més. L'Atlètic, que també era conscient de la seva inferioritat, va jugar a gestionar l'avantatge, a tancar-se al darrere i deixar en mans de Falcao i Diego Costa la seva sort. Les cavalcades matalasseres a la contra van ser perillosíssimes fins al final, però entre els centrals i Casilla, anticipant-se a la passada, van evitar la sentència dels de Simeone.

L'Espanyol va aconseguir el control del joc i va arraconar l'Atlètic, que va patir en l'última mitja hora. El xut llunyà de Petrov, la mobilitat de Longo i l'organització de Verdú, però, no van ser prou amenaça per a Courtois. L'estratègia, últim recurs d'Aguirre, tampoc va desencallar un partit que l'Espanyol va merèixer acabar amb més premi.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF