Revolta dels claustres per les retallades de docents i grups: "Vera, el curs que ve no serà normal"
Les assemblees de l’IES Can Peu Blanc i de l’IES Sa Blanca Dona denuncien infrafinançament i adverteixen de possibles mobilitzacions
PalmaLa contestació contra la planificació educativa de la Conselleria d'Educació per al curs 2026-2027 es comença a notar als centres públics de les Balears. Les assemblees de docents de dos instituts, l'IES Can Peu Blanc de sa Pobla i l'IES Sa Blanca Dona d'Eivissa, han fet públics dos manifests molt crítics en què denuncien la reducció de professorat, l'eliminació de grups i assignatures i l'augment de les ràtios previst en nombrosos centres. Els dos claustres coincideixen a advertir que les retallades comprometen la qualitat de l'ensenyament públic i reclamen a la Conselleria que rectifiqui.
Els docents de Can Peu Blanc asseguren que "a les portes de les vacances han arribat a molts de centres les rebaixes d'estiu: menys grups i menys professorat" i afirmen que, després d'anys de manca de recursos, aquesta decisió "és la gota que ho fa vessar tot". Segons expliquen, el centre perdrà tres docents malgrat ser un institut d'atenció preferent. "Ens comuniquen la retallada el darrer divendres lectiu i després d'haver de pregar ens n'adjudiquen dos amb una acusació i una amenaça de regal: una auditoria perquè no gestionam bé els recursos", denuncien. Originalment, la rebaixa d'efectius era de cinc professors. Segons asseguren, dimarts l'inspector del centre va requerir tota la documentació per justificar que l'institut pot ser Centre d'Atenció Preferent (CAP).
Majoria d'alumnat amb necessitats
L'assemblea sosté que aquesta justificació és incompatible amb la realitat del centre, on asseguren que hi ha "una mitjana del 60% d'alumnat amb necessitats educatives de suport específic (NESE) per grup" i que "encara ens falten recursos per arribar a atendre amb qualitat tot l'alumnat". En aquest sentit, resumeixen la situació amb una frase contundent: "Molta propaganda a premsa, però cap millora real a les aules", diuen, en relació amb la gestió d'Educació. El centre té un elevat percentatge d'alumnat nouvingut, amb desconeixement dels idiomes oficials i amb problemes socials estructurals.
Els docents també carreguen contra els criteris que empra la Conselleria per calcular les plantilles. Consideren que el sistema està "obsolet" o que "potser està hàbilment pensat per continuar passant les tisores mentre s'empara en la legalitat", perquè només té en compte el nombre d'alumnes i no la complexitat dels grups ni les necessitats educatives especials. El manifest interpel·la directament el conseller Antoni Vera i el convida a visitar el centre. "Conseller Vera, veniu al nostre centre, per favor", reclamen, abans d'afegir que li mostraran dades sobre alumnat vulnerable, manca d'infraestructures, temperatures extremes a les aules i la càrrega laboral del professorat. "Veniu, que us contarem com anam de salut mental i d'estrès perquè no arribam a tot", afegeixen. L'assemblea també acusa el Govern de deteriorar progressivament l'educació pública. "Els centres públics estan infrafinançats. Ens falten recursos i els estau privatitzant", afirmen, i sostenen que es tracta "d'una estratègia a llarg termini".
Per això, avisen que la situació ha arribat al límit. "Al setembre tot estarà pitjor i nosaltres no podem ni volem sostenir més cursos en aquestes condicions", asseguren, abans d'anunciar mobilitzacions de cara al pròxim curs. El manifest conclou amb una advertència directa al conseller: "Conseller Vera, el curs que ve no serà un curs normal."
Eliminació d'assignatures
La protesta també ha arribat a l'IES Sa Blanca Dona d'Eivissa. Durant el darrer claustre del curs, l'assemblea de docents va llegir un manifest en què denuncia "l'eliminació d'assignatures per al pròxim curs", una decisió que, segons expliquen, comportarà "menys docents a les aules i un augment de les ràtios de l'alumnat, amb tots els problemes pedagògics i de convivència que això comporta". Els professors lamenten que aquesta situació no sigui un cas aïllat, sinó una tendència que afecta altres centres de les Illes. "Malauradament, aquesta dinàmica es repeteix any rere any", denuncien.
El manifest critica igualment que alguns departaments es vegin obligats a competir entre ells perquè les seves matèries sobrevisquin. "Molts de departaments es veuen empesos a haver de 'vendre' les seves assignatures com si el centre fos un mercat de vots i no un espai de coneixement", afirmen.
Els docents denuncien que l'eliminació de matèries també pot obligar l'alumnat a cursar-les a distància a través de l'IEDIB (Institut d'Ensenyament a Distància), fet que, segons asseguren, representa "una deshumanització de l'acte educatiu" i "una precarització de l'ensenyament públic". A més, qüestionen que la Conselleria pugui complir els objectius de personalització de l'aprenentatge que fixa la normativa. "La resposta a peu de l'aula és clara i taxativa: no és possible una atenció individualitzada quan se sacrifiquen grups i s'inflen les ràtios", sentencien.
Un centre reconegut
Segons expliquen, el curs que ve desapareixeran assignatures com Literatura Universal, Història de l'Art, Dibuix Artístic, Francès i Programació i Tractament de Dades II, malgrat que recorden que l'alumnat del centre ha obtingut reconeixements en competicions acadèmiques vinculades precisament a aquestes disciplines. "Retallar aquí és castigar el nostre talent", denuncien. Finalment, l'assemblea reclama a la Conselleria que aturi les retallades i garanteixi l'oferta educativa presencial. "L'educació no es pot gestionar com una empresa privada" i "l'educació no es quantifica en ràtios de rendibilitat, sinó en oportunitats de futur", conclou el manifest.
Les dues assemblees coincideixen a advertir que les decisions adoptades per a la planificació del pròxim curs agreujaran la sobrecàrrega dels centres públics i empitjoraran tant l'atenció educativa com les condicions laborals del professorat. També deixen clar que la resposta no acabarà amb aquests manifests i que preparen noves accions de protesta de cara a l'inici del curs 2026-2027.