Publicitat
Publicitat

BARÇA

Carlos Gurpegui: “Sentíem ràbia i impotència de perdre sempre contra el Barça”

Després del 4-0 del partit d’anada, l’Athletic Club té a tocar la Supercopa d’Espanya

Després del 4-0 del partit d’anada, l’Athletic Club té a tocar la Supercopa d’Espanya. Seria el primer títol per al club bilbaí des del 1984, quan van guanyar la Lliga, la Copa i, de pas, la Supercopa. Un trofeu que aixecaria el capità Carlos Gurpegi (Pamplona, 1980), esperançat però prudent de cara al partit d’avui al Camp Nou contra un rival que ha deixat els lleons sense poder guanyar la Copa en tres ocasions durant els últims anys.

La possibilitat d’aixecar finalment un títol amb la samarreta de l’Athletic és més a prop que mai...

Tant de bo puguem rematar la feina al Camp Nou. A nosaltres ens costa molt poder aspirar a aixecar cap copa, i això fa que el partit sigui encara més especial.

Al partit d’anada us va sortir tot perfecte.

Són partits que prepares molt bé perquè jugues contra equips que, individualment, són millors que tu. Per tant, has de buscar alternatives per ser competitiu.

¿El Sevilla, a la Supercopa d’Europa de Tbilissi, us va marcar el camí que calia seguir?

El Barça té moltes virtuts, moltíssimes, però també algun defecte. Nosaltres vam intentar aprofitar-les. Vam analitzar el partit i vam intentar que no estiguessin còmodes amb la pilota. I llavors, que Messi no tingués el dia. És cert que tenien baixes. La bona notícia per a nosaltres, però, era que les trobessin a faltar.

Fins ara heu jugat quatre finals contra el Barça i les heu perdudes totes. Quina sensació teníeu?

Tens una sensació d’impotència, de ràbia. Havíem arribat a tres finals de Copa més la Supercopa del 2009, i totes van coincidir amb el millor Barça de la història. I això et dol, perquè la possibilitat de guanyar un títol la veus molt a prop.

Vist el partit de divendres, ¿a què pot aspirar aquest Athletic Club durant la temporada?

El nostre repte és ser un equip regular i clarament identificable al camp. Crec que ara fa dos anys ho vam aconseguir durant bona part de la temporada i vam acabar quarts, podent jugar la Champions. En canvi, l’any passat vam ser molt irregulars i vam patir molt a la Lliga. Jo espero que aquest any, que ja serà el tercer de l’Ernesto [Valverde], siguem el que volem, un equip que intenta atacar, que vol tenir la pilota i que quan la perd es bolca per recuperar-la ràpid. Amb això esperem poder superar la lligueta de l’Europa League i lluitar a la Lliga per tornar a entrar a Europa.

¿I mirar de tornar a arribar a una final de Copa?

És una competició que a nosaltres ens motiva molt. Tant de bo puguem competir en les tres competicions sense haver de llançar res.

Des de fora, fa la sensació que l’any passat us va penalitzar força el fet de voler competir al màxim en les tres competicions. Hi estàs d’acord?

Bastant, sí. És cert que la Champions ens va passar factura, pel fet de ser una competició tan exigent i dura. A priori semblava que el grup era accessible i al final només vam poder quedar tercers i jugar l’Europa League. I sobretot al començament, després de l’eliminatòria contra el Nàpols, que ens va generar una pujada d’adrenalina... Allò ens va despistar de la resta de coses i vam estar vuit o deu partits sense guanyar. Aquest any hem fet alguna incorporació més i pretenem poder ser competitius en totes les competicions.

Estàs a punt de fer 35 anys. Ja penses en la retirada?

[Riu.] Home, gaires anys no em queden, la veritat. Per ara el meu objectiu és lluitar per jugar. És cert que ara tant Xabi [Etxeita] com Aymeric [Laporte] són els titulars. Els he de posar pressió i quan el míster, per descans o baixes, em faci jugar, que l’equip no se’n ressenti. Al final acaba sent una cosa de sensacions. A vegades en tens de bones, a vegades són dolentes. Cada cop és més difícil poder jugar i a finals de temporada ja veurem què passa.

Històries de superació esportiva