El Girona, marcat per un inici de sensacions contraposades

GironaMontilivi es fregava els ulls el passat 19 d’agost observant com un meravellós Girona posava contra les cordes tot un Atlètic de Madrid. Els dos gols de l’uruguaià Stuani i, especialment, la sensació de superioritat viscuda damunt del terreny de joc, eternitzaven una posada en escena que quedarà per sempre en la memòria de tots els presents. La duresa de la categoria, però, feia acte de presència quan menys s’esperava, accentuant el fet que qualsevol error o desconnexió, a l’elit, té greus conseqüències. En només set minuts i amb un home menys, els matalassers van ser capaços d’igualar l’enfrontament. Era la primera de les advertències que ha sofert el conjunt de Pablo Machín en un tram de campionat en què els gironins han estat invictes en més partits -quatre- dels que ha perdut -tres-. Uns indicis que, tot i les bones sensacions, deixen els gironins empatats a punts amb els llocs de descens.

“Tenim menys del que ens mereixem”, ha repetit el tècnic sorià durant un mes de setembre numèricament per oblidar. Dels 15 punts en joc, dos empats -davant del Leganés i el Celta- constaten que fer mèrits no és sinònim d’obtenir bons resultats. La victòria contra el Màlaga no ha tingut continuïtat i les derrotes enfront de l’Athletic, el Sevilla i el Barça han de servir per treure conclusions que reverteixin les debilitats que hem mostrat. Que l’equip competeix i podria tenir més punts dels que té actualment, és una evidència. Però si es vol créixer cal fer l’autocrítica que el Girona està exercint sobre si mateix, conscient que la imatge transmesa ha deixat constància que, malgrat el lògic marge de millora existent, es camina sobre terra ferma. Això sí, amb matisos a resoldre: ja sigui per la falta de productivitat ofensiva -la sequera es va perllongar durant 432 minuts repartits en quatre partits i mig- o per la falta d’allò que sempre havia sigut fonamental, la solidesa defensiva. Els sis gols rebuts en les últimes dues jornades agreugen una estadística que en els primers cinc partits havia estat molt diferent, ja que n’havien encaixat només cinc. La convicció, però, continua sent el pal de paller d’uns jugadors disposats a veure el got mig ple. Veus autoritzades del vestuari expliquen a l’ARA que s’està treballant bé i que la confiança no disminueix, tot i que els resultats -acompanyats d’un calendari duríssim- s’entestin a portar la contrària. Qualsevol procés requereix un temps de construcció i en això es troba un Girona que, amb els números a la mà, continua confiant en el bloc del curs passat.

Els herois de l’ascens

Pablo Machín no ha tingut cap dubte a l’hora de continuar apostant pels futbolistes que han obtingut els millors resultats de la història de l’entitat, incorporant quatre puntals amb experiència i qualitat dins d’un sistema molt exigent. A la porteria, Gorka, que ha alternat accions fredes i calentes però que ja és indiscutible; a l’eix defensiu, Bernardo i Muniesa -a qui s’ha trobat a faltar per una inoportuna lesió-, i, al davant, Stuani, amb una mitjana d’un gol cada dos partits (n’ha fet tres en sis). Posicions bàsiques que es complementen amb aquelles en què els jugadors ja tenen els automatismes apresos: el central Alcalá, operat recentment amb èxit dels problemes al turmell dret que el faran estar entre quatre i sis setmanes de baixa -també ha tingut un pes específic Juanpe-, Maffeo i Aday als carrils -amb l’opció Mojica molt present-, el mig del camp gironí format per Pere Pons i Àlex Granell i amb els talentosos Borja García i Portu a les mitjapuntes. L’aposta per aquells que han plorat i somrigut vestint la samarreta blanc-i-vermella té un rerefons que va més enllà d’un aspecte esportiu que no deixa de ser prioritari, i dificulta l’entrada d’homes com Aleix García, Douglas Luiz, Ramalho, Olunga i Kayode. D’altra banda, Bounou, Marlos, Boulaya, Eloi i Timor -va arribar lesionat i amb moltes esperances dipositades sobre el seu rendiment- han tingut una presència testimonial i s’espera que, amb l’entrada de la Copa en escena, s’incorporin a una dinàmica que els serveixi d’aparador i, al mateix temps, redueixi la càrrega de minuts als més habituals. De fet, els únics que han competit a les set primeres jornades són Gorka, Pere Pons -ambdós, sempre a l’onze-, Bernardo, Portu i Kayode. I, si busquem els futbolistes amb més minuts, als tres primers s’hi afegeixen Borja i Maffeo, en una clara declaració d’intencions.

La quantitat de targetes grogues que els gironins acumulen a l’esquena també fa palès la condició de ser un conjunt novell amb molt per aprendre. Stuani, amb quatre, i els defenses Bernardo i Juanpe, amb tres, encapçalen una llista plena de pesos pesants que eleven els amonestats a 12; un aspecte que cal tenir en compte a l’hora de potenciar unes rotacions que, a mesura que avanci el campionat, agafaran més força que mai per fer front a una categoria en què el Girona busca fer-se un nom mentre navega immers en sensacions contraposades.