Xina
Economia 18/06/2022

La Xina, ostatge de la política de covid zero

El consum paralitzat, l’augment de l’atur i l’alentiment de les cadenes de producció i logística amenacen el creixement del gegant asiàtic

2 min
Una dona durant uns dels últims confinaments pel covid a la Xina.
Dossier Com evitar una nova crisi Desplega
1.
Els bancs centrals actuen ràpid i amb contundència per evitar la crisi
2.
Itàlia dona ajudes directes per rebaixar la inflació rècord
3.
El cost energètic i la desacceleració xinesa frenen l’economia alemanya
4.
Núvols de recessió per a l'economia britànica
5.
La Xina, ostatge de la política de covid zero
6..
França, l’economia que anava bé fins que va esclatar la guerra

PequínLa decisió política de mantenir l’estratègia del covid zero desaccelera l’economia de la Xina. Els bloquejos continuats de ciutats i els llargs confinaments afecten les cadenes de producció i la logística i tensionen el comerç mundial. Tot i que els indicadors econòmics del maig han millorat lleugerament, la recuperació econòmica continuarà sent fràgil fins que desaparegui l’amenaça de restriccions i paralitzacions parcials de l’activitat provocades per la lluita contra els brots d’òmicron.

Pequín es continua aferrant a sotmetre la població a proves massives, rastrejos exhaustius dels contactes propers als infectats i llargues quarantenes per lluitar contra la variant òmicron. El resultat és que la població viu sota l’amenaça de les interrupcions. El llarg confinament de Xangai i el semibloqueig de Pequín són només la punta de l’iceberg. Uns 373 milions de xinesos han viscut sota algun tipus de restricció des del març.

S’ha calculat que només el cost de les proves PCR gratuïtes per a la població, que per exemple ara a Pequín es fan diàries o cada 48 hores depenent del barri, podrien costar a la Xina entre un 1,5% i un 1,8% del seu PIB el 2022.

Els problemes de la segona economia mundial són profunds. Quan s’aixequen els confinaments, recuperar la producció i la logística és relativament ràpid, però és molt més difícil recuperar el consum intern i combatre la desocupació, ja que la incertesa provoca que la gent no gasti, i més quan la possibilitat de perdre la feina és alta.

La taxa d’atur se situa en el 5,9%, una xifra preocupant i que allunya l’objectiu del govern perquè no superi el 5,5% el 2022. A més, segons les dades oficials, en 31 ciutats importants l’atur hi va augmentar fins al 6,9%, la dada més altra registrada des que hi ha estadístiques. La realitat encara és més problemàtica, ja que els indicadors de l’atur no comptabilitzen la immensa massa d’emigrants del camp a la ciutat, uns 270 milions, que acostumen a ser els primers que es queden sense feina.

Botigues buides

La crisi afecta especialment el sector serveis. Un simple recorregut pels carrers de Pequín o Xangai permet veure com abunden els locals desocupats i hi ha centres comercials mig buits. Els petits negocis no aconsegueixen sobreviure a les constants interrupcions de l’activitat. A més, la Xina també ha de fer front als problemes del sector immobiliari, fortament endeutat i que aportava una quarta part del PIB. Les vendes immobiliàries han caigut un 59% al maig.

Des de principis del 2022, la inversió estrangera també ha començat a fugir de la Xina buscant destins més segurs davant dels riscos que comporten les contínues aturades a les cadenes de producció. Les exportacions també s’enfronten a una caiguda de la demanda mundial a causa de l’augment del cost del transport i la inflació.

La majoria dels experts vaticinen que el PIB de la Xina creixerà entre un 3% i un 4%, lluny del 5,5% previst pel govern. La situació econòmica preocupa tant, que el primer ministre, Li Keqiang, ha multiplicat la seva presència pública i les reunions amb els quadres del partit. S’ha aprovat un paquet de 33 mesures de reactivació que inclouen incentius fiscals per a les empreses.

Dossier Com evitar una nova crisi
Vés a l’ÍNDEX
stats