La Facultat d'Educació carrega contra el pacte PP-Vox: "Constitueix una vulneració greu del Decret de mínims"

PalmaLa Facultat d’Educació, com ja ha fet bona part de la comunitat educativa, també ha carregat contra l’acord de pressuposts entre el PP i Vox, i els seus efectes en el sistema educatiu i l'escola en català. “Constitueix un intent de desmantellar, de manera progressiva, però sostinguda, el model de conjunció lingüística vigent a les Illes Balears”, es diu en el document de posicionament. “Qualsevol alteració d’aquest model que impliqui la segregació de l’alumnat per raó de llengua, la desfiguració del paper estructural del català i la politització del projecte lingüístic dels centres suposa un risc evident per a la qualitat, l’equitat i la funció social de l’educació pública”, assegura la Facultat.

“Alertam del perill que suposa utilitzar la política lingüística com a instrument de confrontació i demanam responsabilitat institucional per protegir el sistema educatiu balear com a espai de construcció democràtica, equitat i convivència”, reclama la Facultat, actualment liderada pel doctor Miquel Oliver.

La institució considera que l’objectiu fixat de garantir el coneixement del castellà “parteix d’una premissa descontextualitzada”. El castellà, amb una presència social dominant a les Illes Balears, “és àmpliament conegut i emprat per l’alumnat”. En canvi, les dades recents de l’IAQSE i altres informes sobre usos lingüístics mostren que la competència en llengua catalana és inferior i que el seu ús social es troba en retrocés. "En aquest context, la prioritat de les polítiques públiques hauria de ser el reforç de la competència en català, com a condició per garantir l’equitat educativa i el compliment del marc legal vigent”, exposa Educació.

Educació fa una crida a preservar el consens institucional que durant dècades ha fet possible un “model educatiu estable, respectuós amb la diversitat i compromès amb la igualtat de drets". “Consideram imprescindible que qualsevol canvi normatiu o organitzatiu en matèria lingüística es basi en estudis rigorosos, en criteris pedagògics avalats per la comunitat acadèmica i en processos de participació democràtica de la comunitat educativa”. La Facultat també insta el Govern a mantenir i reforçar el model de conjunció lingüística, “a respectar l’autonomia pedagògica dels centres i a garantir que la llengua catalana continuï exercint el seu paper com a eina de cohesió, d’igualtat i de promoció de la diversitat cultural”.

Pel que fa a les mesures concretes que preveu el pacte de pressuposts, la Facultat les qüestiona una per una:

Introducció del castellà com a llengua vehicular: “Aquesta proposta de modificació com a principi rector del model lingüístic no té fonament legal ni necessitat real. La llei ja estableix que ambdues llengües oficials han de ser apreses amb competència equivalent per part de l’alumnat (art. 3.1.j), i que el català ha de tenir un paper central com a llengua de cohesió i vertebració del sistema”. La Facultat considera que la del castellà pot suposar una alteració del model de conjunció lingüística que està consolidat normativament. Aquesta proposta oblida que la condició de llengua vehicular del català respon a la seva condició de llengua pròpia i històricament minoritzada, i que el model actual no exclou l’ús del castellà com a llengua d’ensenyament”, diu.

Crítiques al Pla de segregació lingüística

Impuls al Pla de segregació lingüística: Es considera que, “a banda de no tenir suport en cap diagnòstic pedagògic, suposa una vulneració dels principis d’equitat i cohesió social”. La Llei de normalització lingüística, a l’article 22.3, estableix que no es poden separar els alumnes en centres o línies diferents per raó de llengua. “Qualsevol pla que impliqui grups segregats per idioma suposa una vulneració d’aquest principi i trenca amb la funció cohesionadora del sistema educatiu”, considera la Facultat. Estendre el Pla a Secundària “amplifica els riscos de segregació lingüística i introdueix una lògica de fragmentació del sistema educatiu que pot tenir efectes adversos sobre la convivència i l’equitat educativa”. “Aquesta mesura suposa també una invasió de les competències organitzatives dels centres i una reducció de l’autonomia pedagògica garantida per l’article 136.1 de la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB) i pels articles 120 i 121 de la LOMLOE”, exposa.

Més recursos per al pla: la reiteració en la necessitat de garantir recursos per al pla “suposa un desequilibri greu en la planificació educativa”. Assignar fons addicionals a un model no generalitzat i d’eficàcia dubtosa, mentre el sistema pateix mancances estructurals (infraestructures deficients, manca de suport per a la inclusió, dèficit de recursos per a l’educació emocional, ràtios elevades, etc.), és contrari al principi d’equitat educativa que estableix l’article 1 de la LEIB”. La Facultat també considera que assignar recursos de manera preferent a una línia educativa “voluntària i segregadora” contradiu l’article 3.1.l de la mateixa llei, que estableix com a principi la distribució equitativa de recursos per garantir la igualtat d’oportunitats. “Aquest desequilibri genera també una distorsió entre centres i territoris i pot agreujar desigualtats ja existents”, diu Educació.

També qüestiona l’exempció del català per a estudiats que estiguin a les Illes de manera temporal i el fet que es permetrà a docents sense català treure’s places d’oposició en vacants de molt difícil cobertura, amb el compromís d’acreditar-lo amb posterioritat. “Constitueix una vulneració greu del Decret de mínims, que estableix l’obligatorietat de la capacitació lingüística per exercir la docència”. La proposta implica un doble risc: “D'una banda, s’infringeix el principi de mèrit i capacitat establert a l’article 103.3 de la Constitució; per l’altra, es compromet al desenvolupament del projecte lingüístic de centre, que exigeix coherència en la competència del professorat”. “Assignar places de manera definitiva a persones que no poden complir les funcions lingüístiques requerides vulnera la igualtat de condicions i el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en la llengua pròpia de les Illes Balears”, critica la Facultat d’Educació.

El document complet en què la Facultat d'Educació valora l'acord, es pot consultar en aquest enllaç.