Proves d'accés als graus d'Educació de la UIB 2025: rècord d'aspirants (i de suspesos)

PalmaLa Facultat d'Educació de la UIB va esdevenir un referent a tot l'Estat en implantar el 2021 unes proves d'accés específiques per als graus d'Infantil i de Primària amb proves orals incorporades –a banda de la nota de Selectivitat– que tots els estudiants han de superar per accedir a universitats públiques. L'objectiu era filtrar els candidats amb més aptituds potencials i característiques adequades per a l'exercici de la docència i, alhora, desincentivar que es matriculassin al grau estudiants que ho fessin només per "estudiar alguna cosa", i no per una vocació o ganes reals.

Els resultats, almenys pel que fa al filtratge, s'han assolit. Així es desprèn de les dades aportades per Educació. Si bé a la primera edició varen suspendre el 12,67% dels 560 aspirants, a les del curs 2025-2026 ho han fet el 33,28%, en un any en què s'ha registrat el rècord d'aspirants (733). Cal recordar que abans de posar les proves es registrava una mitjana de 1.200 sol·licituds de preinscripció als graus de Magisteri.

Com va explicar l'ARA Balears, un examen de competència comunicativa, raonament crític i comprensió lectora obre el procés d'avaluació. La prova de lògica matemàtica, en la qual els estudiants han de demostrar els seus coneixements de geometria, àlgebra, estadística i mesura, completa la primera fase del procés. Els que resulten aptes se sotmeten a dues proves més: han de presentar un vídeo, oferir la seva percepció del món actual i descriure les competències que tenen com a docents. Aquesta prova va seguida d'un debat entre sis alumnes sobre un tema d'actualitat, mentre dos examinadors avaluen competències com la capacitat de lideratge i d'aportar un punt de vista diferent.

L'impacte de la IA

A partir de la pròxima edició, la prova del vídeo desapareixerà i serà substituïda per una entrevista individual de no més de cinc minuts. La raó del canvi és la incidència de la intel·ligència artificial (IA). "L'any passat vàrem determinar que hi havia moltes aspirants que l'havien emprat per respondre a les preguntes que els havíem formulat i que després ens enviaven gravades. Totes eren molt semblants. Ja no era una prova que ens fos útil ni vàlida", assegura la doctora Rosa Rosselló, coordinadora de les avaluacions d'accés. A partir de l'edició d'enguany, els aspirants no coneixeran les preguntes fins al moment d'haver-les de respondre. Ara bé, aquestes se centraran en els continguts de la prova grupal.

Com s'ha arribat a un rècord de participants i també a un rècord de suspesos? En el primer cas, és perquè la Facultat va decidir moure les proves (que habitualment es feien al maig) al febrer. "Teníem por que els alumnes no s'adonassin del canvi, i per això vàrem fer una gran campanya de difusió molt potent", explica Rosselló. Les causes del rècord de suspensos no semblen tan clares, de moment. "Estam fent un estudi tant de l'edició d'enguany com de les dues prèvies per veure en què s'equivoca la gent i quines són les preguntes que més costen", afegeix.

En paral·lel al rècord d'aspirants a les proves d'accés, també s'han registrat les notes de tall mínimes dels darrers cursos. És a dir, s'hi han presentat més alumnes (733), amb un rècord de suspensos. Però els que han acabat entrant al grau havien rendit menys a les proves de PAU: tenien pitjor expedient. Enguany, el darrer alumne que ha entrat al doble grau en Educació Primària i Infantil a Mallorca ho ha fet amb un 9,27; al grau d'Infantil, amb un 5,560; i a Primària, amb un 6,380. El curs 2022-2023, el primer en què ja estaven operatives les tres titulacions amb el doble grau, les qualificacions límit varen ser 10,044, 6,830 i 7,032, respectivament.

El curs 2023-2024 la nota d'accés al doble grau fou un 8,85, mentre que el curs següent (2024-2025) va pujar al 10,030, fins a marcar enguany una nova baixada (9,270). A Infantil, enguany s'ha registrat el mínim dels darrers tres anys: 6,192, 6,400 i 5,560, respectivament. El mateix ha passat a Primària, on les notes de tall han estat 6,920, 7,290 i 6,380. "És cert que hi ha una baixada, però que es dona també a altres universitats, i té a veure amb la nova prova de Selectivitat. Així i tot, les nostres han pujat, si ho comparam amb abans d'implantar la prova d'accés", apunta la doctora. També posa el focus en el moment que viu la docència i la imatge que se'n dona, "que és una professió difícil, estressant, complexa...", enumera, i alhora accepta que així és.

Nous temps, nous docents

La Facultat ha notat els canvis generacionals dels nous aspirants. "Veníem d'unes generacions on l'estudi tenia molt de valor i la feina era una finalitat en si mateixa. Ara el que veim és que l'estudi té menys valor i que els estudiants valoren altres aspectes de la seva vida, més enllà de l'acadèmic. Es veu la feina com a mitjà per viure", explica. En aquest context, i ateses aquestes noves característiques, les proves són efectives per captar els possibles bons mestres? La doctora ho respon amb fermesa. "Feim unes proves que pivoten sobre el que ens agradaria fer i aconseguir, i la realitat que tenim, tant a escala econòmica com de temps. És clar que caldria que l'entrevista individual duràs 15 minuts, però no tenim prou pressupost per pagar els entrevistadors. La nostra idea quan feim les proves és observar uns trets mínims en els aspirants, per veure si podrien ser bons docents", sentencia Rosselló.