Publicitat
Publicitat

FUTBOL INTERNACIONAL

El català Òscar Garcia Junyent entrena el Maccabi de Tel Aviv

Intentant jugar un partit de futbol quan sona l'alarma antiàeria

Mitja hora abans del partit de lliga entre el Maccabi de Tel Aviv i el Bnei Yehuda, les sirenes antiaèries van començar a sonar. Els responsables de seguretat van avisar per megafonia de què calia fer i els espectadors i els jugadors van posar-se a cobert. Entre ells hi havia un grup de catalans que han aterrat aquesta temporada al Maccabi: Jordi Cruyff n'és el secretari tècnic, Òscar Garcia Junyent l'entrenador i l'osonenc Gerard Autet l'ajudant. Sobre la gespa, el barceloní Carlos García. Quan van fitxar, la situació a la zona era tranquil·la. Aquest cap de setmana, en canvi, van jugar un partit contra el Beni Yehuda pocs minuts després d'aquella alarma.

Els esportistes que viuen des de fa temps a la zona han descobert la duresa d'aquest conflicte. "Fa por sentir el so d'un míssil. Diuen que tots són interceptats per la defensa, però sempre fa por que en passi algun", admetia el gal·lès Robert Earnshaw, un dels fitxatges que ha fet Òscar Garcia. Tel Aviv, una ciutat amb fama de ser tranquil·la, ha rebut per primer cop des de fa anys l'impacte de coets, una circumstància que ha fet plantejar-se el futur a aquest grup de catalans, que estan fent una bona feina, ja que el Maccabi és líder després de molts anys sense guanyar la lliga. Però des de la distància prefereixen no parlar gaire del que està passant, ja que és un tema molt sensible, sobretot perquè treballen al Maccabi, un equip fundat per sionistes conservadors i amb una massa social nacionalista.

"Per als jugadors no és gens fàcil concentrar-se", admet Jordi Cruyff, que va demanar sense èxit que se suspengués l'últim partit. Òscar Garcia, que ha admès que s'ha reunit amb un club europeu aquesta setmana, seguirà entrenant el Maccabi, encara que admet que "quan no es pot entrenar dos dies per les alarmes, no és fàcil treballar".

De moment, Òscar Garcia i Gerard Autet han enviat les seves famílies cap a Barcelona i esperen a veure si l'alto el foc és definitiu per demanar que tornin. Si les alarmes deixen de sonar, intentaran seguir fent la seva feina, en una zona on la mentalitat dels locals és ben diferent de la dels estrangers. "Dijous ens entrenàvem quan va sonar l'alarma. Teníem 90 segons per anar al vestidor, ja que a la ciutat esportiva no tenim búnquer. Pocs minuts després de l'alarma la gent es volia seguir entrenant com si res. Nosaltres ens ho mirem amb respecte, però la gent d'aquí surt als bars, omple l'estadi... com si res. Ho porten diferent", admet Gonzalo García, jugador gallec d'origen uruguaià del club.

Ara la situació a prop de la franja de Gaza és pitjor i no es pot jugar a futbol. A la franja tampoc. De fet, el concepte de normalitat és ben diferent a dins de la franja, i fins i tot s'hi ha destruït un estadi.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF