Balanç del curs escolar: D’una calma tensa a la mobilització

PalmaEl curs escolar 2024-2025 ja ha acabat, almenys per als alumnes. Els dies de juny que queden seran els docents els que, amb una temperatura que supera els 30 graus, hauran de preparar l’any que ve, com també gestionar el procés de matrícula. En general, aquest ha estat un curs tranquil, amb iniciatives polítiques benvingudes com els psicòlegs educatius a Secundària. Si més no, també ha tingut moments de tensió i protestes, vinculats a l’aposta de la Conselleria d’Educació per l’escola concertada i a les polítiques que comprometen l’escola en català, en un context de gran fragilitat de la llengua i amb Vox que vol reduir-la a la mínima expressió. El curs acaba amb malestar. Aquest divendres, 20 de juny, els docents de Menorca varen treure les camisetes verdes al carrer: “Llengua, escola, dignitat”. Dimecres, 25 de juny, és la primera concentració de la legislatura contra la pèrdua de places a l’escola pública. A banda, més de 140 centres han plantat cara al pacte de pressupostos entre el PP i Vox.

Crispació lingüística

Desenes de centres educatius s’han mobilitzat per l’escola en català

Aquest ha estat el primer curs en què s’ha aplicat el Pla pilot de segregació lingüística, amb només 11 centres (tots concertats) adherits. El que ve previsiblement en seran 19, també tots concertats. La comunitat educativa, en general, considera que aquestes xifres demostren el fracàs de la mesura. Ara bé, el que més malestar ha generat, i just en el temps de descompte del curs, ha estat el pacte de pressupostos entre el PP i Vox, que implica introduir el castellà com a llengua vehicular a les aules. També permet que docents sense acreditació lingüística puguin treure’s una plaça de funcionari, entre altres mesures que han provocat indignació entre la comunitat educativa.

Si bé el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha assegurat que cap de les mesures acordades suposarà modificar els projectes lingüístics en català dels centres, ni que tampoc es tocarà el Decret de mínims ni la Llei de normalització lingüística, la comunitat educativa no se’n refia. El curs que ve, en paraules del portaveu de l’Assemblea de Docents, Miquel Àngel Ballester, “serà calent”. Un tast del que ja s’ha vist en les darreres setmanes amb una mobilització exprés dels claustres de més de 140 centres educatius contra el que diuen “pacte de la vergonya” entre el PP i Vox. L’extrema dreta, mentrestant, encén el foc. Afirma que el mallorquí és anterior al català, que no descansarà fins a aconseguir derogar el Decret de mínims, i ataca constantment la feina dels docents i dels equips directius.

La climatització, pendent

Se n’han presentat els estudis de 19 centres, però sense data d’execució

El Pla pilot de climatització es va donar a conèixer el març del 2024 i pretenia l’adequació de 19 centres educatius representatius, amb una inversió de 23 milions d’euros. Les conclusions s’han demorat un any i dos mesos, a les portes d’aquest estiu. Va ser ben rebut per la comunitat educativa, però el fet que Vera no s’atreveix a dir en quin termini es faran les obres fa preveure que queden molt d’anys al davant fins que totes les infraestructures educatives de les Balears estiguin climatitzades. Des del 2023 (fins al mes de juliol governava l’esquerra) al 2025, Educació ha invertit 9.989.200 milions d’euros en millorar l’estat climàtic de centres.

Pel que fa al Pla d’infraestructures, es varen comprometre 600 milions en 10 anys, una xifra mai vista. Enguany, la Conselleria n’ha presentat avantprojectes i licitacions. Ara bé, el problema històric que han patit les Balears és que moltes licitacions d’obra educativa queden desertes. Mentrestant, el parc immobiliari escolar és vell, obsolet i escàs. Centres consultats també fa anys que esperen que se’ls reformi la cuina, o que se’ls ampliï el menjador. Les imatges d’alumnes dinant a les aules són habituals. El conseller es defensa: “En vuit anys del Pacte no es va fer res”, diu. En tot cas, aconseguir invertir 600 milions en 10 anys serà complicat.

Millores per als docents

Primer curs amb els complements de difícil cobertura, però falten mestres

Enguany ha estat el primer en què els docents destinats a Eivissa, Menorca i Formentera han cobrat els complements de difícil i molt difícil cobertura, amb l’objectiu de pal·liar el cost de l’habitatge. També es reclama que la cobrin els de Mallorca. A més, la Conselleria ha anunciat que farà d’intermediària entre els propietaris de cases i els docents. “El tema de l’habitatge no està resolt, però amb el complement hem avançat”, assegura el secretari d’Ensenyament Públic de l’STEI, Lluís Segura. “Que facin d’intermediaris, està bé, però és una cortina de fum, perquè al final no es treu habitatge al mercat. El preu serà el mateix”, afegeix. Mentrestant, falten docents, les llistes d’interins són buides i la ràtio d’opositors per cada plaça és la mínima dels darrers anys.

La Conselleria treu pit de la seva aposta per l’atenció a la diversitat. “És un any important perquè hem fet una gran incorporació d’orientadors en tots els centres públics i concertats. També hem ampliat els Auxiliars Tècnics Educatius als centres sostinguts amb fons públics”, assegura Vera. Ara bé, Ballester explica que bona part d’aquest increment ha anat a la concertada: “A l’IES Alcúdia, no l’hem vist”, diu amb ironia. La burocràcia, segons diversos directors consultats, continua devorant el dia a dia dels docents. No només no ha baixat, sinó que no atura de pujar.

L’escola pública, en alerta

Tancament progressiu de l’IES Politècnic i pèrdua de places

El curs 2024-2025 ha estat el de la guerra oberta de docents de l’IES Politècnic contra la decisió d’Educació de tancar-lo i convertir-lo en un Centre Integrat d’FP, un fet que, segons els docents, provocarà l’eliminació de 300 places públiques. També hi ha hagut malestar al CEIP de Pràctiques. El curs que ve entra en funcionament el nou CEIP Tramuntana, que assumirà l’alumnat del CEIP Felip Bauçà (que està just davant del de Pràctiques). Així, tot i que el Tramuntana tindrà tres línies, només una serà de nova creació. El malestar de la comunitat educativa del de Pràctiques ve donat perquè, una vegada es reformi l’edifici del Felip Bauçà, aquest passarà a ser part del CEIP de Pràctiques, que esdevindrà un macrocentre.

En les darreres setmanes també ha botat la polèmica a Ferreries, on una desena de famílies es neguen a escolaritzar els seus fills a l’escola concertada religiosa del poble. Volen anar al CEIP Castell de Santa Àgueda, que està disposat a obrir una nova aula. Però la Conselleria té una posició definida: “No construirem places públiques allà on n’hi ha de concertades”, en paraules de Vera al Parlament. La comunitat educativa de les Balears ja ha advertit que l’escola pública pot patir un retrocés i, per això, s’ha activat per defensar-la.

La concertada, reforçada

Concertació massiva de places 0-3 i psicòlegs mal repartits

Un mantra que s’ha repetit al llarg de tot aquest curs és el dels beneficis que està aconseguint l’escola concertada sota el guiatge de la Conselleria actual. Algunes millores venen derivades de l’Acord Marc segellat entre el govern del Pacte i les patronals. Altres, no. En nombroses ocasions Vera ha criticat que el govern d’esquerres va deixar de banda els centres privats-concertats. Un exemple que evidencia els desequilibris que s’han consentit entre la pública i la concertada és en la introducció dels psicòlegs educatius a Secundària. 39 psicòlegs han donat servei als instituts públics, als centres d’FP i als d’educació Especial de Secundària, mentre que 36 han atès els alumnes de Secundària dels concertats. Ara bé, el setembre del 2024 els instituts tenien 32.141 alumnes de Secundària i els concertats, 15.479, segons les dades de la Conselleria.

El conseller Vera defensa que les Balears han estat pioneres en la incorporació d’aquests professionals. Un altre exemple de l’aposta per la concertada ha estat la concertació massiva de places 0-3, per donar resposta a l’elevada demanda. En aquest context, la comunitat educativa es demana si, hi hagués hagut prou places públiques –que no hi són–, s’hauria evitat la privatització de l’etapa. La concertació ha ‘salvat’ els mobles de molts centres concertats, que en els darrers anys del Pacte havien perdut alumnes i amb el PP n’han recuperat, en detriment de la pública.