El perill de dividir l'escola i la societat per motius de llengua
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obligat el govern català a aplicar el 25% de castellà a les escoles i instituts, cosa que és una estocada a la immersió lingüística que s’ha aplicat al Principat des de fa gairebé quaranta anys amb àmplia acceptació social. Una acceptació que ha permès incorporar a l’ús del català milers de nins i nines que no el tenien com a llengua habitual, sense anar en detriment del castellà. L’èxit ciutadà i acadèmic del sistema està corroborat per les dades. Ara, després d’anys d’insistència d’una minoria de famílies (poc més d’un centenar des del 2005) que han tingut el suport mediàtic de mitjans espanyols i de la triple dreta, i que han actuat a través dels tribunals, s’entra en una etapa incerta.
El perill principal és introduir la llavor de la divisió a l’escola i a la societat per motius de llengua, com sabem a les Balears per experiència recent. Tant a les Illes com a Catalunya, la convivència dels dos idiomes oficials ha estat un valor ben preservat, des de l’acceptació que el català era la llengua més feble i la que, per tant, calia discriminar positivament. L’escola era un dels seus pocs pilars, tot i que estudis recents alerten que l’aplicació laxa de la immersió a Catalunya i del Decret de mínims a les Balears l’està arraconant també a les aules.
La irrupció de l’anomenat “govern dels jutges”, imposant quotes en un tema considerat essencial per bona part de la societat catalana, obre un panorama d’inestabilitat política que pot tenir repercussió en la governabilitat d’Espanya –cal recordar el condicionament pressupostari amb el català a l’audiovisual. Tocar la llengua i desmuntar el gran consens històric sobre l’escola suposa trencar també els pactes de la Transició i violentar la cohesió social. El Govern català té un greu problema. La via de la desobediència és difícil perquè implicaria milers de funcionaris i podria tenir una afectació indesitjable en la formació de milers de nins prou castigats per la pandèmia. Però acceptar una imposició judicial que no respon a la realitat de l’opinió ciutadana majoritària tampoc no és acceptable.
S’hi ha d’insistir: cada vegada que s’ha tocat la llengua pròpia en el sistema educatiu –a les Balears, quan governava el popular José Ramón Bauzá–, la immensa majoria de la societat hi ha respost posicionant-se al costat de l’escola i de la normalització lingüística. A les Illes no tenim una llei d’immersió com a Catalunya, però ni a les escoles ni al seu voltant es vol tornar a un conflicte a causa de la llengua. Ara bé, no es consentiria que se li tragués pes ni valor.
