MOTO GP

"Quan veus un accident així et replanteges moltíssimes coses i realment t’adones del perill que corres"

Entrevista a Pol Espargaró, pilot català de Moto GP

Pol Espargaró: "Quan veus un accident així et replanteges moltíssimes coses i realment t’adones del perill que corres" / KTM

Abans de començar el Mundial ja sabia que marxava de KTM, però això no ha condicionat el seu rendiment sobre la moto. Els esforços han donat els seus fruits a l'aconseguir, per fi, la seva primera  pole en la categoria reina al GP d'Àustria. Tot i l'anunci del seu fitxatge per Honda de cara a la temporada vinent, Pol Espargaró (Granollers, 1991) confessa que no perd la concentració i reflexiona sobre el nou Mundial, el seu últim any a KTM i el salt a Honda.

Com està sent l'adaptació al nou format del Mundial de MotoGP?

És una mica complicat, sobretot el tema de gestionar la premsa, el dia a dia, aixecar-te i no veure ningú al pàdoc, que no hi hagi gent a les graderies... Canvia una mica l'atmosfera del circuit i les sensacions que normalment pots tenir de nervis abans d'una cursa. És tot bastant diferent i ho trobem molt a faltar. No només el tema de la normalitat amb la premsa, com estar sense les màscares i la manera que tenim de treballar, sinó de veure més gent als circuits.

Amb aquest nou format, repetiu circuit i no teniu gaire descans. Com gestiones el cansament físic i mental?

És una mica més dur. Tenim tres o quatre dies per descansar i els primers dies fem molt poc temps d'entrenament, tot just 40 minuts al matí i a la tarda. No és un entrenament que destrossi molt el cos. L'únic problema són les caigudes i les lesions. En cas de lesió tenim molt poc temps per recuperar-nos i això sí que és un problema.

Com estàs vivint la bombolla que és ara el Mundial?

És complicat. Estar tant temps en un lloc, un s'avorreix moltíssim. A més, mai tenim tant temps per anar a visitar Àustria, perquè estem fent les curses seguides i tenim molt temps lliure. Però s'ha de ser responsable, estem corrent gràcies al fet que l'organització ha preparat un pla sanitari molt ben fet i tots hem de respectar-lo. Crec que de moment està funcionant molt bé, no estem tenint casos positius aquí dins del Mundial i això és gràcies al fet que tothom hi està posant de la seva part.

Durant les últimes curses has tingut molt bon ritme als entrenaments i les classificacions, però a la cursa no acaba de ser el mateix. Com de diferents són les sensacions entre les diferents sessions?

Estan sent unes setmanes complicades per la diferència entre el que vols aconseguir i el que s'acaba aconseguint. A la primera cursa d'Àustria estava liderant amb un ritme molt bo i després a la República Txeca estava recuperant temps al meu company d'equip. Realment és una mica frustrant perquè veus que la moto està a un nivell molt bo, un nivell en què mai havia estat, i tinc ganes de poder gaudir allà davant i poder aportar el meu granet de sorra als resultats de l'equip, que de moment s'estan resistint però s'ha de perseverar i treballar dur.

En les últimes dues curses has tingut la mala sort de tenir accidents, però són bastant diferents entre ells. Com els has viscut?

Són diferents. Aquí a Àustria, va ser amb el meu company d'equip satèl·lit i per tant no pot haver-hi maldat en això, tenim molt bona relació. Aquestes coses passen quan competeixes a altes velocitats. Ell no em va veure, jo no el vaig veure i vam acabar topant.

El xoc amb Zarco no va ser així.

Potser el de la República Txeca em va fer una mica més de ràbia. Acabar amb aquestes circumstàncies, que algú et tregui de la línia i et faci caure evidentment no és el millor. Al final ens emportem pals, però l'esport és així. A vegades és una mica cruel i no és just del tot.

Aquest primer Gran Premi d'Àustria va ser difícil per vosaltres per les fortes caigudes. ¿A partir de l'accident entre Morbidelli i Zarco vas prendre més consciència del que pot passar quan vas en moto o ja ho teniu interioritzat?

Nosaltres caiem, ens trenquem ossos del cos, ens lesionem, ens operem ràpidament i tornem a córrer, realment això forma part de la nostra rutina. Però quan veus un accident d'aquestes característiques et fa replantejar moltíssimes coses i realment t'adones del perill que corres, no només de caure i fer-te mal, sinó de perdre la vida. Sempre ho veiem quan perdem un company, que per desgràcia n'hem perdut uns quants pel camí, i això et fa obrir els ulls. Estàs corrent però has de ser conscient que totes les teves accions poden tenir unes repercussions molt grans com les que van tenir a l'últim Gran Premi. S'ha de vigilar moltíssim sobre la moto perquè som bales amb rodes.

Després d'aquest accident hi ha hagut moltes queixes per part de pilots sobre la forma de pilotar que té Zarco, ¿creus que és perillós per a la resta de pilots?

Jo sempre ho intento fer el més simple que puc. El que va passar amb el Zarco a la República Txeca i Àustria són dues coses molt diferents però ens hem de preguntar si és evitable o no. Les dues sí, evidentment que sí. El Zarco a la República Txeca podria haver vist que jo estava allà i canviar una mica la línia, perquè estava intentant un avançament que no va poder acabar perquè va impactar amb mi. Es podia haver evitat, jo no podia perquè no el vaig veure, si no l'hagués intentat evitar. L'accident d'Àustria també es podria haver evitat. És una cosa que ens hem de replantejar. Les accions que fem han de tenir el mínim risc possible perquè córrer en aquestes motos ja és un risc altíssim.

Segona cursa en el mateix traçat. Què heu canviat?

El que vull és pujar a la moto i no canviar massa coses perquè a la segona cursa [del primer GP] ens vam quedar sense pneumàtics i vam veure que el pneumàtic que vam fer servir a la primera cursa era el correcte. No tenim gaires dubtes de com hem de fer anar la moto perquè érem dels més ràpids, jo crec que teníem la millor moto de la graella. Això em fa estar content per una banda però enfadat per l'altra, per no haver pogut demostrar el que era capaç d'aconseguir.

Aquest any KTM està tenint un ritme molt alt. Quina evolució has trobat per part de la moto?

Sembla que ens hem adaptat una mica millor als nous compostos de pneumàtics de Michelin. Són molt més constants, no perden tant rendiment durant la cursa i això ha igualat una mica totes les motos. A nosaltres ens ha afectat una mica menys el canvi, fins i tot ens ha anat bastant bé. Hem fet molts canvis, la moto és evident que ha canviat molt però no diria que tant com per guanyar curses. El tema dels pneumàtics ens ha donat un cop de mà.

Quin és l'objectiu que tens marcat per aquesta temporada?

Veient que el rendiment de la República Txeca no era només una sola cursa sinó que podríem haver estat lluitant per guanyar a Àustria, i el resultat a Jerez va ser bo, em fa estar una mica enfadat pels resultats que hem tingut a les últimes dues curses, perquè estaríem al capdavant del campionat i potser podríem lluitar per una bona posició al Mundial. Ara mateix estem molt lluny dels primers, ens hem de centrar a acabar cada cursa i intentar aconseguir els màxims punts possibles, però no tenim res a perdre.

Com estàs afrontant el teu últim any a KTM?

És complicat, perquè vaig pujar a la moto a Jerez sabent que s'acabava la nostra relació. Per la meva part i la part de KTM ens hem donat moltíssim durant aquests quatre anys, ens hem implicat moltíssim en aquest projecte i ens tenim un respecte brutal. Seguiré donant el màxim fins a l'última cursa.

Com et planteges anar a Honda?

Els últims pilots que han anat a Honda els ha costat bastant i serà bastant complicat. Estic convençut que estar al costat del Marc implica una pressió molt gran perquè és el millor pilot actualment i porta guanyant gairebé tots els últims campionats. M'ho prendré amb calma, a aprendre del millor, intentar ser com una esponja, veure què fa diferent dels altres, veure per què és el més ràpid. Això de MotoGP no perdona i els resultats no podran esperar, així que en tinc moltes ganes.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF