GIRONA FC

Portu rellança els ànims del Girona a Riazor (1-2)

Els blanc-i-vermells aconsegueixen la primera victòria lluny de Montilivi a Primera

Ramalho (Girona) en acció a Riazor / EFE

58 dies després d’aconseguir la, fins aquest dilluns, única victòria a Primera, el Girona donava un cop sobre la taula derrotant el Deportivo (1-2) en un partit sense marge per a la brillantor. D’aquells on tocava embrutar-se, competir, saber patir i gaudir de petites dosis de fortuna -fins ara, esquives-. El celebrat gol de Portu permet superar, d’una tacada, Eibar i Deportivo i allunya, en tres punts, la zona de risc per a un conjunt tossut i convençut en les seves possibilitats. El gir de guió que tenia preparat Pablo Machín no va deixar indiferent a ningú. Bounou, qui no era titular en partit oficial des de la nit de l’ascens a Primera en aquell màgic 4 de juny, era la sorpresa utilitzada per intentar taponar l’hemorràgia defensiva soferta en els darrers tres enfrontaments. No era una decisió senzilla de portar a terme i, ni molt menys, un càstig per a un Gorka Iraizoz convertit en indiscutible. Fins ahir. “He de sacsejar alguna cosa”, deuria pensar el tècnic sorià. La decisió, sens dubte, origina un cop d’efecte que consolida la força del col·lectiu. Pepe Mel, qüestionat en les últimes setmanes, apostava per poblar el seu mig del camp, protegint-se les esquenes tot i que això comportés menys presència ofensiva de la que es podria preveure.

El resultat? Domini lleuger dels gallecs, pocs espais on maniobrar i un Girona que en feia prou amb estar ben situat per no patir en excés tot i que la sensació de fragilitat s’evidenciava quan els locals sortien de la monotonia d’un inici fred i sense ocasions, trencat per una decisió més que discutible. Si instants abans Gil Manzano no es mullava en una jugada entre Bernardo i Lucas Pérez a l’àrea contrària, aquest cop no dubtava en assenyalar els onze metres quan Kayode queia ajudat per Albentosa. Cap dels dos semblava ser-ho. Els blanc-i-vermells, agraïts, no van desaprofitar l’oportunitat i Aday, ferm en el xut, avantatjava un conjunt segur de si mateix. Fede Cartabia, mitjançant un centrat cop de cap que acabava a les mans de Bounou, gaudia de la primera ocasió amb cara i ulls dels seus. Havien passat 35 minuts i els gironins no havien necessitat oferir la seva millor imatge per tenir el partit allà on volien. Però si la més seriosa, plena de concentració. Un actiu que va deixar, en dues ocasions, els gallecs en clar fora de joc, anul·lant Gil Manzano dos gols que haguessin fet trontollar tota la feina anterior. Inclús en aquests detalls, Riazor somreia al Girona.

Portu desequilibra en el seu partit 50

L’inici del segon acte no va deixar temps per a la treva, acaronant Aleix García la sentència en un llançament que feia lluir Francis. El destí, capritxós, equilibrava la balança amb la mateixa incredulitat que havia fet avançar els gironins: després d’un discutit penal assenyalat a Ramalho sobre Lucas Pérez que el corunyès no va defugir. Tot tornava a començar i Machín no trigava a afegir adeptes a la causa, incorporant Granell i Douglas. La rauxa dels gallecs, tanmateix, havia canviat el decorat d’un partit inestable que Adrián va estar a punt de capgirar en la seva primera acció. Però, a diferència d’altres tardes, tot va sortir rodó. Una punyent triangulació en el moment precís va deixar absolutament sol Portu, qui no va errar en la definició, celebrant el seu partit 50 com a blanc-i-vermell amb una diana d’un significat majúscul que reverteix l’estat d’ànim d’un Girona que mai es dóna per vençut.

Històries de superació esportiva

Etiquetes