PalmaLa gestió del turisme, el principal motor econòmic de les Illes Balears, ha portat a la posada en marxa de distints mecanismes per regular-lo, com la borsa de places turístiques per adquirir-les i la creació d’un sostre de places. Les successives legislacions han convertit les places turístiques en un trencaclosques, per les distincions segons el moment en què s’han adquirit i què pot passar si es donen de baixa avui dia, amb la moratòria actual.
Un primer punt de partida se situa ara fa més de 30 anys. “La llei de modernització de la planta hotelera del 1990 comença a plantejar que aquesta planta està obsoleta i se n’ha de fer una remodelació per millorar-ne la qualitat, acceptant l’intercanvi de places”, exposa el catedràtic en Geografia i investigador en Turisme Macià Blázquez. Vuit anys més tard s’aprova un decret llei en què es planteja una moratòria en el sentit que, per obrir una plaça, se n’ha de tancar una altra “a través d’una borsa”, però ja inclou excepcions que es reafirmen amb la normativa impulsada pel Govern de Jaume Matas el 1999. Les excepcions anaven des dels hotels de ciutat fins als de luxe i també els agroturismes, que no computaven.
El 2012, l’Executiu de José Ramón Bauzá aprova la coneguda com a llei Delgado. “Introdueix moltes excepcions perquè no comprin places a la borsa”, sosté Blázquez. Aquesta llei és la que utilitza el PP d’avui per exemplificar què significa “el creixement sostenible”, amb el qual contraposen la seva posició al decret llei actual.
El sostre de places
S’arriba al 2017 amb la normativa impulsada pel llavors vicepresident i conseller de Turisme, Biel Barceló, que modifica la legislació del PP del 2012 i que estableix un sostre de places turístiques a les Illes situat en les 623.624 places. “Amb Jaume Matas es marca un sostre indistintament de si són places residencials, turístiques o mixtes”, recorda Blázquez. “Però específic del turisme, com els Plans d’Intervenció en l’Àmbit Turístic (PIAT) després del 2017, no n’hi ha hagut cap”, afegeix. Si es mira per illes, el Consell de Mallorca apunta que es té un total de 402.603 places, el 74% de les quals són hoteleres i el 26% restant, d’habitatges, ja que les places es divideixen en dues borses que no són bescanviables, segons l’allotjament. Així, en el moment que es posa en marxa la moratòria, ara fa tres mesos, queden 3.646 places a la borsa d’habitatges i 4.840 en l’hotelera.
A Eivissa, el nombre total de places se situa en les 109.800, el 80% de les quals, segons el PIAT, són d’establiments turístics i un 20%, de lloguer vacacional. Des del Consell Insular matisen que en queden unes 9.000 a la borsa. Formentera, com que té un territori més limitat, disposa de només 10.657 places reglades –un 18% d’habitatges i 72% d’establiments hotelers–, 3.232 de les quals es troben congelades a la borsa.
Finalment, hi ha el cas de Menorca, que és més particular, ja que, a diferència de les altres illes, no té cap borsa de places, sinó que es regeix pel propi Pla Territorial Insular (PTI). Segons exposen des del Consell, el nombre de places turístiques inscrites és de 82.932 i la moratòria ha exceptuat l’execució de 10.803 places previstes en el PTI per créixer.
El 2x1 pactat pels partits del Govern afectarà, d’aquí a quatre anys, l’intercanvi de places produït fora de la borsa, però de manera indirecta aquesta es veurà afectada. Com? Dependrà de si els consells insulars acaben modificant els PIAT, com convida a fer-ho la moratòria del Govern, la qual sosté que el sostre s’haurà de mantenir o rebaixar.
En el redactat acordat al Parlament, es diu que en la compra via intercanvi de places només es comercialitzaran la meitat de les oferides, ja que entrarà en funcionament el 2x1. La qüestió és si aquest 50% torna a la borsa. Si els consells no modifiquen els PIAT rebaixant el sostre, automàticament les places que no s’han pogut comercialitzar a causa de la mesura de l’Executiu engreixarien la borsa disponible pels establiments turístics o el lloguer vacacional, ja que les existents es rebaixarien.
