El curs de la polèmica: el Govern avala una formació afectivosexual coordinada per un diaca

PalmaLa decisió de la Conselleria d’Educació d’impulsar un curs de formació a docents titulat El rol de la Religió en l’educació sexual i afectiva: noves perspectives ha encès el debat sobre la possible introducció d’ideologia moral religiosa en l’educació, especialment a la pública. Tot i ser una formació oficial, la iniciativa genera preocupació entre sindicats i associacions de mestres, que denuncien el risc de condicionar la perspectiva dels alumnes sobre afectivitat i sexualitat a partir d’una visió confessional i moral concreta, un fet que consideren incompatible amb els principis de neutralitat i pluralisme que regeixen el sistema educatiu i que fixa àmpliament la legislació vigent –la LOMLOE (llei orgànica i d'obligat compliment) menciona el terme 'afectivosexual' en vuit ocasions.

La Conselleria, a través del CEP d’Eivissa, ha programat el curs del 3 al 31 de març del 2026 i va dirigit al professorat de Religió de Secundària i Batxillerat, mestres de Primària i professors de Secundària i Batxillerat en general. La coordinació recau en Pedro Miguel Ramírez Sánchez, diaca permanent d'Eivissa i assessor de Religió Catòlica al CEP. Una figura que combina responsabilitats religioses de pes i també institucionals.

Els formadors que impartiran el curs estan vinculats a la bioètica i a la doctrina catòlica, i dos d'ells a la Càtedra Abilio de Gregorio de Bioètica, Sexualitat i Fertilitat de la Universitat Catòlica d’Àvila. Segons la documentació de la càtedra, dos dels seus objectius són "promoure una cultura de la vida des del seu inici fins al seu final, especialment en els moments en els quals es presenta més vulnerable" i “fomentar la veritat davant del relativisme i la manca de paradigmes de la nostra societat”, promovent una visió de la sexualitat dins un marc moral catòlic.

Cal recordar la posició contrària de l'Església, per exemple, amb relació a l'avortament. En alguns sectors també es qüestiona la diversitat sexual. Els formadors seran Antonio Castillo Talavera, director del programa de sexualitat i fertilitat de la Universitat Catòlica d’Àvila, professor de Bioètica i director de la càtedra esmentada; María Eugenia Huete Santiago, especialista en sexualitat i mètodes de reconeixement de la fertilitat i secretària de la càtedra, i Pedro Antonio Pacheco Martínez, llicenciat en Medicina i màster en Bioètica i Formació, amb experiència en filosofia, ciència i religió.

Pel que fa als continguts del curs, inclouen aspectes com la sexualitat-afectivitat en el desenvolupament de la personalitat; les claus per al desenvolupament de l'afectivitat des de la cosmovisió cristiana; progressivitat de la maduració afectiva de l'alumne, i el desenvolupament de dinàmiques per a l'educació afectivosexual. Els objectius se centren a oferir una visió integral de la sexualitat dins la classe de Religió Catòlica, fomentar el desenvolupament afectivosexual dels alumnes i explorar com, des d'aquesta assignatura, els docents poden contribuir al fet que els estudiants visquin amb responsabilitat aquesta dimensió. La metodologia alterna sessions presencials, videoconferències i treball virtual a Moodle, amb aplicació pràctica a les aules sempre que sigui possible.

Ja se'n parla, de sexualitat a les aules

Aquest debat cobra més rellevància si es compara amb la realitat de les aules. Els currículums de Primària i ESO tenen en compte de manera transversal l’educació afectiva i sexual amb un enfocament laic, científic i inclusiu, segons la LOMLOE. A Biologia de 3r d’ESO, per exemple, s’aborden els conceptes de sexe i sexualitat amb èmfasi en respecte a la llibertat, la diversitat sexual i la igualtat de gènere, i promouen pràctiques sexuals responsables i la prevenció de malalties i embarassos no desitjats. També es treballa l’educació afectiva amb perspectiva d’igualtat, assertivitat, cura del cos i respecte a la diversitat. L’assignatura d’Educació en Valors Cívics i Ètics reforça la dimensió afectiva i sexual, a més del respecte per la diversitat i la convivència democràtica. Tot i això, als nous currículums la Conselleria n'ha reduït la càrrega horària a 4t d’ESO, amb només una hora setmanal (abans eren dues). A Primària encara es va més enllà, i totes les àrees del currículum fomenten la igualtat, salut afectiva i sexual i el respecte per la diversitat, amb un enfocament transversal i integrador.

L'anunci del curs ha generat reaccions immediates. UOB va ser el primer a denunciar-lo i qüestiona la legitimació de l’Església per oferir formacions en matèria de sexualitat i afectivitat i en reclama la retirada, en defensa d'un model educatiu laic. De manera similar, l’Associació Professional de Docent d’Eivissa (APDE) i el Col·legi Professional de Docents manifesten que el curs “vulnera els principis de neutralitat ideològica, laïcitat i pluralisme que han de regir el sistema educatiu públic”, i alerten que subordinar l’educació afectivosexual a plantejaments religiosos pot derivar en enfocaments moralitzadors, restrictius o discriminatoris. També adverteixen que es podria crear un precedent "greu" amb la introducció de continguts confessionals dins l’educació pública.

Evidència científica

Els sindicats i associacions de docents coincideixen que l’educació pública no ha de ser un espai de promoció ideològica ni religiosa, sinó un instrument al servei de la igualtat, del pensament crític i de la convivència democràtica. En aquest sentit, alerten que cursos com el proposat pel CEP d’Eivissa poden desviar l’objectiu d’una educació afectivosexual basada en evidència científica i drets humans, i poden introduir una visió moral única que no reflecteix la pluralitat i diversitat de la societat.

El curs programat posa en relleu la tensió persistent entre, d’una banda, la formació docent basada en drets, evidència i diversitat, i, de l’altra, una orientació confessional que cerca transmetre una visió específica sobre sexualitat i afectivitat. Tot i la seva formalitat institucional, molts docents consideren que, arribat el cas, la iniciativa podria condicionar la manera com els alumnes aborden la seva pròpia afectivitat i sexualitat, la qual cosa podria posar en risc els principis de neutralitat, pluralitat i inclusió que han de regir l’educació.