Oposicions docents amb temaris dels 90: "A Informàtica es parla dels disquets, però no hi surt internet"

PalmaLes persones que decideixen presentar-se a les oposicions per ser docents, tant a les Balears, com arreu de l’Estat, han d’estar disposades a fer un viatge en el temps. La raó és senzilla. El temari del procés per a l’etapa d’Infantil, per exemple, data de l’any 1993 i incorpora un tema que, ara, en ple segle XXI, i en un moment en què les fronteres entre els gèneres de cada vegada són més invisibles, seria polèmic: “L’educació sexual en l’etapa infantil. Descobriment i identificació amb el mateix sexe. La construcció dels rols masculí i femení. Estratègies educatives per evitar la discriminació de gènere”. Fonts de l’etapa consultades per l’ARA Balears asseguren que ja en el moment en què es varen elaborar aquests temaris, fa 32 anys, l’apartat esmentat era obsolet. “He estat tota la vida a Infantil i mai hem fet feina amb infants sobre rols de gènere, per res”, assegura un professional amb més de 37 anys d’experiència.

El temari d’Infantil és el més antic i el de Primària el més modern (2007). Però tot el de Secundària i el d’FP també és del segle passat, perquè data del 1993 i del 1996. Hi ha matèries que han envellit millor, com poden ser Matemàtiques, Llatí, Grec o les de llengües, però altres estan del tot desfasades fins a un punt inversemblant. Si un informàtic decideix presentar-se a les oposicions de l’especialitat, s’adonarà que enlloc apareix cap referència a internet. És clar que en aquell moment la xarxa no estava tan generalitzada entre la societat, però ara, al segle XXI, pràcticament la totalitat de les empreses, llars, centres educatius, docents i alumnes l’empren en el seu dia a dia. És una eina indispensable.

El temari d’Informàtica tampoc esmenta les xarxes socials, ni la intel·ligència artificial –tan debatuda actualment pel seu impacte en el sector educatiu–, ni la robòtica, les xarxes sense fil, ni el llenguatge HTML, entre d’altres. El coordinador del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, Antoni Salvà, gran coneixedor de la realitat educativa, sintetitza la situació: “És un tràmit administratiu de filtratge dels que són capaços de superar una prova escrita sobre temes de final del segle XX”, diu. De fet, és ben factible que actualment es presentin a les oposicions persones que no havien nascut quan es varen publicar els temes. Altres especialitats atropellades pel pas del temps són Pedagògica Terapèutica (PT) i Audició i Llenguatge. En ambdues es fa referència a la LOGSE, una llei educativa derogada el 2006. En qualsevol cas, els aspirants han d’adequar els temaris a les lògiques de l’època actual. Si un candidat a Informàtica no esmenta internet a una prova, o algun pedagog terapèutic fa referència a la LOGSE, els tribunals segurament els suspendran.

L’ordenació dels temaris de les oposicions depèn del Ministeri d’Educació. Des del 1993 s’han alternat diferents governs, sense que cap hagi aconseguit de forma efectiva fer un canvi durador. Es va intentar, el 2011, durant el segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb l’aprovació d’uns nous continguts. Ara bé, quan es va produir el canvi d’executiu, José Ignacio Wert (PP) va accedir al Ministeri d’Educació i els va derogar. “Si jo fos opositor, estaria fent bots d’alegria perquè m’haguessin restituït el temari”, va dir el ministre, que va criticar uns temaris que, avui dia, també ja estarien obsolets.

En definitiva, si bé les metodologies educatives d’ensenyament i les formes d’avaluar els alumnes han canviat radicalment en la darrera dècada, l’accés a la professió docent està estancat, a excepció de l’etapa de Primària, en el mil·lenni passat.

Un acord necessari, però difícil

Com s’ha arribat a aquesta situació? Fonts pròximes al Ministeri d’Educació asseguren que s’està fent feina perquè el canvi de temari, així com la reforma de la funció docent, pugui estar vigent com més aviat millor. “Fa més de dos anys es va publicar el document de 24 mesures per a la reforma de la funció docent. El primer de què es parla és de definir els perfils professionals, de determinar com ha de ser el professor del futur, les competències que ha de tenir. I això no és senzill, perquè s’ha de negociar amb les universitats, comunitats autònomes, sindicats...”, explica. I hi afegeix. “És un tema crucial, però no es resol en un horabaixa, són mesos, per no dir anys, de negociació”, diu.

En la reforma de la funció docent hi intervenen professionals d’Infantil, Primària, Secundària, inspectors i degans de les facultats d’Educació de l’Estat. Un dels projectes que es vol executar és modificar els plans d’estudis de les carreres d’educació. També es vol revisar el procés de reciclatge pedagògic que fan els professionals de Secundària. “Més enllà de saber matemàtiques i didàctica –que s’ensenyen al màster d’accés al professorat–, també han de tenir eines de gestió de grups, de relació amb les famílies i de coneixements sobre la dinàmica dels centres. Es pot ser un gran matemàtic i, alhora, un pèssim docent”, explica la font pròxima al Ministeri.

Per la seva banda, des de l’organisme asseguren ser “plenament conscients” de la situació i estar treballant amb diferents sectors per reformar la professió docent. “El Ministeri sap de la necessitat de modernitzar els temaris per adequar-los als avenços tecnològics i socials dels darrers anys. Una altra de les metes és que s’adaptin a l’enfocament competencial dels currículums LOMLOE. Tot plegat s’abordarà pròximament”, exposa el govern d’Espanya. L’ARA Balears ha demanat parlar amb el director general de Personal Docent de la Conselleria d’Educació, Ismael Alonso, sobre els processos d’oposició i els models de prova. No s’ha concedit l’entrevista.

Els sindicats docents critiquen la lentitud amb què s’ha gestionat la reforma dels temaris. “A hores d’ara estan completament desfasats i no s’ajusten en absolut a la realitat. No podem tenir temaris del cos de mestres on es parli de les tendències del segle passat, o un temari d’Informàtica que parla de disquets, de llenguatges de programació obsolets i que no menciona internet”, exposa Lluís Segura, secretari general d’Ensenyament públic de l’STEI. Per la seva banda, Miquel Àngel Santos, portaveu d’Alternativa, fa incís en un fet que pot cridar l’atenció: “La competència educativa està transferida a les comunitats autònomes, però tota la normativa continua depenent de l’Estat”.

Salvà, coordinador del col·legi, és encara més taxatiu. “Els procediments fan servir temaris contradictoris amb la LOMLOE i els Reials Decrets d’Ordenació i Ensenyaments Mínims de les etapes”, és a dir, incompleixen la normativa estatal. “En l’àmbit d’atenció a la diversitat, el temari també és contrari a la normativa vigent. S’aturen a la ‘integració’”, explica, i tot en un moment en què les noves disciplines educatives han substituït el concepte d’integrar alumnes, pel d’incloure’ls. El matís és important. La inclusió educativa de tot l’alumnat és avui una de les bases del funcionament dels centres educatius.

Una prova que no tria els millors

Més enllà dels temaris, el format de les proves també requereix una reforma urgent. Té una primera prova que consisteix a exposar per escrit un tema de l’especialitat. És memorística en un moment en què l’educació de cada vegada ho és menys. La segona és un exercici pràctic en què es planteja un supòsit relacionat amb l’especialitat i l’aspirant l’ha de resoldre. No és fins a la tercera prova quan el candidat, si hi arriba, pot exposar oralment i defensar una planificació de situacions d’aprenentatge o una programació didàctica. “Hi ha molta gent que no supera la prova del tema escrit, perquè, en veure-la, directament es retira. I hi queden bons professors”, explica Santos.

Ho confirma Miquel Bujosa, director del CEIP Es Puig de Lloseta, que ha estat dues vegades a un tribunal d’oposicions. “La prova teòrica és per escabetxar gent. Un tribunal pot tenir 80 aspirants, dels quals 35 passen a la segona prova i només 15 arriben a la darrera. Hi pot haver molts bons mestres que es quedin pel camí, i de mals que es treguin la plaça”, assegura. “Cal una reforma perquè els aspirants hagin de demostrar que saben aplicar els coneixements i transmetre’ls, no pas memoritzar-los”, opina Joan Crespí, portaveu del sindicat SIAU. “No pot ser aquesta dualitat entre feina pràctica dins les escoles i empollada a les oposicions. Perquè molta gent se n’afluixa”, afegeix.

L’any 2025, en una època de gran reforma pedagògica, de replantejament de metodologies i estratègies, els professors que aspiren al funcionariat tenen com a referència els temaris d’una època –els anys 90– en la qual, a vegades, si un alumne no rendia, es deia que no valia. Més de 25 anys després, s’ha descobert que alguns d’aquests infants tenien trastorns d’aprenentatge: TDAH, Asperger, autisme, entre d’altres.

Fer les oposicions docents és entrar en un viatge inicial al passat, per adaptar el temari al present i enfocar-se en una professió que exigeix mirar al futur per fer front als reptes del sistema educatiu, en aquest cas de les Illes Balears –que no són pocs. I tot amb un examen que, si es té sort, i se supera la prova completament memorística, ofereix l’oportunitat de demostrar que es pot ser el mestre que els alumnes necessiten. La bona notícia és que el Ministeri treballa per canviar l’accés a la funció docent, paralitzada majoritàriament en els plantejaments fixats a la LOGSE. Aquesta llei va transformar el sistema educatiu de l’Estat, el va modernitzar i és el text que ha estat vigent més anys des del restabliment de la democràcia (16). Ara bé, fa dues dècades que va es va substituir per la LOE, una llei que es va reformar a la LOMQE i que també va reformular la vigent LOMLOE. La incògnita, ara per ara, és quan es farà efectiu el canvi en l’accés i en la definició de la funció docent, que ja fa molt temps que fa tard. Però l’educació ja no pot esperar més.