GIRONA FC

El Girona construeix el seu present abraçat als bonics vicis del passat

La pissarra, el joc aeri i el retorn als tres centrals són els pilars del projecte d’Eusebio

El 31 d’agost Eusebio va prendre la decisió de tornar als orígens. El Girona, que tan sols havia sumat un punt en els partits contra el Valladolid i el Madrid malgrat oferir moments de bon joc, es va agafar a la solidesa que li aporta construir l’equip des del 3-5-2. Els resultats no tenen discussió: 0-1 a Vila-real i 3-2 contra el Celta a Montilivi. El tècnic val·lisoletà ha solucionat el que podria haver sigut un problema de la manera com se sent més còmode, intervenint. Els retocs, minúsculs, han servit perquè el Girona torni a recuperar els seus aires de grandesa. En zona d’Europa League, empatat amb les places que donen dret a jugar la Lliga de Campions i amb quatre punts de marge respecte del descens, només el Barça i el Madrid han sumat més punts que els blanc-i-vermells, uns especialistes en el joc aeri i a conjugar l’art de l’estratègia.

Alcalá i la pilota aturada

Pedro Alcalá, el central que va passar a la història del Girona per ser el golejador en la primera victòria gironina a l’elit, va viure un autèntic malson el curs passat. Només el físic el va apartar de l’eix central, ja que amb Machín era un fix tant a Segona com a Primera. Titular en les dues últimes victòries, el central s’ha incrustat a la part dreta de la defensa, complementant la tasca de Bernardo i Juanpe, que ho han jugat tot. Ràpid al tall i eficaç sortint amb la pilota jugada des del darrere –un dels patrons que exigeix Eusebio-, els seus centímetres aporten perill en el joc ofensiu i seguretat en el defensiu. El gol contra el Celta, aprofitant l’idil·li que té el Girona amb les jugades d’estratègia –el curs passat va ser el millor de les cinc grans lligues europees–, és el premi a una tasca fosca que va més enllà del que aparentment es veu. La seva presència permet que Pedro Porro, que actua al carril del seu costat, es pugui permetre el luxe de ser més alegre en atac, ja que el de Mazarrón, en un moviment de basculació que arriba fins a l’altre costat de la defensa, li cobreix la posició quan l’extremeny fa una de les seves jugades diabòliques a l’altre extrem del camp.

La llibertat de Borja i la proximitat del doble pivot

L’entrada d’Aday al carril esquerre permet que Borja García desocupi la banda per crear el joc des d’una posició més centrada, assistint com i quan vol Portu i Stuani, que sempre s’ofereixen amb un repertori inesgotable de desmarcatges. Fins i tot, intercanvien posicions de manera constant, en una espècie de triangle que mareja els oponents i assoleix l’equilibri que el Girona desitja. El de Sentmenat també agraeix tenir tota la banda per a ell perquè és un futbolista de tarannà ofensiu. La seva insistència es va veure reproduïda amb l’assistència a Stuani en el primer gol contra els gallecs. Qui ho aprofita és Eusebio, que també ha retocat lleugerament el mig del camp, demanant a Àlex Granell que s’ajunti al pivot defensiu en tasques de destrucció. A Vila-real, va ser Pere Pons. Contra el Celta, Douglas. I el capità blanc-i-vermell va complir a la perfecció, deixant-se anar cap endavant quan l’equip tenia la possessió.

Stuani, el millor cap d’Europa

L’uruguaià ha començat la Lliga com la va acabar: marcant amb el cap. Dels 55 gols que ha transformat el Girona a Primera, 24 porten el seu nom. D’aquests, 11 els ha signat amb el cap. No hi ha ningú a Europa que millori els seus registres. Amb el doblet del dilluns, ja suma 3 gols en 4 partits. Unes xifres espectaculars i que permeten somiar mentre els gironins van fent calaix i Eusebio es frega les mans.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF