DES DE LA CASTELLANA

Espanta, aquest Madrid?

És curiós que actualment hi hagi el pensament que la Champions és més valorada que la Lliga. Quan una competició té 13 partits i l’altra 38. I dels 13, alguns no serveixen per res com el que jugarà el Barça a Milà d’aquí uns dies. Però ser el millor durant 38 jornades té molt mèrit. Perquè bàsicament estem parlant de més de 9 mesos de competició on passen moltes coses. Durant la temporada tens sancionats, lesionats, camps de totes les dimensions i stats de la gespa, diferents horaris, i moltes dificultats més. També tens factors externs i manies dels dirigents de la competició que t’alteren el calendari.

Com el fet que el Barça - Madrid s’hagi de jugar un mes després del que estava previst. En aquell moment els de Valverde semblava que arribaven molt millor que els de Zidane, qui fins i tot es podria jugar el futur aquella setmana, com feia un any li va passar a Lopetegui. Ara en canvi sembla que arriba molt millor el Madrid. És innegable que ara Hazard està molt millor de forma i cada vegada més compenetrat amb els seus companys, que Benzema està en ratxa golejadora i que Rodrygo s’ha convertit en el jugador revelació. El Barça arriba carregat de dubtes. Per sort el partit serà al Camp Nou on sembla que juguen millor que fora de casa.

És cert que el destí ha volgut que Dembele també es perdi el partit. Aquella vegada per sanció, aquesta per lesió. I el bri d’esperança dels culers és que Griezmann sembla més integrat a l’equip i bàsicament amb Messi. Però pel clàssic encara queden 20 dies i entremig el Barça ha de visitar a l’Atlético, l’Inter de Milà i la Reial Societat i rebre al Mallorca. I el Madrid ha d’anar a Vitòria per jugar contra l’Alabés, a Bruges, a València i rebre l’Espanyol. Molts partits en tan pocs dies poden canviar sens dubte les sensacions actuals que tenen els dos equips. Aquesta és una de les meravelles de la Lliga.

Que en pocs dies poden passar moltes coses. ¿I si el Madrid, que ara sembla imparable, rellisca al camp del València estrepitosament i el Barça fa una exhibició al Wanda? El futbol són dinàmiques i sensacions. I van tan ràpid que no tenim temps a valorar-les i analitzar-les. El que sembla bastant clar és que un Clàssic és gairebé sempre un punt d’inflexió. Un partit que podria confirmar que el Madrid de Zidane està imparable o el que desperta al Barça de l’avorriment i torna a fer trempar als seus aficionats amb un trident il·lusionant amb Messi, Suarez i Griezmann. Haurem d’esperar al 18 de desembre.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF