Majors a la universitat: la curiositat no es jubila mai

Palma“Quan em vaig jubilar, tenia claríssim que no em trobarien a una butaca”, així respon Francesc, de 81 anys, a l’aula 3 de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la UIB, on espera amb els seus companys que arribi el professor per començar la darrera classe d’Interculturalitat i migracions: ciència al servei de la convivència. Els 120 alumnes del Diploma d’Especialització de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) –cap a un nou humanisme– tenen fins al 30 de novembre per entregar el treball amb el qual seran avaluats d’aquesta matèria –també poden titular sense fer cap avaluació si assisteixen al 80% de les hores de classe. “Són els millors alumnes que he tingut mai. Són reflexius i oberts, gent avesada a escoltar, una cosa estranya avui dia”, explica el professor de l’assignatura i de Sociologia David Abril. “Participen sense que els ho demani, plantegen coses, les qüestionen... Això és l’ideal a qualsevol edat i és més difícil d’aconseguir amb gent jove”, afegeix, a més de reconèixer que la realitat que ha trobat a la UOM “ha superat” les seves expectatives –és la primera vegada que hi fa classe.

Francesc, que agafa apunts amb ploma estilogràfica, va treballar al Banc de Crèdit Balear “més de 41 anys”, i la feina no va ser cap obstacle per a les seves ganes d’aprendre. “No he deixat d’estudiar mai”, diu amb satisfacció. Però la UOM té per a ell un al·licient cabdal: “M’agrada molt el grup d’amics que hem fet”, un grup al qual dona un gran valor perquè “és difícil fer amistats en aquesta etapa de la vida”. A més d’estudiar, Francesc diu que ha refermat algunes idees que tenia abans de tornar a les aules: “Crec en la democràcia, però no en la nostra”, diu posant-se seriós.

Tots els alumnes amb els quals ha parlat l’ARA Balears –a més d’alumnes d’Especialització, hem parlat amb estudiants del Diploma Sènior– destaquen la importància d’haver socialitzat a la Universitat per a Majors. “Hi he conegut gent simpatiquíssima”, diu Sandra. “Les relacions traspassen la universitat”, afegeix Alejandro. “Hi ha una afinitat de costums i maneres de ser”, assegura Núria. “Hem tingut experiències que ens han donat moltíssimes coses”, diu Carme. I així es podria continuar amb molts altres testimonis. Excursions, teatre, visites a museus, sopars... Aquests estudiants no limiten l’aprenentatge ni la convivència només a l’aula. I ho fan cadascú amb la seva motxilla de vida: alguns varen poder cursar una carrera i desenvolupar una vida professional al voltant dels seus estudis, altres no varen tenir l’ocasió de continuar formant-se perquè es varen haver de posar a treballar i moltes dones es varen dedicar a la família –un 60% de l’alumnat són dones. L’interessant és que les diferències no suposen un obstacle sinó un enriquiment de les relacions entre ells. “Per aquí hem tingut advocats, metges, jutges... Fins i tot polítics! I ben coneguts!”, diu Maria del Carme.

El plaer d’aprendre

Sigui com sigui, un nexe que uneix els alumnes de la UOM és que aprenen per plaer, perquè ja no es troben amb la necessitat de trobar un espai en el mercat laboral. “Tenir un grup tan agraït et motiva com a professor. Jo intent no defraudar-los. Ells venen a aprendre i el que acaba sortint motivat ets tu”, diu David Abril.

“La tasca dels docents no és senzilla, perquè han de ser capaços d’engrescar els estudiants, que tenen diferents nivells”, diu el doctor en Biologia i director de la UOM, Antoni Gamundí. A més, les edats abasten un ventall ampli –els estudiants es poden matricular des dels 50 anys i el curs 2024-2025 hi havia 2.365 alumnes– que es tradueix en diversitat d’interessos. “Els més joves cerquen un espai cultural i de formació. Hi ha gent que ja ha fet estudis universitaris i que ara pot cobrir altres necessitats i curiositats”, continua. Pel que fa als alumnes més grans, alguns no varen tenir l’oportunitat d’estudiar i la universitat és per a ells “un orgull, un repte”. I no per ser grans fan menys que la resta d’estudiants: han d’afrontar l’avaluació, fer recerca bibliogràfica, redactar i estudiar. També n’hi ha que es troben pels passadissos de la universitat amb els nets i, ho facin o no, poden presumir del seu rendiment acadèmic. “És un empoderament brutal”, diu Gamundí, qui remarca la funció social de la UOM.

Els beneficis d’aprendre amb altres persones no només són acadèmics i socials, sinó que també afecten (per bé) la salut. “Aquests tipus d’activitats alenteixen els processos de deteriorament cognitiu. També hi ha una disminució de trastorns de depressió i ansietat, i això té un impacte a les llistes d’espera de la sanitat pública i a la despesa farmacèutica”, explica el director.

La UIB financia una part del pressupost de la UOM, que també obté recursos econòmics del pagament de les matrícules i gràcies a l’ajuda d’entitats públiques (consells insulars i ajuntaments) i privades. Ara bé, el preu de la matrícula s’ajusta al màxim per acostar aquests estudis al màxim nombre possible de persones: un curs del Diploma Sènior costa 190 euros (s’hi imparteixen 160 hores de classe) i el preu d’un curs del Diploma d’Especialització és de 195 euros (els alumnes hi reben 100 hores de classe en aquest cas).

L’activitat de la Universitat Oberta per a Majors no es limita al campus de la UIB a Mallorca i també arriba amb cicles de conferències a pobles de Mallorca, Menorca,Eivissa i Formentera. En la mesura del possible, es duen a terme altres iniciatives, com tertúlies amb experts –una proposta dels alumnes– i la lliga de debat –l’any passat no es va fer i ara es vol recuperar.

A més, les dificultats d’alguns alumnes han fomentat la innovació. Per exemple, s’ha posat en marxa un bucle magnètic perquè les persones amb audiòfons escoltin directament el que diu el professor i també s’han habilitat places per a vehicles adaptats. Ara bé, de vegades els joves no les respecten i els alumnes que les necessiten de veritat es troben amb sorpreses desagradables, com li va passar a una senyora amb caminador que es queixava el dia que l’ARA Balears va visitar algunes classes.

Un dels reptes que té al davant la UOM és arribar a estrats socials llunyans de la realitat de les aules, barriades de població vulnerable que potser no coneix aquesta porta d’accés al coneixement. “Aquestes classes no són representatives del conjunt de la societat, ben igual que els joves universitaris no són representatius de tota la joventut”, assenyala el catedràtic de Fisioteràpia Antoni Aguiló, que fa classes de l’assignatura Salut i qualitat de vida. Aguiló subratlla que un dels factors més importants a l’hora de gaudir de qualitat de vida és “compartir amb més gent”. “La connexió social és salut”, afirma, amb un peu gairebé dins classe, perquè els alumnes es demanen de seguida on és el professor si es retarda uns minuts. “No sé qui aprèn més, ells o jo”, afegeix. Un punt de vista que comparteix David Abril. “Et fan reflexionar sobre coses que no havies pensat abans”, diu i en posa un exemple. “L’altre dia parlàvem del dol migratori i un home em va dir que ell també el va sentir quan la família se’n va anar de Capdepera a Palma. Se sentia migrant sense haver sortit de Mallorca. Fa pensar”, diu.

És habitual associar el dret a l’educació a infants i joves, com si no fos una qüestió que afecta tota la vida. “La UOMha recuperat aquest sentit”, diu Abril. “Sempre m’ha agradat anar a escola. M’agrada escoltar, que em contin coses”, diu Carme, de 72 anys, mentre que Maria delCarme (82) destaca que les classes serveixen per “posar-se al dia de moltes coses”. “Havia provat moltes coses abans, però necessitava enriquir el meu bagatge cultural i personal”, finalitza Núria (79). Però no poden continuar parlant: la lliçó està a punt de començar i han d’estar atentes.