Cada vegada més centres de Mallorca (molts, públics) prioritzen els fills d’antics alumnes

PalmaEl fet que el pare o la mare hagin estudiat en un centre escolar determinat pot afavorir l’admissió dels fills. Aquest criteri, que no té en compte una necessitat o una circumstància actual de l’alumne, sinó la relació prèvia de la família amb l’escola o l’institut, guanya presència a Mallorca. Per al curs 2026-2027, un total de 139 centres públics i concertats de l’illa el varen incloure entre els criteris de baremació, 14 més que el curs anterior, quan en varen ser 125. La comparació mostra que aquesta circumstància s’ha incorporat a més centres de les dues xarxes educatives. En els centres públics —CEIP i IES—, es passa de 60 a 68. En els concertats identificats com a CC, augmenta de 65 a 71. En total, la xifra creix de 125 a 139 centres, un increment de l’11,2% en un any.

L’augment es produeix malgrat les crítiques que ha rebut aquest requisit des que es va introduir. Les federacions de famílies de les Illes Balears, agrupades a COAPA Balears, i el sindicat STEI varen recórrer als tribunals el criteri, en considerar que pot fomentar la desigualtat en l’accés a l’escola. El desembre del 2024, el director de FAPA Mallorca, Miquel Àngel Guerrero, el va qualificar de "discriminatori" i va advertir que "pot ser inconstitucional".

Les crítiques al punt d’antic alumne denuncien que afavoreix les famílies amb una vinculació prèvia amb el centre i perjudica les que no poden acreditar-la. FAPA Mallorca i l’STEI en qüestionaren la legalitat i el varen dur als tribunals, juntament amb altres criteris d’admissió. Tres membres del Consell Consultiu varen advertir, en un vot particular, que podia constituir una discriminació per raó de naixement. Malgrat la controvèrsia i l’oposició expressada al Consell Escolar, el criteri es va acabar aplicant.

Més presència arreu

L’augment és més notable a la pública. Entre els cursos analitzats, deu centres públics incorporen el criteri, mentre que dos deixen d’incloure’l. El resultat és un increment net de vuit centres: de 60 que el recollien el curs 2025-2026 es passa a 68 en el curs actual. Els centres públics que l’incorporen són el CEIP Joan Veny i Clar, el CEIP Antònia Alzina, el CEIP Rei Jaume III, el CEIPIESO Son Quint, el CEIP S’Auba, l’IES Guillem Sagrera, el CEIP Es Torrentet, l’IES Can Peu Blanc, l’IES Son Ferrer i el CEIP Calonge.

En sentit contrari, el CEIP La Soledat i el CEIP Vialfàs deixen de figurar entre els centres públics que apliquen aquest criteri en el document del curs 2026-2027. A la xarxa concertada, l’evolució també és a l’alça. El nombre de centres identificats com a CC que inclouen el criteri passa de 65 el curs passat a 71 el curs 2026-2027. En aquest cas, hi ha sis incorporacions i no s'ha produït cap baixa.

Els centres concertats que s’hi afegeixen són San Buenaventura, La Salle de Marratxí, Sant Francesc d’Assís, La Miraculosa, Manjón i Escolàpies Palma. Així, l’increment net de sis centres concertats se suma als vuit centres públics més que recullen aquesta circumstància. En conjunt, els documents passen de comptabilitzar 125 centres públics i concertats amb el criteri a 139. La comparació es limita als centres públics CEIP i IES i als concertats identificats com a CC, d’acord amb les categories emprades en el recompte.

El pes d’aquest criteri varia segons el centre, ja que cada escola o institut pot establir una puntuació diferent dins els criteris que tria voluntàriament, tot i que el màxim per aquest barem és 1 punt. Que un centre doni punts als fills d’antics alumnes no vol dir que aquesta circumstància sigui determinant per aconseguir-hi plaça, però sí que desempata i pot fer que un alumne que viu devora d'una escola no hi aconsegueixi plaça, mentre que un altre que ha obtingut punts per altres criteris primer l'iguali en punts i després desempati amb el punt d'antic alumne. La paradoxa és que el primer viu devora l'escola i el segon potser viu ben lluny.