Publicitat
Publicitat

BARÇA

Dembélé vol tornar al cim del seu joc

Després de la bona actuació contra el Chelsea, ha tingut pocs minuts en partits transcendents

Ousmane Dembélé somia triomfar al FC Barcelona. “No estic al cim del meu joc, però sé que de mica en mica hi arribaré”, ha afirmat al programa de televisió francès Téléfoot. Autocrítica i convicció d’un futbolista que vol capgirar la seva situació actual: només ha jugat cinc minuts dels 180 de tota l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions contra el Roma, i onze dissabte passat en la victòria a la Lliga contra el València al Camp Nou, en què va cometre un penal.

El futbolista no viu el seu millor moment i està tenint una temporada complicada, lluny del que esperava quan va arribar al Barça aquest estiu a cop de talonari (105 milions fixos més 40 en variables). Abans de fitxar-lo, feia temps que des de l’àrea tècnica blaugrana se seguia la progressió d’un futbolista que si no va venir directament del futbol francès i va optar per anar al Borussia Dortmund la temporada passada va ser perquè fins a aquest estiu fer-se un lloc a les posicions d’atac del Barça era gairebé impossible pel trident que formaven Suárez, Messi i Neymar.

Finalment, amb la marxa del brasiler, Dembélé va veure una porta oberta i va arribar amb la voluntat de créixer al costat de Messi. Un aterratge al club complicat per la motxilla del preu del seu traspàs, el seu comiat en rebel·lia del conjunt alemany i per les dues lesions seguides que el van tenir apartat dels terrenys de joc fins al tram final de la temporada. Ara, un cop superades les lesions, el francès busca fer-se un nom a l’equip i no vol sentir a parlar de les veus que especulen amb la seva cessió a final de temporada o, fins i tot, amb un hipotètic traspàs. “Vaig firmar un contracte de cinc anys i seré al Barça durant molt de temps. No tinc intenció de marxar-ne després d’una temporada”, diu en declaracions a la televisió francesa.

Recuperar el to físic

Dembélé no s’imagina amb una altra samarreta que no sigui la blaugrana, i admet que ha de millorar el seu estat físic perquè es cansa “molt de pressa”: “He de treballar més el càrdio”. Preguntat pel seu estil de vida fora de la disciplina del club, el francès afirma tenir uns hàbits més saludables a Barcelona que no els que tenia a Alemanya, i desvincula el seu estil de vida de les lesions que ha patit com a blaugrana, perquè al país germànic no va tenir lesions greus.

Per oblidar els problemes físics que l’han tingut apartat del joc durant gairebé cinc mesos (primer per una ruptura del tendó del bíceps femoral de la cuixa esquerra contra el Getafe i, després, per una recaiguada a Anoeta), Dembélé compta amb el suport dels pesos pesants dels vestidor com Messi, Suárez i Iniesta, entre altres: “Em donen consells i m’ajuden molt al camp, però és difícil adaptar-se al Barça”. L’adaptació al club blaugrana és una realitat que afecta molts dels nouvinguts quan són fitxats, tant per l’estil de joc de l’equip com per la dimensió de l’entitat, i Dembélé n’és conscient i treballa per satisfer les peticions d’Ernesto Valverde. En l’últim partit que va sortir com a titular, davant el Leganés al Camp Nou en la penúltima jornada de Lliga, el tècnic basc, a banda de lloar el seu atreviment ofensiu va agrair el seu suport en tasques defensives: “Té un gran talent en el joc ofensiu, però en destaco que s’hagi involucrat molt a l’hora de defensar i d’ajudar en la pressió, una faceta en què té molt marge de millora i que és distintiva de l’equip”.

Dissabte, contra el València, el fet de voler ajudar en defensa, sumat a la seva joventut (al maig farà 21 anys), el va portar a precipitar-se i a cometre un penal innocent. Una acció que Valverde va voler aigualir quan li van preguntar si marcaria el rol de Dembélé fins al final de temporada: “És un jugador que ens ha d’ajudar, que hagi comès un penal no em farà valorar si ha de jugar o no”. El cas és que en els últims partits importants, contra el Roma i el València, la seva participació s’ha vist molt reduïda: contra el conjunt italià, perquè Valverde va optar per situar Sergi Roberto per davant de Semedo per protegir la banda dreta; i contra el València, perquè va preferir Coutinho en el sistema de 4-4-2.

De fet, Valverde sovint opta per jugar amb aquest esquema i, per les seves característiques, és evident que Dembélé encaixaria millor en un context de 4-3-3. La seva actuació més brillant aquest curs ha sigut alternant el 4-3-3 en atac i el 4-4-2 en el replegament contra el Chelsea a la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, en què el francès va marcar el segon gol del Barça amb gran xut que va entrar per l’escaire i que li va servir per guanyar-se l’aprovació de Messi i l’estima d’un Camp Nou que vol vibrar amb un futbolista capaç de regatejar amb les dues cames.

Denis Suárez no abaixa els braços

Fins al partit de Sevilla, en què el Barça va empatar 2-2 in extremis, Denis Suárez havia acumulat 17 partits oficials des de l’inici del 2018 sense jugar. Des d’aquell matx, el gallec està entrant de mica en mica en els plans d’Ernesto Valverde, tot i que només amb petites estones: 13 minuts contra el Sevilla, 5 contra el Roma a l’anada i, dissabte, 6 amb el València, en què va fallar una ocasió a les acaballes del partit. Denis, que ha passat de l’ostracisme a entrar als minuts finals, no perd l’esperança de triomfar al Barça.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF