BARÇA

El Barça fa gala del seu programa de refugiats

La Fundació impulsarà un projecte adreçat a 200 menors no acompanyats a Catalunya

MARTÍ MOLINA
MARTÍ MOLINA

Jordi Cardoner sempre ha defensat que la Fundació Barça ha de ser un gran actiu del club. Una marca, un tret diferencial tant a escala local com internacional que doni prestigi a l’entitat. El vicepresident primer del Barça i responsable de la Fundació ha vetllat perquè any rere any augmentés el pressupost i així s’incrementessin els programes i els beneficiaris. L’últim que es posarà en marxa serà a Catalunya, en col·laboració amb la Generalitat, i donarà cobertura a uns 200 menors no acompanyats.

Ahir, en el marc de la presentació del balanç del programa de refugiats de la Fundació Barça, Jordi Cardoner anunciava també l’acord amb la Generalitat. Ho feia acompanyat del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chackir el Homrani. El projecte, que utilitzarà la metodologia FutbolNet, es posarà en marxa “en un màxim” de dos mesos. És a dir, a principis del 2019, com a molt tard. Es farà a vint municipis del país. En el projecte no només hi participaran MENAs sinó que també està previst que puguin beneficiar-se’n altres joves i adolescents per evitar la segregació.

L’anunci de l’acord entre el Barça i la Generalitat, presentat ahir al Camp Nou i que culmina mesos de treball, va ser la cirereta de l’acte de balanç del treball amb els joves refugiats a través de l’esport que va posar en marxa la Fundació ara fa dos anys. “Un 71,4% de menors mostren millores importants després de fer les nostres activitats. Aquesta és una de les qüestions que ens importen més: conèixer els impactes de les nostres accions”, defensava Jordi Cardoner.

El vicepresident estava acompanyat de Panos Papoulias, director estratègic de la Fundació Stavros Niarchos (SNF). Una entitat que ha sigut clau per el treball amb refugiats al Líban, Grècia i Itàlia, del qual s’han beneficiat 3.266 nens i nenes (1.747 al Líban i 1.227 a Grècia). S’hi han de sumar els 191 educadors que ha format sobre el terreny. La inversió que ha fet el conjunt blaugrana amb SNF ja és de sis milions d’euros només en aquest treball destinat als refugiats.

Les dades del programa

A la presentació també hi havia Maria Vallès, directora general de la Fundació Barça, i l’exjugador Lilian Thuram, col·laborador amb el Barça a través de la seva pròpia fundació. Segons l’estudi dut a terme per Roots for Sustainability i B-Link en nens i nenes refugiats que van participar als programa de la Fundació Barça, un 45,3% dels joves que van participar en les sessions FutbolNet ja no tenen tanta por, mentre que un 58,2% estan més socialitzats. I tots, un 100%, asseguren que les sessions han sigut profitoses en algun sentit.

La clau és la “constància”, destacava Cardoner. Els resultats són notables quan es fan, com a mínim, 25 sessions. Millora la socialització, l’autoestima i la integració. “Es redueixen les situacions de conflicte, conviuen en un espai més segur, se senten més calmats i amb menys por”, apunta Vallès. En total han sigut 72 sessions de dues hores cadascuna, en 19 emplaçaments diferents, segons les dades presentades pel club blaugrana.

“Les situacions que es tracten en FutbolNet són les mateixes que passen a París o Barcelona. El futbol és l’esport número u perquè crea moltes emocions i transcendeix les idees polítiques, les religions i el color de la pell”, valorava Thuram. L’exjugador va ser un dels encarregats de visitar in situ el treball de la Fundació amb els refugiats, ara fa uns mesos. En el seu discurs també va demanar que aquest tipus de programes es posessin en marxa en altres ciutats europees, no únicament les que acullen nens refugiats.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF