Els adults que tornen a escola per aprendre allò que no pogueren de nins
Els majors de 30 anys representen el 70% d’alumnes que estudien als CEPA per actualitzar els seus coneixements o progressar laboralment amb el català
PalmaLes escoles d’adults varen néixer a les Balears per alfabetitzar els illencs que no havien tingut accés a l’educació i els peninsulars arribats per treballar en la primera ona migratòria de principis dels 70. En aquells inicis, apunta Sebastià Vicens –docent al CEPA (Centre d’Educació de Persones Adultes) s’Arenal–, els treballadors de l’escola “anaven de casa en casa demanant si hi havia algú que no sabés llegir i escriure, i els deixaven un fullet”. A partir dels anys 90, els migrants extracomunitaris ocupen un lloc preferent en la feina dels centres d’adults. “La gent sense alfabetitzar d’aquí és residual”, assenyala Vicens. No obstant això, existeixen casos de persones que o no varen poder completar els seus estudis bàsics o volen progressar laboralment i millorar les seves competències.
Mari Carmen Jiménez té 61 anys. Va néixer a Albacete i es va mudar a Palma amb la seva família quan tenia 10 anys. Va estudiar fins a setè d’EGB, precisament al col·legi que avui és el CEPA s’Arenal. La mort del seu pare amb tot just 50 anys, una malaltia de la seva mare, un germà en el servei militar i un altre petit del qual se n’havia de fer càrrec, la varen obligar a deixar els estudis per tirar la família endavant. Durant més de 40 anys va fer feina com a dependenta a una perfumeria de l’Arenal fins que la varen acomiadar durant la pandèmia. “La meva il·lusió era aprendre informàtica i que m’ensenyessin a escriure bé. Em defensava en el meu treball, però tenia moltes faltes d’ortografia i també volia aprendre català. Mai em vaig imaginar que tornaria a aquest col·legi 40 anys després”, explica. Moltes coses han canviat des de llavors. Ja no hi ha aquella professora que pegava amb la regla “a tots” o que li va llançar un llibre al cap per no saber-se la lliçó. “Ho tenc gravat”, confessa. Ara només té afalacs per a uns docents que li han donat suport, motivat, i fins i tot convençut que, quan acabi l’educació bàsica, completi també l’ESO. I aquí està ella cada dia de 18 a 20 h, disposada a estudiar només pel plaer de superar-se. Sense pressions.
Andrea Karina té 52 anys i fa 23 que viu a Menorca. Durant una dècada i mitja, de dia treballava com a empleada de la llar i a les nits tenia cura de majors. Fins que va decidir obtenir un títol com a auxiliar d’infermeria per progressar laboralment i fer feina a un geriàtric. En el seu Equador natal havia completat l’educació Primària i part de la Secundària. En el CEPA Joan Mir i Mir li varen fer una prova de nivell i varen adaptar els seus coneixements als diferents cursos. Va començar des de zero a estudiar català, llengua en la qual rep totes les classes. “Em va costar adaptar-me, però entenc que s’imparteixin en aquesta llengua. A més, som conscient dels avantatges d’aprendre-ho: se m’obren portes laborals i puc comunicar-me molt millor amb les persones majors. Som molt responsable. Si començ alguna cosa, no vull deixar-ho a mig fer”, reconeix, igual que agraeix el suport familiar i per part dels docents. “Em sent ajudada i compresa. Veig com es valora el meu esforç”, afegeix.
Nivell elemental
La història de María Fernanda és molt similar a la de la seva compatriota Karina. Cerca un canvi laboral: deixar l’hostaleria per treballar com a auxiliar administrativa. No va acabar la Secundària i ha tornat al nivell elemental per aprendre català. “M’ha costat, però ara ja sé llegir i escriure molt bé. M’agrada molt el mètode, em permet compaginar-lo amb la meva vida. Em vaig centrar després de la pandèmia i no vaig pensar que m’aniria tan bé”, assegura.
El president de l’Associació de Directius d’Escoles d’Adults (ADAIB) i director del CEPA Joan Mir i Mir de Maó, Ramon Rosselló, desmenteix la idea que els CEPA atenen majoritàriament joves que no han completat l’ESO. “Més del 60% dels nostres alumnes són dones amb edats per sobre dels 40 anys que han tingut una escolarització parcial i cerquen una millora personal o laboral. Molts compaginen els estudis amb el treball i la família i acaben amb un cert domini del català”, assegura. Les dades de la Conselleria d’Educació confirmen les de Rosselló: gairebé el 70% dels 13.696 alumnes matriculats l’últim curs té més de 30 anys. Del total, la meitat són espanyols. I la resta abasta fins a un centenar de nacionalitats.
La cap d’estudis adjunta de Primària en el CEPA Joan Mir i Mir, Marta Sintes, destaca un altre grup d’alumnes important: “Adults que no varen poder estudiar correctament perquè abans les escoles no detectaven les seves dificultats d’aprenentatge. Quan arriben aquí ja han passat per un fracàs escolar i tenen por que els torni a passar el mateix”. No obstant això, es troben amb un ensenyament “molt individualitzat” en el qual el claustre detecta les febleses de l’alumne i li adapta el material. No hi ha llibre i el ritme el marquen els estudiants. “És molt gratificant i satisfactori veure’ls alliberar-se de la seva motxilla i superar els reptes. El tracte és directe i t’agraeixen que els animis a seguir i completar l’ESO, sobretot amb el català, que els fa molta por”, afegeix. Abans d’acabar, recorda una història com a exemple d’integració i superació: “Era una àvia sud-americana que volia contar contes a la seva neta en la llengua en la qual ella ho feia. Per això, va venir i va aprendre català només per comunicar-se millor amb ella”.
