RomaFins al mes de febrer, totes les previsions econòmiques apuntaven que Itàlia, igual que molts altres països europeus, estava en condicions de deixar enrere dos anys de pandèmia i reactivar la seva danyada economia. La invasió russa d'Ucraïna, però, ha canviat radicalment les perspectives econòmiques del país transalpí.
L'últim informe de la patronal italiana Confindustria preveu un creixement del PIB de l'1,9% el 2022, menys de la meitat respecte de les previsions publicades a l'octubre. El conflicte ha disparat les factures energètiques de ciutadans i empreses. Els experts calculen que la pujada dels preus del petroli, el gas i el carbó provocarà un augment de la factura energètica superior als 68.000 milions a l'any, 27.000 milions dels quals pagarà únicament la indústria manufacturera. Un sector on Itàlia és líder a Europa, només darrere d'Alemanya, i que suposa al voltant del 18% del PIB. Un altre dels sectors més afectats és el metal·lúrgic, on la incidència dels costos de l'energia sobre els costos totals de producció podria arribar al 23% a finals d'aquest any, segons alguns càlculs.
Però és al mercat de gas on es juga la gran partida. Aquest dimecres la firma gasista russa Gazprom va anunciar una reducció del 15% del subministrament de gas a Itàlia, i un dia després va reduir un 35% el subministrament de metà al país transalpí. El pitjor va arribar aquest divendres, quan Moscou només va proporcionar la meitat del que havia demanat Roma, segons va confirmar la companyia energètica italiana Eni en un comunicat: “Davant d'una sol·licitud de 63 milions de metres cúbics, Gazprom ha anunciat que subministrarà només el 50% del sol·licitat”.
De moment, Itàlia no pot prescindir del gas rus, que equival al 38% de tot el gas que consumeix, encara que ja està estudiant un pla per ser completament autònoma a partir del 2024, segons va avançar el ministre de Transició Ecològica.
La decisió de Moscou de tancar l'aixeta al país transalpí arriba després que Gazprom comuniqués una reducció del 40% en el subministrament de gas a Alemanya a través del gasoducte Nord Stream per raons tècniques, segons va justificar la companyia. Un eufemisme darrere del qual s'amaga una advertència gens velada del Kremlin als països considerats hostils pel seu suport a Kíiv. Una llista a la qual s'ha unit recentment Itàlia, soci estratègic de Rússia al sud d'Europa fins fa uns mesos, amb qui les relacions no s'han refredat completament.
Més importacions russes
De les dades publicades per l'Institut d'Estadística Italià (Istat, per les sigles en italià) emergeix una gran paradoxa: Itàlia compra ara més a Rússia del que hi ven. En concret, l'abril passat, Roma va reduir a la meitat les exportacions a Moscou, mentre que va duplicar les importacions, respecte al mateix mes de l'any anterior.
Amb tot, la guerra i les sancions pesen greument en l'economia italiana. La inflació va arribar al 6,8% anual, una xifra que no s'assolia des del març del 1986, mentre que els salaris són més baixos que fa 30 anys, com es desprèn d'una recent anàlisi de la fundació Openpolis basada en les dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Per intentar frenar la sagnia en els estalvis de les famílies per l'escalada dels preus, el govern de Mario Draghi va aprovar un paquet de 14.000 milions d'euros amb què finançarà ajudes directes de fins a 200 euros adreçades a treballadors i jubilats els ingressos dels quals no superin els 35.000 euros anuals.
![Imatge de la borsa de Milà, epicentre de l'economia italiana.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
