"Després de la classe d''Espíritu Nacional', Borja Moll ens deia: 'Obriu les finestres, que fa pudor'"

PalmaVaig néixer l’any 1948 a la Península, però ja de ben petit vàrem venir cap aquí, perquè els meus pares eren mallorquins. Els primers records d’escola que tenc són a Palma, a una escola pública que hi havia a la plaça de Pere Garau. D’aquella etapa record sobretot la senyora Micaela, que va ser mestra meva quan era molt petit. A partir dels sis anys, vaig passar per diversos mestres. Primer amb Rafel, després amb Ricardo i més endavant amb Pedro, que era el marit de la senyora Micaela. Pedro ens va ensenyar moltíssim. Sabia una animalada de coses i ens explicava temes que, vists ara, eren gairebé de nivell de Batxillerat.

Record que a vuit o nou anys fèiem batalles de cinc contra cinc sobre les guerres púniques. Sabíem qui eren Escipió i Asdrúbal i moltes coses d’aquella història. Ara parles d’això a molts nins i no saben ni què és. Quan més endavant vaig anar a l’institut, moltes coses d’història ja ens sonaven. Entre nosaltres parlàvem perfectament en mallorquí. Les classes es feien en castellà, però al pati o dins l’aula, entre nosaltres, parlàvem mallorquí sense problema. A Pere Garau, cap a 1958, gairebé no hi havia gent de fora.

Agressions físiques

La disciplina era dura. Ens feien formar i si fèiem alguna cosa malament, ens pegaven amb un regle a la mà o als dits. Altres vegades ens posaven de genolls amb dos llibres damunt les mans i, si abaixaves la mà, et pegaven una garrotada amb el regle o amb la mà. Record especialment un episodi abans d’una excursió a Lluc. Fèiem cua per pujar al bus i jo vaig quedar badant. El mestre em va pegar una bufetada tan forta que vaig sortir cap endavant fins a la porta del bus. Rafel pegava a tothom. Hi havia al·lots que rebien tant que pareixien sacs de boxa.

Vaig començar a l’Institut Ramon Llull quan encara no havia fet deu anys. Allà vaig coincidir amb Pere Carrió i amb altres companys amb qui, encara avui, quedam i feim dinars plegats. En aquell temps nosaltres no érem gaire conscients del component ideològic de l’educació que rebíem, però sí que record algunes coses molt clares. Cada dia, a primera hora, venia Joan Bonet Colomar, que era cap de Falange a les Balears. Ens impartia Formación del Espíritu Nacional. També ens feien cantar el Cara al sol. Teníem fins i tot un llibre que es deia Luiso, que presentava la vida d'un nin exemplar, segons els ideals del Franquisme, és clar.

Tot i això, també hi havia professors molt diferents. A segon o tercer vàrem tenir Francesc de Borja Moll, que ens feia francès. El teníem a segona hora, just després d’haver fet la classe d’Espíritu Nacional. Entrava a l’aula i deia: “Al·lots, obriu les finestres, que aquí fa pudor”.

A l’institut també hi havia espais molt freds. Record una zona sense estufes on fèiem dibuix lineal. Tremolàvem de fred i, així i tot, havíem de dibuixar. Figura't quines línies rectes fèiem. L'edifici del Ramon Llull, més enllà de ser fred, també reflectia l’època. El primer pis i la planta baixa eren per als nins i el segon per a les nines. Elles entraven per una altra porta, per la plaça del Tub, i l’escala central estava tapiada abans d’arribar al pis de dalt perquè no ens poguéssim barrejar.

'Els meus anys d’escola' és una sèrie de l’ARA Balears que reconstrueix com era l’educació a Mallorca dècada a dècada a través de testimonis en primera persona.

*Text elaborat a partir del testimoni de l'entrevistat