L’EDITORIAL

Sant Sebastià: una festa major en punt mort i que urgeix repensar

Menys d’un 10% dels palmesans participen habitualment a les seves festes, una xifra insòlita per minsa

Palma és una de les 10 ciutats més grans de l’estat espanyol, però les seves festes no es troben ni entre les 100 més importants. Ja fa massa anys que la revetla de Sant Sebastià està enquistada en un model, el d’anar rodant d’un concert a un altre, que no té sentit si no hi ha una programació atractiva. Els intents de l’actual equip de govern municipal de canviar el model de les festes han quedat, de moment, en un esperpèntic procés participatiu d’elecció de bandes que ha topat amb la indiferència ciutadana i la manca de pressupost. Camela, els reis de la casset de benzinera, acabà actuant com a ‘cap de cartell’ en un dels escenaris més freqüentats, la plaça de la Reina, amb només 125 vots. El fracàs de Cort s’evidencia amb l’èxit que han tingut, els darrers anys, propostes alternatives i autogestionades, com les de la Confraria de Sant Sebastià i l’Orgull Llonguet, sense oblidar l’aportació que van fer les, ara en suspens, festes de Sant Kanut. Joan Moyà Borràs recordava, aquesta setmana, en un article d’opinió a l’ARA Balears, que menys d’un 10% dels palmesans (29.000 persones, segons Cort) participen habitualment a la revetla. El fred no és excusa i, en la mateixa setmana, tenim l’exemple de les festes de Sant Antoni a la Part Forana que ho demostren. L’antropòleg social no qüestiona només el model de la festa sinó també la seva ubicació en el calendari.

Traslladar les festes patronals a una època més càlida de l’any és una proposta que, de ben segur, generarà controvèrsia, però que no caldria deixar de banda. Moyà defensa que els al·lots i els majors ho tindrien millor per sortir de casa en èpoques més càlides. Segur que n’hi ha que opinen, però, i no sense raó, que l’estiu mallorquí ja està plegat de festes i revetles pertot. En aquestes pàgines, hi trobareu una altra proposta no menys interessant: celebrar el patró... i la patrona, la Mare de Déu de la Salut, dia 8 de setembre. Ho diu la regidora de Participació Ciutadana de Cort, Eva Frade, responsable política de les festes. Sigui com sigui, trobar un encaix definitiu a la festa grossa de la capital balear és un dels reptes històrics que sempre s’han deixat de banda, un debat que sempre s’inicia quan comencen a caure les primeres gotes la nit de la revetla i que s’apaga amb els foguerons.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF