12 centres, 727 alumnes i 5 docents: l’assignatura de religió islàmica, en xifres
No s’ofereix automàticament, sinó que a l'escola pública cal una demanda mínima de 10 estudiants, mentre que la concertada la pot vetar si contravé el seu ideari
PalmaEn el curs 2025-2026, dotze centres educatius d’arreu de les Illes Balears imparteixen l’assignatura de Religió Islàmica, amb un total de 5 professors i 727 alumnes inscrits. Cal recordar que aquesta matèria no s’ofereix automàticament, sinó que requereix una demanda mínima: als centres públics es necessita que almenys deu famílies la sol·licitin, mentre que als concertats es pot denegar si contradiu el seu ideari propi. L'impartiment de Religió Islàmica a les aules de les Balears es regula mitjançant un acord amb la Comissió Islàmica d’Espanya, que va caducar l’any 2023. Des de llavors, la Conselleria d’Educació treballa amb les parts implicades per assolir una nova entesa.
Aquest dijous, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat que el seu departament acatarà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) que reconeix el dret d'una nina a rebre religió islàmica en un col·legi de Palma i ha avançat que s'està estudiant el text i cercant l'encaix de la resolució. Vera ha expressat el seu respecte pel pronunciament de l'alt tribunal al mateix temps que ha avançat que el conveni amb la Comissió Islàmica en aquesta matèria està en procés de revisió. La sentència obre la porta al fet que l'ensenyament de religió islàmica, que ja es dona en alguns centres de les Balears, s'estengui també a Palma on, ara per ara, i tot i la seva realitat demogràfica, no es feia.
El cas es va generar el juny del 2024, quan el demandant va sol·licitar a la Conselleria d’Educació que la seva filla pogués cursar l’assignatura de Religió Islàmica. L’Administració no va respondre a la petició ni va informar sobre els passos a seguir. Segons la sentència, “l'Administració no ha facilitat als recurrents cap informació sobre els mecanismes reguladors que permetin satisfer el legítim dret a l'educació religiosa”. L’escrit afegeix que “la falta de resposta i l'omissió en la informació constitueixen una vulneració de l'article 27-3 de la Constitució espanyola”, que reconeix als pares el dret que “els seus fills rebin formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions”.