FUTBOL

Hermoso torna a situar l’Espanyol a la selecció espanyola

41 blanc-i-blaus han debutat amb l’absoluta, la majoria de manera fugaç

El 9 d’abril del 1950 Josep Parra va estrenar-se amb la selecció absoluta espanyola en un empat a Portugal (2-2) que va servir la classificació a Espanya per al Mundial del Brasil. El jove central de l’Espanyol va complir amb nota en aquella exigent cita (a l’anada de la repesca havien quedat 5-1) que li va servir també a ell per guanyar-se un bitllet per a la cita mundialista. Parra no va participar en l’estrena contra els Estats Units, però no va perdre’s cap dels altres cinc partits d’aquell Mundial. L’any següent va jugar el seu setè i últim partit amb Espanya sent jugador blanc-i-blau. Gairebé set dècades després, cap altre defensa de l’Espanyol ha sigut tants cops internacional amb la selecció espanyola.

Ricardo Teruel, que havia debutat el 1941, ho va fer en quatre ocasions. Dos defenses més recents, Toni Soler i Iván Helguera, van arribar a ser-ho en tres partits. Els segueixen, amb dues internacionalitats, Conrad Portas, Manuel Fernández Osorio i José Antonio Ramos Huete. Amb una van quedar-s’hi cinc jugadors: Eugeni Montesinos (juntament amb el llegendari porter Ricardo Zamora, el primer jugador internacional del club), Pedro de Felipe, Miguel Ángel Ochoa Vaca, Juan Verdugo i Ángel Lanchas. En total, 12 defenses que han sumat 28 internacionalitats sent jugadors espanyolistes.

Aquest vespre (20.45 h, TVE), contra Croàcia, o bé diumenge, davant Bòsnia i Hercegovina, Mario Hermoso podria engreixar aquesta llista. El central madrileny va ser la gran novetat de Luis Enrique i competirà per un lloc a l’onze amb Sergio Ramos, Iñigo Martínez i Diego Llorente. “Ser aquí és un gran privilegi. Estic aprenent molt i és un reforç positiu per quan torni amb el meu club”, va assenyalar dimarts a TV3. El central blanc-i-blau va agrair la proposta de Rubi: “L’Espanyol s’ha convertit en l’equip de moda, està fent un futbol vistós, atractiu. Té jugadors tècnics a qui els agrada tenir la pilota i defensar-se amb la pilota. M’encanta veure com el meu club competeix contra equips de talla mundial. Creiem en la ideologia que ens transmet el míster, que s’adapta molt bé a un futbol que ens convé”. Un estil que li ha obert les portes de la selecció: “Luis Enrique té una filosofia similar, vol començar jugant des de darrere, ser protagonistes amb la pilota i verticals. Les qualitats que tinc s’hi adapten”.

La possibilitat de jugar amb la selecció espanyola podria permetre veure, junts, i per primer cop, Hermoso i Sergio Ramos, dos jugadors que probablement formin parella de centrals al Reial Madrid d’aquí uns mesos. “Té condicions molt bones. Jo en tinc algunes de similars, per a mi és un jugador referència. Està al club on he estat moltíssims anys, és un referent”, va lloar-lo, deixant clara la seva admiració. El mateix madrileny, però, va encarregar-se de deixar clar que no té cap intenció de marxar aquest gener: “No m’ho plantejo ni em passa pel cap. No m’han trucat i m’equivocaria si pensés en una trucada. Si soc aquí és perquè he competit al màxim nivell amb l’Espanyol, on soc molt feliç. Al final de temporada ja farem valoracions. El millor és quedar-me on soc”.

Asensio, l’últim precedent

Aquesta setmana Hermoso podria convertir-se en el 42è jugador internacional amb Espanya de l’Espanyol. L’últim precedent va arribar el maig del 2016, quan Marco Asensio, després de completar un bon curs de cessió a l’RCDE Stadium, va participar en un amistós contra Bòsnia i Hercegovina, un rival contra el qual també podria estrenar-se Hermoso. El balear, però, ja no va tornar a vestir de blanc-i-blau, ja que el Madrid va quedar-se’l a final de curs.

Asensio, per tant, només va sumar una internacionalitat al caseller de l’Espanyol, que ha aportat jugadors en fins a 162 partits de la selecció espanyola. 24 d’aquests els va sumar Ricardo Zamora, el pioner al club, i a qui encara ningú ha aconseguit atrapar. Sent jugador de l’Espanyol, el Divino va jugar els primers partits de la selecció fins que, en els Jocs Olímpics d’Amsterdam (1928), no va ser seleccionat en ser considerat “professional”.

Amb 13 es va quedar Raúl Tamudo, que no va passar de partits de fase de grups i amistosos, i es va quedar a les portes del Mundial del 2006. Al darrere, amb 7, el mencionat Parra i Luis García, que tampoc va arribar a disputar cap gran cita. La resta d’internacionals van tenir participacions força breus amb l’absoluta. El curs passat Gerard Moreno va optar a integrar la llista de Julen Lopetegui per anar al Mundial de Rússia, però el perpetuenc va quedar-se fora de la convocatòria. Ara l’oportunitat és per a Hermoso, un central que ha tornat a situar l’Espanyol en una selecció que, ara sí, veu opcions atractives al club.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF