Sobre la importància de detectar els eufemismes
El diccionari defineix ‘eufemisme’ com a “mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent”. I no se m’ocorre millor exemple per entendre aquesta definició que l’ús que ha fet el Govern dels eufemismes per ‘vendre’ a la comunitat educativa i als mitjans de comunicació l’acord amb Vox sobre la llibertat d’elecció de llengua a partir del curs que ve. El conseller del ram, Antoni Vera, i la presidenta de l’Executiu, Marga Prohens, no es varen cansar de repetir divendres que l’elecció de llengua es durà a terme sense segregar els alumnes. L’eufemisme que el Govern ha utilitzat en aquest cas és ‘desdoblament’ que, segons el diccionari, significa “formar dos tots (d’un sol tot)”. Per si algú té curiositat, ‘segregar’ vol dir “separar alguna cosa de la massa general, de les altres”. En aquest punt, hi ha algú capaç d’explicar com es poden “formar dos tots” sense “separar”? Si volem tancar aquest cercle viciós, no és lògic pensar que ‘separar’ i ‘segregar’ són una mateixa cosa?
Dit tot això, no trob cap raó per pensar que no podem fer servir la paraula ‘segregar’ quan ens referim a l’aplicació de la llibertat d’elecció de llengua a les aules. Si desdoblen una classe, separen els alumnes, i si separen els alumnes, els segreguen. Una altra cosa és que els membres del Govern trobin que aquesta paraula és “dura, inconvenient o desplaent” per als seus interessos, que bàsicament se centren a quedar bé amb tothom. Aquí els he de fer una altra pregunta: com poden pensar que és factible quedar bé amb una comunitat educativa que ha demostrat sobradament el seu compromís amb la llengua pròpia i, a la vegada, deixar contenta una extrema dreta que la vol exterminar?
Per a la ciutadania és molt important saber detectar els eufemismes, perquè les paraules poden ser eines de manipulació si no les qüestionam. Però el deure dels mitjans va més enllà: no només hem de distingir els eufemismes, sinó que també els hem de posar sobre la taula, hem de denunciar-los i ens hem d’esforçar per no caure en la seva trampa. Malgrat que, com és fàcil de suposar, rebem pressions del poder per no utilitzar la paraula ‘adequada’, la que ens han dit que era la correcta.
A la fi, el Govern tirarà endavant el sostre de despesa i aprovarà els pressupostos gràcies a les cessions a l’extrema dreta, que varen començar el 29 de juny, el dia que el PP va signar l’acord amb Vox per investir Marga Prohens. El preu a pagar és l’agitació dins de les aules, justament el que Prohens ha dit una vegada i una altra que no volia. I el més trist de tot plegat és que el PP sí que tenia elecció per tirar endavant els comptes, perquè tant el PSIB com MÉS per Mallorca varen oferir la seva col·laboració sempre que es descartàs la idea de segregar els alumnes per llengua. Al manco, les cartes estan sobre la taula, perquè el PP ha tornat a elegir el camí que li ha marcat l’extrema dreta, i Vox ha demostrat que no està disposat a cedir ni un pam de les seves dèries.
