El turisme perd hegemonia i puja el negoci “rendista”

PalmaUn de cada quatre euros que mou l’economia de les Illes Balears està directament relacionat amb el turisme. I prop d’un terç dels treballadors de la Comunitat hi fan feina. Són dades de la Fundació Impulsa que ha categoritzat de manera detallada els principals sectors productius de les Illes i que retraten un fet:tot i ser encara amb diferència l’activitat amb més importància quantitativa, el turisme perd proporcionalment pes al conjunt de l’economia balear. Els motius responen a una suma de factors complexos i fins i tot canvien “en funció dels paràmetres que es facin servir per analitzar-ho”, explica el catedràtic d’Economia i director d’Impulsa,Antoni Riera, però en tot cas revelen que “les coses estan canviant” i que ja no es pot parlar només de turisme per definir l’economia insular.

El consum intern es dispara

Encara que, segons quin sigui el criteri elegit, el percentatge de contribució del turisme a l’economia de l’Arxipèlag pot arribar a ser més alt. “Innegablement hi ha una part del comerç i de la construcció que està induït directament pel turisme, però no hem de perdre de vista, per exemple, l’increment del consum intern, per l’augment de població”, recorda Antoni Riera. Entre l’any 2010 i l’actualitat, els residents a les Illes s’han incrementat amb més de 150.000 persones, la qual cosa suposa el major augment de tot l’estat espanyol.

Aquesta població, coincideixen els experts, ha contribuït també a disparar les xifres del sector comercial, que només entre 2018 i 2022 va veure com s’autoritzaven 20.400 nous metres quadrats de grans superfícies. Els supermercats grossos són uns dels grans beneficiats, tot i que no els únics, de dos factors clau:més població resident i més persones que ja no s’allotgen a hotels, sinó que s’estimen més altres fórmules que precisament ja escapen de la definició pura de turisme. Sónciutadans principalment europeus que compren, lloguen o van a propietats d’amics a passar temporades, i que tècnicament no són turistes.

Economia immobiliària

Aquest fenomen, que el doctor en Geografia de la UIBIvan Murray qualifica “d’economia immobiliària i rendista”, ha provocat una febre d’activitat a sectors com la construcció i els seus segments complementaris. Fusters, ferrers, empreses instal·ladores, jardineria recorren les Illes frenèticament per donar servei a aquesta voràgine que, sense estar comptabilitzat com un sector concret, és ara mateix una locomotora econòmica.

Basta observar un matí l’embós habitual de l’autopista Palma-Andratx:els cotxes d’alta gamma de propietaris estrangers conviuen amb les furgonetes de treballadors que es dirigeixen a les obres, principalment de xalets de luxe. Es tracta d’una subindústria que ocupa grans despatxos d’arquitectes, dissenyadors, project managers, empreses de climatització i tot tipus de professionals al servei de l’atractiu que suposa tenir o llogar una propietat al paradís. Un negoci que mou centenars de milions d’euros cada any.

“Aprofita el camí traçat pel turisme diguem-li convencional, perquè atreu els visitants gràcies a la marca i a la inversió de molts recursos públics. És un negoci que es beneficia de la hiperconnectivitat que tenim a les Illes, de les facilitats per anar i venir constantment. Per descomptat, els impactes ambientals de tot plegat són superiors en concentrar el turisme en determinades àrees, que era el model anterior que teníem”, afirma Murray.

Una de les característiques d’aquesta economia és la dispersió:les propietats s’escampen arreu del territori, sovint sacrificant espais d’alt valor rural. “Basta fer una volta per foravila per comprovar com s’ha consentit l’ocupació de la terra per part de grans edificacions, orientades al luxe, que viuen d’esquena a la realitat insular i que hi contribueixen molt menys del que es pugui pensar”, adverteix l’ecologista i portaveu del GEN-GOB Neus Prats.

A indrets com Santanyí, l’hivern és el millor moment per contemplar amb calma aquest fenomen. Aquesta mateixa setmana, una passejada per la localitat deixava ben clar que l’anglès o l’alemany són l’idioma dels cartells de botigues i cafeteries del centre. Els propietaris de xalets de foravila, o els seus amics i convidats, s’han fet un lloc a tots els efectes i, per descomptat, en l’economia. “Jardiners, manteniment de piscines, picapedrers i netejadores són els que fan feina per aquí. La majoria són autònoms”, explica Toni, cambrer d’un negoci del poble del Migjorn mallorquí.

Una gran plataforma

Per al doctor en Geografia Joan Enric Capellà, autor del llibre Turisme o no Turisme? Reptes per a la Mallorca del segle XXI, “estam assistint a una evolució del model, perquè ara els residents enyoram aquell moment en què el turisme es concentrava mig any a una dotzena de punts. S’està produint una transformació que s’ha accelerat després de la pandèmia. Milers i milers d’europeus cerquen refugi a les Illes”, conclou. I aquest refugi esdevé, segons Ivan Murray, “una gran plataforma de negoci, on les Balears posen el territori, i els capitals, siguin petits o més grans, es dediquen a acumular propietats i a gestionar-les mitjançant tot tipus de fórmules”, explica.

Aquest fenomen, diu Murray, “no només passa amb els lloguers de les propietats més de luxe, sinó amb tota la resta. S’està avançant cap a una societat de propietaris, on els que tenen més renda acumulen habitatges i extreuen gran part dels ingressos de les classes treballadores”, afirma.

Els milers de persones que arriben a les Illes com a propietaris, llogaters, amics o similars generen un important moviment econòmic “que comença amb transaccions de lloguer que sovint tenen lloc fora de les Illes, de manera completament deslocalitzada”, adverteix Murray. Després, continuen ja a la seva destinació, les Balears, en forma de compres al supermercat i consum finalista a tota l’oferta complementària. “Del turisme de tota la vida hem passat a aquest món que funciona a les urbanitzacions, que compren als súpers, si pot ser alemanys, i que contracten obres i reformes a les totes”, retrata Marga Gómez, que és propietària d’una botiga a una zona turística del Llevant de Mallorca. “Als xalets hi viu cada vegada més gent a l’hivern, però nosaltres tancam ben igual, no són el nostre públic, la nostra botiga no és el que cerquen”, assegura.

Ocupació versus rendisme

El fet que el turisme més tradicional hagi perdut protagonisme envers aquesta nova economia del xalet que es compra per gaudir-lo i per llogar-lo no vol dir que el sector hegemònic hagi perdut força, sinó que els darrers anys ha incrementat molt poc la capacitat d’allotjament. “Però els grups hotelers han obtingut molts beneficis després de la pandèmia, això no ho hem de perdre de vista”, explica Ivan Murray.

El que és clar és que els hotelers són els primers que fa uns anys que ja adverteixen que la saturació és un fet i que no beneficia ningú. “Tenim un rumb clar, que és actuar damunt l’oferta per transformar la demanda. Duim més de 3.500 milions d’euros invertits en reconversió de la planta hotelera, apostant per passar del plantejament quantitatiu al qualitatiu, que és la manera de crear valor”, reivindiquen fonts de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM).

En aquesta mateixa línia, el sector destaca que s’han fet esforços per allargar la temporada i generar més estabilitat laboral. “Un 20% dels hotels ja obren tot l’any a les Illes i la majoria opera entre març i novembre”, afirmen. La contractació estable que generen els hotels i en general l’activitat turística tradicional és un dels arguments que empra el sector per confrontar-se amb el model ‘rendista’ de construir cases que es lloguen per internet sense que, en molts de casos, hi hagi cap control ni cap altra oferta reglada.

Aquesta mateixa font de la FEHM considera que “s’han de prendre decisions polítiques clares”, a l’hora de reduir la pressió sobre el territori que exerceixen les activitats que acaben apostant per dur més turistes. La darrera, la llei agrària del conseller Joan Simonet, que ha trobat en la FEHM una oposició frontal perquè “tothom critica el turisme i la saturació, i després volem arreglar el sector primari posant-hi turistes dins”, afirma aquesta font hotelera.

Dinamisme i diversificació

D’aquesta anàlisi feta per la Fundació Impulsa sobre els sectors econòmics, se’n desprèn també un fet molt significatiu i és el lent però constant creixement de sectors que poden permetre caminar “cap a l’anhelada diversificació”, admet amb satisfacció Antoni Riera. L’economia social i de proximitat, per exemple, ja és més d’un 8% del Valor Agregat Brut de l’economia balear, i d’altres com les indústries culturals van fent passes cap a la professionalització “i en definitiva ens demostren que, com ja ha passat a altres indrets, podem aspirar al fet que la cultura, el coneixement o la tecnologia suposin un puntal de l’economia i, per tant, enforteixin el teixit i redueixin la dependència que tenim d’una sèrie d’activitats”, assegura el màxim responsable de la Fundació Impulsa. “Hi ha idees, emprenedoria i, a més, s’estan assolint resultats concrets que ens mostren un camí”, afirma.

Riera defensa que les Illes necessiten una transformació profunda per reduir la seva dependència del turisme i avançar cap a un model econòmic més divers, resilient i sostenible. Per a ell, el problema no és el turisme en si mateix, sinó que fins ara hi ha hagut una manca d’alternatives sòlides que permetin generar valor afegit i millorar la productivitat. Una de les seves línies argumentals és la necessitat “d’activar la transició ecològica com a motor de canvi”.