La història dels tres dissenys de camisetes verdes: "En gestionàvem les comandes a una cotxeria"

PalmaEl curs escolar acaba en tensió, després del pacte de pressupostos entre el PP i Vox que suposa un atac a l’escola i a la docència en català. Els claustres de més de 140 centres s’han fotografiat en defensa de l’educació democràtica i en la llengua pròpia. Com ja va passar entre el 2012 i el 2015, durant el Govern de José Ramon Bauzá, les camisetes verdes tornen a ser el símbol de la lluita. Si bé anys enrere hi havia un disseny majoritari, el de la plataforma Crida, ara n'han sorgit dos de nous amb una àmplia difusió entre la comunitat educativa. El primer l'ha fet el departament de Plàstica de l’IES Capdepera, amb el lema ‘La llengua no es toca’; el segon és de l’Obra Cultural Balear (OCB), amb el rètol ‘Sí a la Llengua’. Els tres dissenys conviuen en defensa de la mateixa causa. Però, quina és la història que hi ha darrere de cadascun d’ells?

La primera camiseta, la de 'Crida per una educació pública de qualitat', té una història llarga al darrere. Va esdevenir un instrument en defensa de l’escola pública, laica, en català i democràtica. I també un símbol de malestar amb les retallades del govern Bauzá. Milers de manifestants varen dur la samarreta de Crida a la manifestació del 29 de setembre de 2013, amb més de 100.000 persones protestant als carrers de Palma.

La plataforma Crida es va fundar el 16 de març del 2012. Després de les primeres assemblees –hi varen participar famílies, professors i alumnes– es va decidir que calia donar visibilitat a la causa i que la camiseta podria ser útil, segons explica Rosa Deyà, representant de la plataforma. “Era el moment de les marees a tot Espanya, per l’educació, la sanitat i l’habitatge”, recorda. “Es va decidir que el disseny seria un embut, amb un doble sentit. El primer, de no voler passar per l'adreçador, i el segon, perquè si gires l’embut, es converteix en un megàfon per cridar”, explica. “La camiseta ens servia per ser identificables”, afegeix.

Deyà recorda que es va constituir una comissió de camisetes, formada per voluntaris, que s'encarregava de difondre la incitativa entre els centres educatius, com també d’agafar les comandes i repartir-les. “Mai no ens en vam lucrar”, assegura. “Som incapaç de saber quantes camisetes es varen posar en circulació, però hi va haver un moment en el qual el volum de comandes era tan gran que ja no sabíem on guardar-les. No imaginàvem la gran acollida que va tenir”, sentència Deyà.

Un institut que va fer de fàbrica

A finals del 2023, es va fer públic l’acord de pressuposts entre el PP i Vox per a l’any 2024. S’hi preveia l’elecció de llengua al primer ensenyament i el Pla pilot de segregació lingüística a Primària i Secundària. “Ens vàrem adonar que seria necessari tornar a vestir-nos de verd”, diu Cristina Ginard, professora del departament de Plàstica a l’IES Capdepera. “Al claustre se’n parlava i molts deien que les camisetes de feia anys estaven fetes pols o ja no els anaven bé, i vàrem veure clar que n’havíem de fer de noves”, afegeix.

El departament de Plàstica es va posar mans a l'obra per crear un disseny. Es va optar per posar-hi un puny, com a símbol de lluita, i entre els dits, un llapis, element identificatiu de l'escola “Estàvem pendents de tot el que estava passant, de com se sentia la gent i, en un moment donat, vàrem decidir que ja ho havíem d’activar”, explica Ginard, que reconeix la tasca de Rafel Vega, el professor que va maquetar el disseny. El preu, 10 euros per peça, serveix per cobrir-ne les despeses.

En un primer moment, el funcionament de tot plegat era molt casolà. Els professors es coordinaven per donar a conèixer les camisetes. “Ho vàrem muntar tot a una cotxeria i des d'allà en gestionàvem les comandes. Teníem capses pertot. Una persona mirava què s’havia demanat, una anava a cercar els models i una altra revisava que tot fos correcte”, explica Ginard. D’ençà del novembre del 2023, s’han venut prop de 2.500 camisetes. D’aquestes, uns 200 s’han comanat d’ençà que el PP i Vox varen anunciar el seu pacte de pressupostos per al 2025. Arran de l’èxit, l’institut ha derivat en una empresa tant la recepció com la preparació i l’enviament de les comandes. Hi continuen molt vinculats, però des d'una mica de distància.

L'Obra Cultural Balear, vigilant

El tercer disseny que va guanyant terreny és el de l’OCB, amb el lema de 'Sí a la llengua'. “No aturam de vendre camisetes, fins al punt que hem hagut de suspendre les feines de gestió interna de l'organització per atendre el volum de demanda. N’hem hagut de comanar diverses vegades i s’esgoten en un sol dia”; explica Catalina Bibiloni, vicepresidenta de l’OCB i membre de la Xarxa Educativa per la Llengua. El donatiu per camiseta és de cinc euros, que també es destina a cobrir despeses.

El moment en què es va decidir crear una camiseta va ser quan l’Ajuntament de Calvià va suprimir el requisit de català per als funcionaris i com a llengua vehicular. Se'n varen crear dissenys en negre i en verd. “Inicialment, se’n venien moltes més de negres”, recorda Bibiloni. “Volíem donar el missatge al Govern i als ajuntaments que l’OCB vigila el que fan, però no pensàvem que tot agafàs tanta volada”, reconeix Bibiloni.