De Cala en Porter a Son Bou, una passejada encisadora pel sud de Menorca

PalmaEl Camí de Cavalls (GR-223) és una ruta emblemàtica de Menorca. Un itinerari de 185 quilòmetres al voltant de l’illa, dividit en vint etapes que permeten assaborir la riquesa paisatgística, cultural i etnològica d’aquest immens espai Reserva de la Biosfera. Amb una cota màxima de 125 metres sobre el nivell de la mar i un desnivell acumulat de 4.000 quilòmetres, ens podem fer una idea de la superfície sinuosa -unes estones dolça i unes altres, salvatge- d’un paisatge que apassiona tot d’una que hi tens el primer contacte.

Fita a Fita i l’ARA Balears us volen oferir l’oportunitat d’acostar-vos sense por al Camí de Cavalls: quatre propostes -una cada quinze dies- per fer una escapada de cap de setmana i gaudir de tots els encants de Menorca a través de la passa i la mirada, seguint rutes establertes segles enrere per a la vigilància i el control del litoral, a cavall o a peu. Torres de vigilància per prevenir l’atac dels pirates, nius de metralladora i bateries antiaèries de la Guerra Civil, secrets de contraban, antigues mines i pedreres... tot un món per descobrir. La primera proposta serà l’etapa 16, de Son Bou a Cala en Porter, però en sentit invers.

La ruta

El nostre punt de partida se situa a la mateixa platja de Cala en Porter, escenari on ubicam la llegenda d’en Xoroi, una fascinant història d’amor. Aquest pirata mancat d’una orella (‘xoroi’), que arribà a l’illa després d’un naufragi, segrestà una jove i se l’endugué a una cova -avui convertida en un bar de música i copes. Tot i ser un lloc secret i de difícil accés, les petjades que deixà just després d’una forta nevada el descobriren, a ell i el seu preuat tresor: la seva dona i els tres fills que havia tingut amb ella. Assetjat per homes armats que l’havien seguit fins a la cova i, amb poques esperances de vida, en Xoroi, desesperat, es llançà a la mar amb el seu fill major. Pus mai els tornaren a veure, a cap dels dos. La mateixa mar que havia duit en Xoroi engolí pare i fill... La cova d’en Xoroi (covadenxoroi.com) se situa sobre el costat esquerre de la bocana de Cala en Porter, al final del carrer de la Cova.

00’ Iniciam la marxa des de la mateixa platja de Cala en Porter. Des de l’aparcament, retrocedim uns metres pel carrer d’accés fins una esplanada de terra que trobam a l’esquerra. 05’ Uns indicadors de fusta -Cala Llucalari / Son Bou- del GR-223 ens assenyalen el punt on s’inicia el camí que de tot d’una ens durà a vorejar una zona humida -es Prat-, coberta de canyissars i bardisses, al final del barranc de Cala en Porter. 10’ A l’altura de Can Fortuny -hort de Torrelbenc Nou-, el camí gira a l’esquerra i s’enfila pel vessant dret del barranc. Una pujada breu però que ens permet gaudir d’una àmplia perspectiva, un passeig sota una espectacular cinglera que acaba en un collet 20’, on, a l’esquerra, trobam una era.

Després d’un breu però ràpid i rost descens, assolim un planiol per on el camí continua vorejant l’empremta geològica del barranc, alhora que acarona els horts d’en Rosselló i de n’Esquella amb els seus arbres monumentals 30’, a la nostra dreta. Entram dins l’àrea de confluència dels diferents ramals del barranc de Cala en Porter, una zona de notable frondositat amb preciosos bosquets d’ullastres. A poc a poc, el camí Vell de Cala en Porter ens treu d’aquest entorn humit i ens situa sobre una superfície oberta de conreus i tancats pel bestiar.

1h10’ Els indicadors ens treuen del camí de terra per on hem marxat fins ara per continuar la ruta cap a Cala Llucalari. En aquest indret hem de decidir si destinam poc més d’una hora a visitar el poblat talaiòtic (un dels més grans de les Balears) de Torre d’en Galmés -a 1,5 km de la nostra posició-, el dolmen (sepulcre megalític) de les Roques Llises i l’edifici de na Comerma de la Garita. Paga la pena recrear-se en aquests tres llocs tan propers, la ruta engrandeix els seus continguts amb una capbussada ràpida en la prehistòria de Menorca.

En qualsevol cas, visitem o no els poblats talaiòtics esmentats, des d’aquest mateix punt, voltam a l’esquerra i continuam l’itinerari en direcció a Son Bou. Hem deixat el camí de terra ample per fer passes ara per un tirany que travessa un torrentó per un pontet de fusta i ens aboca sobre una pista asfaltada (camí de Sant Llorenç) 1h15’. Giram a l’esquerra i caminam devers un quilòmetre fins a trobar a la dreta un portell 1h25’, que travessam i que ens introduirà en un senderó que passa per un seguit de tancats, mentre guanyam suaument altura -no gaire. Un darrer portell de fusta ens tira dins un salvatge i bell barranc -estret, fondo i curt- que desemboca a Cala Llucalari 1h50’ entre cingleres i un espès alzinar. Es tracta d’una cala protegida per alts penya-segats a banda i banda fins on arriben dos petits barrancs, i on trobam també coves habilitades com a refugis de pescadors.

Seguim els indicadors del Camí de Cavalls GR-223 que ens trauran de la cala pel barranc de Llucalari, entre altes parets calcàries. Després d’un tram curt i planer, el camí s’enfila ràpidament fins un collet 2h05’, a l’esquerra trobam un camí ample que, si el seguíssim, ens duria fins a l’extrem del cap de les Penyes, on trobam els majors penya-segats de la costa sud menorquina. Davant nostra un barrera, que travessam, i seguint els indicadors del camí iniciam un ràpid descens fins a la zona urbana de Son Bou 2h15’, just al carrer que uneix l’urbanització amb la basílica paleocristiana de Son Bou, a la nostra esquerra. Tot dret trobam la carretera d’Alaior i el centre del nucli urbà, on trobarem un servei d’autobús i taxi que ens permetrà tornar a l’inici de la nostra caminada, si no decidim tornar pel mateix camí.

@Fita_a_Fita