La FIFA i les amenaces a Espanya: el precedent del 2008

BarcelonaNo és pas la primera vegada que la FIFA amenaça de deixar la selecció espanyola fora d'una gran competició internacional. El 2008, l'ens internacional va advertir que si el govern de Madrid intervenia en el procés electoral de la Federació Espanyola de Futbol, la selecció podria quedar-se sense l'Eurocopa. Aquell conflicte es va resoldre quan el govern va fer marxa enrere, Villar va convocar les eleccions quan volia i es va imposar per sisena vegada, i Espanya va jugar una Eurocopa que va acabar guanyant.

Els motius del 2008 són més o menys similars als que aquesta vegada han posat en alerta la FIFA, que han demanat una reunió amb les altes instàncies de l'esport espanyol per tractar la situació a la Federació Espanyola, que té un president interí des que el Consell Superior d'Esports (CSD) va suspendre Ángel María Villar durant un any pel fet d'estar investigat en el marc de l'operació Soule, i ha previst iniciar un nou procés electoral. La FIFA ho podria considerar una interferència política en un organisme que ha de ser, teòricament, independent, i sancionar la RFEF deixant-la fora de les competicions en què participa.

Aquell 2008 el CSD, presidit pel socialista Jaime Lissavetzky, pretenia executar una ordre ministerial que forçava les federacions esportives que no participaven en els Jocs Olímpics de Pequín a celebrar les eleccions abans de la cita olímpica. Una decisió que no compartia Villar, que es tornava a presentar a les eleccions a la RFEF i pretenia organitzar-les a finals d'any. Enmig del conflicte, Joseph Blatter, aleshores president de la FIFA, va aprofitar un acte d'homenatge a l'argentí Alfredo di Stéfano a principis d'any per llançar una amenaça clara: "Això és una intervenció directa del govern. Espero que les autoritats polítiques entenguin el risc que corren".

L'amenaça directa de Blatter

Blatter, inhabilitat des del 2015 per corrupció, es va alinear aleshores al costat de Villar. "No hi ha amenaça ni pressió, però si prenen qualsevol decisió contra la Federació Espanyola no tindrem cap més alternativa que intervenir. Estem esperant la resposta de les autoritats espanyoles, que han d'entendre que no han d'intervenir en les organitzacions esportives. Això és el que pensa la FIFA ", va afegir.

La situació es va desencallar poc després. Villar va rebre el suport de l'assemblea de la RFEF per celebrar la votació després dels Jocs, el CSD va autoritzar el retard després de demanar un dictamen al Consell d'Estat i rebre el vistiplau de la Junta de Garanties Electorals. Finalment, el 24 de novembre del 2008 Villar va guanyar sense cap altre rival a les urnes amb 144 vots de 165 possibles, 18 en blanc, 3 nuls i cap en contra.

Finalment, Villar no va tenir cap opositor perquè uns dies abans de les votacions la plataforma Federació de Tots va declinar presentar-se als comicis, que considerava un frau, i va posar-se en mans de la justícia perquè suspengués el procés, cosa que no va passar.